12
de juny
de
2023, 18:30
Actualitzat:
13
de juny,
12:56h
El PP ha fet públic aquest dilluns els noms dels seus caps de cartell a totes les demarcacions per a les eleccions espanyoles del 23-J. A Barcelona serà Nacho Martín Blanco, fins fa uns dies dirigent i diputat de Ciutadans, qui encapçalarà els colors populars al Congrés. En el moment d'anunciar que abandonava Ciutadans, Martín Blanco ja va deixar clar que volia continuar en política. Fonts del partit van assegurar aleshores que ocuparia el primer o el tercer lloc de la candidatura. Això indica que a Génova han estat explorant altres noms com a cap de llista.
Feijóo ha emprat la paraula "moderació" sempre que ha donat senyals del que voldria que fos el seu partit a Catalunya. El que sí que se sabia és que la figura de Josep Piqué, recentment traspassat, era ben present en l'agenda de Feijóo. De fet, l'exministre d'Exteriors i expresident del PP català va ser dels fitxatges del dirigent gallec a la nova fundació creada per Génova, Reformisme21. Una de les darreres aparicions públiques de Piqué, pocs dies abans de la seva mort, va ser precisament en l'acte de presentació de la fundació.
Fer lloc per a nous perfils
Aquests dies hi ha nervis al partit a Catalunya. No arriben moltes informacions sobre les intencions de Génova. Els rumors sobre possibles diversos fitxatges aliens al partit ha molestat molts quadres, especialment sensibles després d'uns anys en què el PP local -3 diputats al Parlament- ha anat acumulant reculades i malestars. Els darrers dies s'han anat succeint anuncis dosificats des de Génova que han mostrat la voluntat de desbrossar el camí per a nous dirigents més en sintonia amb els vents que bufen de l'entorn de Feijóo. D'aquí la inclusió de Cayetana Álvarez de Toledo, diputada per Barcelona en la legislatura que ha acabat, en la llista del PP per Madrid.Álvarez de Toledo ha mantingut un perfil propi dins del seu partit, on fa costat a les posicions més dretanes. Va ser portaveu al Congrés durant el mandat de Pablo Casado, fins que va ser apartada en favor de Cuca Gamarra. Amb unes relacions molt millorables amb Feijóo, aquest no es pot permetre descuidar el flanc més proper a Vox i la mantindrà en un lloc de segura elecció. Però ja l'ha apartat de Barcelona, on sempre havia estat una figura contovertida.
La fins ara diputada per Barcelona és una aliada d'Alejandro Fernández, el president dels populars catalans. Aquest dissabte, Fernández va fer un tuit assegurant que continuaria en la política catalana i que no havia acceptat l'oferiment per tornar a les llistes del Congrés. Se li havia ofert encapçalar la candidatura per Tarragona, en principi. El dirigent popular conserva un sector del partit al seu costat, però té dificultats d'encaix en un retorn a una estratègia Piqué, que implicaria intentar suavitzar els aspectes més dretans del discurs del cert coqueteig catalanista.
Primer, el ministeri
"El més difícil serà justificar els nous fitxatges", repetien aquests dies alguns dirigents del PP català. La possibilitat de l'aterratge d'alguna figura semblant al que havia estat el Piqué del primer govern Aznar -aliè al partit, de línia suaument catalanista- eren i són vistos amb recança per molts. En tot cas, sembla clar que si això es produeix serà després de les eleccions del 23-J i sempre en cas de victòria. Noms no en falten si parlem d'especulació periodística, des de l'expresident del Cercle d'Economia, Javier Faus, a l'exconsellera del Banc d'Espanya, Núria Mas. Però, de moment, el PP recorre al que té a mà. De les quatre circumscripcions catalanes, dues són encapçalades per exmembres de Ciutadans, Martín Blanco a Barcelona i Pere Lluís Huguet a Tarragona. Girona va a una històrica del partit, Concepció Veray. I Lleida, per a l'alcalde de Gimenells, Dante Pérez, exmembre del PSC. Un fitxatge més llustrós haurà d'esperar a l'entrada a la Moncloa. En la història de la formació, sempre ha estat Génova qui ha pres les grans decisions a totes les circumscripcions. Però aquest cop hi ha més en joc que el nom d'un cap de llista. Feijóo té una certa idea del que ha de ser el PP català. El problema és que el PP català encara no ho sap.