07
d'octubre
de
2022, 22:40
Actualitzat:
09
d'octubre,
9:50h
En els darrers deu dies, Pere Aragonès ha fet dues compareixences solemnes a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. En la primera, dimecres de la setmana passada, va destituir el vicepresident, Jordi Puigneró, després de constatar una pèrdua de "confiança política" en el dirigent de Junts després de l'ultimàtum de la qüestió de confiança formulat pel seu partit al debat de política general. I, en la segona, aquest divendres al vespre, ha certificat que la política catalana s'endinsa en un nou cicle després que la militància de Junts hagi votat sortir del Govern. ERC i l'espai postconvergent posen fi a una dècada de camí compartit en les responsabilitats governamentals, que ha coincidit amb el recorregut del procés, avui una fotografia rebregada.
El trencament materialitzat per Junts empeny Aragonès a "construir aliances" -terme utilitzat en el discurs presidencial- més enllà de l'independentisme. El líder republicà pretén confegir un Govern d'ERC reforçat per independents del món sobiranista i preveu esgotar la legislatura amb nous companys de trajecte. Els comuns ja es postulen per pactes parlamentaris mentre que el PSC, adversari electoral i primer partit de l'oposició, espera esdeveniments. La política catalana entra de ple en la fase del postprocés.
El primer pas? Aragonès, que ha recordat a Junts en el seu missatge institucional que "a la ciutadania no se la serveix abandonant responsabilitats", destinarà el matí de dissabte a fer trucades per afermar el nomenament dels nous membres de l'executiu que l'acompanyaran a partir d'ara. Les primeres llistes es van començar a elaborar davant la perspectiva de la sortida de Junts, i la idea és resoldre l'equació aquest cap de setmana i posa en marxa el nou Govern dimarts. Al matí també hi ha previstes reunions tant dels comuns com d'ERC, i el seu resultat serà indicatiu del que vindrà. L'enemistat íntima covada durant una dècada entre els republicans i Junts, per primera vegada, comptarà amb un episodi en què no amagaran en cap moment la rivalitat.
Amb la majoria del 52% esberlada -en cap moment ha acabat de ser operativa un cop investit el president-, el Parlament es convertirà ara en l'escenari de la discrepància entre els antics socis. El primer camp de batalla, els pressupostos de la Generalitat, arribarà a mitja tardor. Jaume Giró, conseller d'Economia -el trencament trunca una carrera política que apuntava a les màximes aspiracions- ja els tenia preparats, i fins i tot se n'estava elaborant el dossier gràfic per presentar-los a finals de mes. Els comptes, per tant, seran també la primera possible constatació d'un nou marc d'aliances, amb socialistes i comuns com a peces clau davant la duresa de Junts. "Hem de fer una oposició radical", sostenien dirigents parlamentaris en les executives dels últims dies. En les properes sessions es comprovarà si hi havia un pla associat a la proclama.
El resultat de la consulta de Junts també ha servit per donar la raó -almenys momentàniament- a tots aquells que, des de dins de la formació, s'havien esforçat en proclamar que el partit ja no tenia res a veure amb Convergència. Rarament, de fet, la formació que va fundar Jordi Pujol i va conduir Artur Mas -fins que la va dissoldre per fundar el PDECat- hauria sortit del Govern, i encara menys hauria organitzat una votació entre la militància per decidir-ho. Malgrat la mobilització del sector institucional, amb Giró i Victòria Alsina multiplicant-se dins i fora del partit, la militància ha optat per trencar la coalició i per enviar voluntàriament el partit a l'oposició.
Laura Borràs, radiant, ha celebrat amb ganes el trencament amb una frase lapidària: "Junts guanya, i Pere Aragonès perd". Poca estona després, un Jordi Turull que ha arrencat la roda de premsa amb posat seriós i la mirada fixada en l'horitzó ha optat per insistir que "això no va de rancúnies". Un missatge en clau externa -si es vol refer la unitat estratègica, els contactes amb els republicans no es poden esquivar- però també interna, perquè la consulta ha evidenciat la divisió d'opinions en qüestions nuclears. Els de Borràs i Turull han estat dos discursos sensiblement diferents, que demostren l'existència de les dues ànimes del partit -per molt que Turull es resisteixi a confessar el sentit del seu vot- i que anticipen discussions sobre el to que s'emprarà en la tasca d'oposició.
"Això ho pagarem car", ressaltava un membre de l'executiva consultat per NacióDigital. "Hi haurà conseqüències", mantenia un alt càrrec que ara haurà de deixar la seva responsabilitat pública. Pertocarà a Turull recosir les confiances, tot i que no són pocs els dirigents que consideren "tocada" la seva posició després de mantenir neutralitat en la votació. Borràs, en canvi, sí que va posar tota la carn a la graella. La presidenta ha celebrat els resultats en els gestos i les paraules, de la mateixa manera que Carles Puigdemont ho ha fet a les xarxes socials, amb retrets inclosos a ERC en contraposició a la "lliçó magistral de democràcia" del seu partit.
Quin tipus d'actitud tindrà Junts a partir d'ara? "Ferma", va respondre la presidenta de la formació, que no té cap intenció de renunciar a la seva plaça -suspesa- al Parlament malgrat que formava part de l'acord d'investidura amb ERC que ara la militància del partit ha donat per trencat. Tampoc està previst revisar via consulta el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Votació al marge, Turull ha respirat alleugerit quan ha vist que Xavier Trias se li ha posat a disposició per qualsevol "col·laboració" malgrat el moment que viu el partit. L'horitzó de tenir-lo com a candidat atenua part del malestar municipal amb el resultat, que impacta en el camí de les eleccions locals.
Serà el primer enfrontament entre els dos partits després de la trencadissa a la Generalitat, i és probable que s'hi arribi en el marc d'una espiral de retrets. Que el Govern no és "legítim" fa una setmana que ho va explicant Borràs, i ara ja forma part -perquè ella és una de les principal vencedores de la consulta, com Puigdemont- de l'argumentari oficial del partit. La política catalana tanca la dècada de l'enemistat íntima i n'obre una altra en què, almenys al principi, supuraran totes ferides.
El trencament materialitzat per Junts empeny Aragonès a "construir aliances" -terme utilitzat en el discurs presidencial- més enllà de l'independentisme. El líder republicà pretén confegir un Govern d'ERC reforçat per independents del món sobiranista i preveu esgotar la legislatura amb nous companys de trajecte. Els comuns ja es postulen per pactes parlamentaris mentre que el PSC, adversari electoral i primer partit de l'oposició, espera esdeveniments. La política catalana entra de ple en la fase del postprocés.
El primer pas? Aragonès, que ha recordat a Junts en el seu missatge institucional que "a la ciutadania no se la serveix abandonant responsabilitats", destinarà el matí de dissabte a fer trucades per afermar el nomenament dels nous membres de l'executiu que l'acompanyaran a partir d'ara. Les primeres llistes es van començar a elaborar davant la perspectiva de la sortida de Junts, i la idea és resoldre l'equació aquest cap de setmana i posa en marxa el nou Govern dimarts. Al matí també hi ha previstes reunions tant dels comuns com d'ERC, i el seu resultat serà indicatiu del que vindrà. L'enemistat íntima covada durant una dècada entre els republicans i Junts, per primera vegada, comptarà amb un episodi en què no amagaran en cap moment la rivalitat.
Pere Aragonès, aquest divendres. Foto: Govern
Amb la majoria del 52% esberlada -en cap moment ha acabat de ser operativa un cop investit el president-, el Parlament es convertirà ara en l'escenari de la discrepància entre els antics socis. El primer camp de batalla, els pressupostos de la Generalitat, arribarà a mitja tardor. Jaume Giró, conseller d'Economia -el trencament trunca una carrera política que apuntava a les màximes aspiracions- ja els tenia preparats, i fins i tot se n'estava elaborant el dossier gràfic per presentar-los a finals de mes. Els comptes, per tant, seran també la primera possible constatació d'un nou marc d'aliances, amb socialistes i comuns com a peces clau davant la duresa de Junts. "Hem de fer una oposició radical", sostenien dirigents parlamentaris en les executives dels últims dies. En les properes sessions es comprovarà si hi havia un pla associat a la proclama.
El resultat de la consulta de Junts també ha servit per donar la raó -almenys momentàniament- a tots aquells que, des de dins de la formació, s'havien esforçat en proclamar que el partit ja no tenia res a veure amb Convergència. Rarament, de fet, la formació que va fundar Jordi Pujol i va conduir Artur Mas -fins que la va dissoldre per fundar el PDECat- hauria sortit del Govern, i encara menys hauria organitzat una votació entre la militància per decidir-ho. Malgrat la mobilització del sector institucional, amb Giró i Victòria Alsina multiplicant-se dins i fora del partit, la militància ha optat per trencar la coalició i per enviar voluntàriament el partit a l'oposició.
Laura Borràs, radiant, ha celebrat amb ganes el trencament amb una frase lapidària: "Junts guanya, i Pere Aragonès perd". Poca estona després, un Jordi Turull que ha arrencat la roda de premsa amb posat seriós i la mirada fixada en l'horitzó ha optat per insistir que "això no va de rancúnies". Un missatge en clau externa -si es vol refer la unitat estratègica, els contactes amb els republicans no es poden esquivar- però també interna, perquè la consulta ha evidenciat la divisió d'opinions en qüestions nuclears. Els de Borràs i Turull han estat dos discursos sensiblement diferents, que demostren l'existència de les dues ànimes del partit -per molt que Turull es resisteixi a confessar el sentit del seu vot- i que anticipen discussions sobre el to que s'emprarà en la tasca d'oposició.
"Això ho pagarem car", ressaltava un membre de l'executiva consultat per NacióDigital. "Hi haurà conseqüències", mantenia un alt càrrec que ara haurà de deixar la seva responsabilitat pública. Pertocarà a Turull recosir les confiances, tot i que no són pocs els dirigents que consideren "tocada" la seva posició després de mantenir neutralitat en la votació. Borràs, en canvi, sí que va posar tota la carn a la graella. La presidenta ha celebrat els resultats en els gestos i les paraules, de la mateixa manera que Carles Puigdemont ho ha fet a les xarxes socials, amb retrets inclosos a ERC en contraposició a la "lliçó magistral de democràcia" del seu partit.
Jordi Turull i Laura Borràs, aquest divendres. Foto: Europa Press
Quin tipus d'actitud tindrà Junts a partir d'ara? "Ferma", va respondre la presidenta de la formació, que no té cap intenció de renunciar a la seva plaça -suspesa- al Parlament malgrat que formava part de l'acord d'investidura amb ERC que ara la militància del partit ha donat per trencat. Tampoc està previst revisar via consulta el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Votació al marge, Turull ha respirat alleugerit quan ha vist que Xavier Trias se li ha posat a disposició per qualsevol "col·laboració" malgrat el moment que viu el partit. L'horitzó de tenir-lo com a candidat atenua part del malestar municipal amb el resultat, que impacta en el camí de les eleccions locals.
Serà el primer enfrontament entre els dos partits després de la trencadissa a la Generalitat, i és probable que s'hi arribi en el marc d'una espiral de retrets. Que el Govern no és "legítim" fa una setmana que ho va explicant Borràs, i ara ja forma part -perquè ella és una de les principal vencedores de la consulta, com Puigdemont- de l'argumentari oficial del partit. La política catalana tanca la dècada de l'enemistat íntima i n'obre una altra en què, almenys al principi, supuraran totes ferides.