La demència és un problema de salut que està molt lligat amb l'edat avançada i l'envelliment de les persones. Afecta la memòria, el pensament i la capacitat de dur a terme activitats quotidianes. Tot i que aquestes condicions no són modificables, altres condicions de salut com la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme o la inactivitat física sí que ho són i també tenen un paper clau que pot afavorir a desenvolupar la malaltia.
Identificar i abordar aquests factors a temps és important per endarrerir o, fins i tot, prevenir l'aparició de la malaltia, cosa que millora la qualitat de vida de les persones. Per això, més enllà d'aquestes condicions, un estudi n'ha revelat de noves que, aparentment, no estan relacionades amb la salut, però que sí que tenen un impacte clar en l'aparició de demència.
La influència dels ingressos en la demència
Un estudi realitzat pel doctor Eric L. Stulberg, del Col·legi Mèdic Sidney Kimmel de la Universitat Thomas Jefferson i membre de l'Acadèmia Estatunidenca de Neurologia, ha mostrat la relació que tenen els ingressos de les persones amb els factors de risc de demència: "Les nostres troballes ofereixen una nova perspectiva sobre com les persones que viuen per sota del llindar de pobresa i aquelles pertanyents a grups històricament desfavorits poden suportar una major càrrega de molts factors de risc modificables de demència", explica l'autor.
Els investigadors expliquen que les persones amb menors ingressos i les pertanyents a grups racials i ètnics històricament menys representats en els estudis clínics tenen major probabilitat de presentar factors de risc modificables per a la demència, factors que podrien canviar-se per tal de reduir aquest risc.
En què ha consistit l'estudi?
L'estudi ha inclòs a 5.000 persones i s'han avaluat 13 factors de risc de demència dels participants: baix nivell educatiu, consum d'alcohol, obesitat, colesterol alt, traumatisme cranioencefàlic, pèrdua auditiva no tractada, pèrdua de visió, diabetis, hipertensió arterial no tractada, tabaquisme, depressió, inactivitat física i aïllament social. La investigació també ha tingut en compte factors com l'edat, el sexe, la raça i l'ètnia. Tot i que com assenyala Stulberg, la raça i l'ètnia són construccions socials i no variables biològiques.
A més, els participants s'han dividit en sis grups d'ingressos. El primer d'aquests tenia ingressos inferiors al llindar de pobresa, mentre que l'últim en tenia de superiors fins a cinc cops més d'aquest llindar. Per cada un d'aquests grups, els investigadors determinaven el percentatge de persones que presentaven cada factor de risc i el percentatge de casos de demència que teòricament podrien prevenir-se o retardar-se si s'eliminessin aquests factors de risc.
Què diuen els resultats?
Els investigadors han trobat que els ingressos més alts s'associen amb una menor prevalença de cada factor de risc de demència, excepte l'obesitat, el colesterol alt i les lesions cerebrals traumàtiques. Amb cada augment en la categoria d'ingressos les persones tenien un 9% menys de probabilitats de presentar un factor de risc addicional en la mitjana edat.
D'altra banda, en el grup de menys ingressos destaquen la pèrdua de visió i d'aïllament social. El 21% dels casos de demència es podrien mitigar si s'abordés la pèrdua de visió, i el 20% dels casos d'aïllament social.
Per tant, l'estudi mostra que, segons els ingressos i l'exclusió social que la pobresa comporta, les persones amb menys recursos tenen una major exposició a factors de risc modificables de demència. En canvi, persones amb més ingressos estan més protegides en alguns riscs. Fet que porta a la conclusió de la necessitat d'abordar aquests temes per reduir els casos de demència.
"És encoratjador veure que fins i tot els factors de risc de la vellesa poden ser objectius d'intervencions. Esperem que futurs estudis avaluïn si abordar aquests factors de risc de la vellesa pot generar beneficis, en particular per a les persones que viuen per sota del llindar de pobresa", conclou Stulberg.
