Amb Trias canvia tot? Examen als candidats que aspiren a governar Barcelona

Xavier Trias feia mesos que madurava el pas concretat aquesta setmana. Només n'havia posposat l'anunci. L'exalcalde sabia que el seu nom era l'única opció fiable que tenia Junts per construir el relat que pot aspirar a la victòria a Barcelona en les properes eleccions municipals, però no pretenia precipitar-se. Va deixar que s'aclarís el paisatge de la sortida del partit del Govern -una decisió que no compartia- i va voler tenir la certesa que tenia les mans lliures per confeccionar la llista i gestionar la política d'aliances. Amb els serrells lligats, va projectar-se com a candidat. Trias és el missatge, fins al punt que la marca de Junts ha estat i serà un element secundari. "Jo em presento com a Trias", va especificar el mateix exalcalde en la presentació de dimarts als Jardinets de Gràcia.

La seva entrada en escena cinc mesos abans de les eleccions sacseja el tauler de Barcelona, perquè incorpora un altre competidor al duel -que ja es pronosticava ajustat- entre Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni, aspirants a liderar la foto finish de les municipals. En una cursa disputada entre quatre caps de cartell, com la que es projecta a la capital catalana, convertir-se en la llista més votada pot ser encara més determinant, a diferència del que va passar el 2019. Aquest és l'examen de les fortaleses i debilitats dels qui pretenen comandar l'Ajuntament de Barcelona:
   

Ada Colau (Barcelona en Comú)

Fortaleses. L'alcaldessa opta a un tercer mandat perquè és la millor -i l'única- candidata que podia trobar Barcelona en Comú per retenir el poder municipal. Consolidada en el rol institucional i àmpliament coneguda per l'electorat, a Colau la pot beneficiar la polarització que aporta l'arribada de Trias a la pugna per l'alcaldia i el desgast que pugui provocar el cap de llista de Junts en altres adversaris, per mossegar en el pastís del vot independentista i d'ordre. La líder dels comuns traurà rendiment de fer pivotar el missatge electoral en determinats focus de gestió -les apostes en mobilitat, agenda verda i transformació urbana-, perquè disposa d'una bossa de votants fidels. Parteix amb l'avantatge de l'estabilitat pressupostària del consistori -el govern municipal ha pogut disposar de comptes nous en cada exercici- i pot fer valer que Barcelona ha tornat a posar en marxa el motor després de superar l'escull de la pandèmia, fins i tot en projectes que l'alcaldessa no veia clars, com el de la Copa Amèrica de vela.  

Debilitats. El que ha de combatre Colau és el desgast associat a la gestió i els relats sobre un empitjorament de la ciutat. En les eleccions són importants els fets però també les percepcions, i les enquestes diuen que la inseguretat és la preocupació més esmentada pels barcelonins i, per primer cop des del 2005, més d'un 10% dels barcelonins es mostra amoïnat sobretot per la neteja, tal com recull aquest article de dades de Roger Tugas Vilardell. Són maldecaps ciutadans que han guanyat terreny a altres problemàtiques amb pes, com les vinculades a qüestions econòmiques (atur, treball o l'habitatge). L'alcaldessa, que genera rebuig en una part de l'electorat amb distància ideològica respecte als comuns -un exemple clar són els projectes de les superilles-, necessita contraposar un missatge de solidesa enfront del catastrofisme que verbalitzaran els seus rivals. Si el seu govern resol a temps determinades obres, pot atenuar malestars de forma quirúrgica.
 

Jaume Collboni (PSC)

Fortaleses. El primer tinent d'alcalde ha fet valer les seves responsabilitats en l'àrea econòmica de l'Ajuntament per teixir complicitats amb els sectors empresarials de la ciutat -per exemple, amb el comerç i la restauració- i amplificar el perfil de candidat business friendly, una imatge que, en ocasions, ha buscat en contraposició a Colau. De fet, Collboni sintetitza la voluntat del PSC de convertir-se en el partit d'ordre de la ciutat -una funció per la qual Manuel Valls va ser bonificat el 2019-, conscient de la debilitat electoral del PP i Ciutadans -en l'eix espanyolista- i la influència minvant de Junts abans de l'aposta per Trias. El candidat socialista també comptarà amb el vent de cua de la força de les sigles, ara que el PSC ha recuperat posicions de centralitat en el mapa polític català i disposa del suport de la Moncloa. Pedro Sánchez ja el va acompanyar el cap de setmana passat en un míting, escena que es repetirà en el compte enrere cap als comicis del maig que ve.  

Debilitats. Collboni no ha estat fins ara un candidat guanyador, per bé que va recuperar terreny perdut en les últimes eleccions municipals. Per això, ha necessitat que no s'alimentés la rumorologia sobre la seva candidatura, que el PSC va voler liquidar quan el va certificar com a cap de cartell aquesta tardor. Malgrat que ha intentat marcar distàncies amb Colau en debats de ciutat -especialment amb l'ampliació de l'aeroport i la candidatura fallida dels Jocs Olímpics d'Hivern-, el dirigent socialista és coautor de l'obra de govern dels comuns, amb qui ha teixit una aliança amb recorregut en dos mandats. No li serà senzill capitalitzar només els encerts de la coalició, també en compartirà el desgast. 
 

Ernest Maragall (ERC)

Fortaleses. Victoriós en l'escrutini del 2019 però sense els vots per ser investit, el cap de cartell d'ERC aspira a convertir-se en alcalde a partir de l'impuls de les sigles republicanes i els suports recollits en els anteriors comicis, que li van concedir 10 regidors. Com Colau i Trias, és una cara coneguda i pretén que el projecte llaurat des d'una oposició responsable -no ha fet d'escull a l'aprovació de pressupostos- li permeti el triomf ampli que necessita. De fet, quan va ser ratificat com a candidat d'ERC va reclamar a les bases una victòria "inqüestionable" per superar la ressaca amarga dels anteriors comicis. A Maragall l'acompanya el moment polític -la centralitat que ocupa el partit, amb la presidència de la Generalitat i un paper actiu en les majories polítiques al Congrés- i la capacitat per aprofitar-se de l'erosió acumulada per Colau després de dos mandats.  

Debilitats. Sense concreció encara en la confecció de la llista -els republicans l'han treballada però encara no ha transcendit qui farà tàndem amb el candidat, perquè hi ha diverses aspirants-, Maragall necessita transmetre que lidera una alternativa amb futur. El llarg recorregut polític que acumula limita, però, el lema de projecte transformador. Els rivals li faran pagar el suport que ha concedit al govern municipal, per exemple, en l'aprovació dels successius pressupostos. Algunes veus de la formació haurien preferit que es produís amb més antelació el desmarcatge de Colau. L'any passat es va veure lligat de mans pel pacte d'ERC amb els comuns amb els comptes de la Generalitat -Maragall no va amagar la seva incomoditat-, i aquest any, amb tota probabilitat, tornarà a haver-hi aval als comptes. Barcelona en Comú repeteix el discurs que ERC ha estat en aquest mandat el seu primer soci.
 

Xavier Trias (Junts)

Fortaleses. L'exalcalde disposa de tota l'autonomia per fer i desfer, fins al punt que sembla que Junts hagi subcontractat els comicis a Convergència, com va escriure Francesc-Marc Álvaro. Trias és de tradició convergent. Mai va veure clar canviar la marca clàssica del partit de Jordi Pujol, i això li permet connectar amb un votant d'ordre que Junts no acaba de retenir. Fidel a la partitura política que ha seguit sempre, el candidat ja té la llista molt avançada. L'acompanyaran Neus Munté i Jordi Martí -com a números dos i tres-, i Trias també tindrà al seu costat Victòria Alsina, Damià Calvet i Ramon Tremosa, noms situats en el sector pragmàtic de la formació. Tots volien continuar al Govern, de fet. La tria i el missatge aclareixen que el de Trias és un projecte de centredreta que es contraposa al de Colau. Una polarització que Junts necessita per anar molt més enllà dels cinc regidors que té ara a l'Ajuntament.

De moment, els comuns li han concedit a l'exalcalde el relat d'alternativa, perquè han rebatut el seu discurs catastrofista sobre la situació de Barcelona. Trias necessita ser al centre del duel electoral, una notorietat que no hauria tingut Elsa Artadi, retirada abruptament de la política. Amb Trias, el protagonisme postelectoral de Junts també pot ser major. Perquè, en cas de no aconseguir la victòria, el candidat ja ha dit que donarà suport tant a ERC com al PSC si són les llistes més votades. El ventall de possibles aliances, doncs, es multiplica i això fa sortir Junts de situacions de marginalitat del darrer mandat. 

Debilitats. La llibertat discursiva que es permet Trias -sense cotilles de partit- contrasta amb el pes a la motxilla que arrossega l'exalcalde, que afronta els seus cinquens comicis. Només en una ocasió va aconseguir l'alcaldia -el 2011-, després de les desfetes del 2003 i el 2007 davant els candidats socialistes. El 2015, quan aspirava a un segon mandat, va sucumbir contra pronòstic davant de Colau. El candidat ostentava responsabilitats a Sant Jaume quan a Barcelona es projectaven problemes que acabarien tenint recorregut en el debat ciutadà -com la massificació del turisme o els problemes creixents en l'accés a l'habitatge-, historial que figurarà en els argumentaris dels seus adversaris.