Entre Vox i Ayuso: els límits de l'aproximació catalana de Feijóo

"Catalunya pot comptar amb mi". Alberto Núñez Feijóo ha continuat avui la seva particular cursa per atreure l'empresariat català a la seva causa. I per això ha intervingut en un acte del PP celebrat a la Casa Seat de Barcelona aquest dilluns davant un auditori en el qual hi havia alguns dels més destacats dirigents econòmics, d'Antoni Cañete (Pimec) a David Tormos (Foment del Treball), passant per Jaume Guardiola (Cercle d'Economia). Les paraules del líder del partit, a qui semblen somriure totes les enquestes de cara al 23-J, ha aclarit algunes coses sobre què pensa sobre Catalunya en cas de ser a la Moncloa. I es podrien resumir en molta tecnocràcia i res d'identitat. De llengua catalana, per exemple, ni n'ha parlat.

Feijóo s'ha esforçat a seduir el públic econòmic explicant que "no s'ha triat a l'atzar" el lloc on volien explicar una part important del seu programa econòmic. Ha dit que és a Catalunya on més es necessita el seu programa i "on més es pot créixer", i que es va comprometre en la reconstrucció social, institucional i econòmica del país. Però el polític gallec no ha fet cap gest que anés més enllà de l'àmbit de política econòmica i fiscal.


Cal tenir en compte que el líder del PP es mou en un terreny relliscós. Les seves aproximacions a la realitat plurinacional de l'estat sempre han estat ambigües, quan no directament contradictòries. Ha parlat en el passat de "bilingüisme cordial", va explicar en les Jornades del Cercle d'Economia que ell solia parlar en gallec en tots els actes públics a Galícia, però va generar la indignació a Catalunya quan va acusar l'escola catalana de practicar "apartheid". Feijóo es troba, d'una banda, amb un poder fàctic que és un partit dins del partit: el PP madrileny d'Isabel Díaz Ayuso, amb una concepció unitarista d'Espanya. D'altra banda, el seu partit està pactant de manera generalitzada amb un Vox que du en el seu programa la supressió de les autonomies. És en aquest marc que s'han d'entendre les paraules del gallec.  

Una tecnocràcia "empàtica"

"Aspiro a que, amb mi, els catalans visquin millor, que tinguin més feina, que tinguin millors empreses, que sigui un dels millors llocs d'Europa i que recuperem la unitat", ha dit el cap de la dreta espanyola, qui ha assegurat que en cas de govern del PP, Catalunya tindrà més empreses i millors serveis públics. Ha promès aprovar un pla d'atracció del millor talent global, que inclogui un nou règim fiscal. I s'ha aturat especialment en el tema de l'ampliació del Prat, assegurant que es tornarà a posar damunt la taula la inversió milionària per culminar la infraestructura.

Feijóo creu que, amb els resultats del 28-M, el PP ha sortit de la marginalitat a Catalunya, congratulant-se d'haver recuperat poder municipal, amb guanys en llocs com Monistrol de Montserrat o Badalona. Uns resultats que són menors als que havia obtingut el PP fa molts anys, però que potser poden justificar la percepció de creure que va en la bona direcció i no ha d'anar més enllà.   

Cap concessió al sobiranisme

El president del PP ha assenyalat que ERC, aliada amb Bildu al Senat, demana la independència, mentre que Sumar proposa el referèndum. "Són els mateixos que van demanar eliminar la sedició i van concedir els indults sense penediment previ". I ha deixat clar que "no hi està d'acord", afirmant, a través d'una cita de Vaclav Havel -un dirigent txec a qui l'expresident Quim Torra citava sovint-, que s'ha de dir la veritat i dir en què s'està d'acord i en què no. 

Hi ha un aspecte del discurs de Feijóo que potser ha passat més desapercebuda però que pot ser un indici de voluntat recentralitzadora. Després de criticar els milers de pàgines de reglamentacions aprovades pel govern de coalició, ha afirmat que "les normes autonòmiques multipliquen aquesta càrrega". Feijóo ha dit que "és essencial assegurar la unitat de mercat sense trencar les competències estatutàries, constitucionals que té cada comunitat autònoma". 

El líder conservador ha anunciat que promourà una "racionalització i harmonització de la normativa autonòmica dins de les competències de cadascú". Feijóo ha explicat que vol impulsar el "reconeixement mutu de permisos, llicències i certificacions de les autonomies perquè tinguin validesa nacional". No ha concretat més. Però de tot plegat ha quedat més clara la línia gallega del PP: cap gest en el reconeixement de la cultura catalana i no passar de "l'empatia de la tecnocràcia".