Els especialistes estimen que entre el 10% i el 20% dels adolescents d’entre 10 i 15 anys que practiquen esport freqüentment poden presentar símptomes d’una malaltia que afecta els genolls: la malaltia d’Osgood-Schlatter. En una conversa amb Nació, Pere Torner, doctor especialista en cirurgia a genolls i malucs, ha explicat els detalls de la malaltia i les mesures que s'han d'adoptar per prevenir-la i curar-la.

Què és l'Osgood-Schlatter?

La malaltia d'Osgood-Schlatter és la inflamació de la part inferior del genoll. Aquesta inflamació es provoca quan el tendó rotulià exerceix una pressió repetida a la tíbia."Tècnicament, es tracta del que s'anomena una apofisitis, és a dir, una inflamació d'una apòfisi. En aquest cas, és la del tendó rotulià quan s'ajunta amb la tuberositat tibial i es produeix aquest bony característic a la part anterior de la tíbia", explica el doctor. La causa principal de la patologia és la pràctica sovint d'esports d'impacte com futbol, bàsquet, handbol, entre d'altres que comporten salts i carreres contínues.

Segons estimacions, aproximadament el 4% de la població pot presentar aquest dolor al genoll, un percentatge molt alt, segons assenyala el Dr. Torner. Quant als adolescents, entre el 10% i el 20% dels que practiquen esport poden presentar-ne símptomes. Concretament, és una patologia que es veu molt sovint entre les edats dels 10 i 15 anys, tot just durant l'etapa de creixement. Quan aquesta acaba, al voltant dels 14 anys, el dolor sol anar desapareixent, tot i que el bony pot persistir per a sempre.

Tot i que principalment afecta els adolescents, els adults també poden presentar símptomes de l'Osgood-Schlatter, però no de forma espontània. Si s'ha tingut la malaltia d'adolescent i la patologia no s'ha acabat de resoldre, poden quedar-ne seqüeles així com cronificar-se el dolor i reaparèixer quan l'adult torna a fer activitat física sobretot en esports d'impacte. A més, el doctor afirma que pot tenir una relació de pares a fills. "Probablement sí, en relació amb la qualitat del cartílag de creixement i la forma que té la tuberositat tibial, ja que hi ha moltes formes diferents", explica.

L'Osgood-Schlatter s'anomena així perquè el mateix any 1903 la van descriure de forma totalment independent dos doctors: un americà anomenat Osgood i un suís que es deia Schlatter. Arran de la coincidència, es va decidir posar els dos noms per denominar la patologia descoberta.

Mesures de prevenció

Torner explica que per prevenir-la cal evitar l'excés de l'esport d'impacte que acostumen a practicar freqüentment els adolescents com futbol, bàsquet, handbol, entre d'altres. "Córrer i saltar genera traccions repetides i pot produir petites lesions o arrencaments dels cartílags de creixement de la tíbia que poden produir un inflament en aquest punt" assenyala el doctor. A més de disminuir aquestes activitats d'impacte, esports com la natació o la bicicleta poden ajudar a la prevenció ja que es tracta d'activitats que requereixen el moviment continu. 

Quin és el tractament?

Per tractar la malaltia cal fer repòs durant uns mesos dels esports d'impacte i en funció de l'evolució dels símptomes la durada de la lesió serà més llarga o més curta. Tot i que, com comenta el doctor, la patologia gairebé s'acaba sempre quan el creixement s'alenteix. Pere Torner també ha assenyalat que de forma molt extraordinària, en casos concrets de despreniment de tuberositat o en casos molt rebels en els que el dolor no s'acaba, pot requerir cirurgia.

L'Osgood-Schlatter és una malaltia que afecta sobretot nens, però que, recentment, amb l'augment de la pràctica d'esport femení, també afecta les nenes. La millor solució pel seu tractament és la paciència i fer una aturada de l'esport, perquè es pot cronificar i causar problemes i dolors en edat més adulta.