12
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
11:50h
No ha estat estrany veure en les últimes setmanes Xavier Trias passejar per la vora del Turó Park amb una carpeta blanca amb el logo de Junts per Catalunya -disseny superat des que es va adoptar el verd corporatiu amb el congrés fundacional del 2020- després de reunir-se amb múltiples representants de la societat barcelonina per abordar la seva candidatura a l'alcaldia. Aquest dilluns ha acabat de decidir-se a fer el pas de tornar-se a presentar. I així ho ha anunciat en un sopar aquest vespre. "He vingut a dir-vos que sí", ha etzibat des del faristol, davant els afiliats de Junts a la federació barcelonina. Serà la cinquena vegada que ho faci -es va estrenar com a cap de cartell el 2003- i la primera que intentarà recuperar el càrrec d'alcalde des que va perdre davant d'Ada Colau l'any 2015, quan va ser incapaç de reeditar l'èxit del 2011, quan va portar CiU a la banda de la plaça Sant Jaume que se li resistia.
A les files de Junts sostenen que només Trias pot ser capaç d'enlairar les opcions de Junts, fins ara situats a les enquestes per sota de Colau, del PSC de Jaume Collboni i de l'ERC d'Ernest Maragall, els tres noms que parteixen com a favorits per disputar-se l'alcaldia. Amb Elsa Artadi -ara retirada de la política-, les projeccions més optimistes -i que van influir decisivament en el seu adeu, motius personals al marge- li atorgaven cinc regidors. Amb Trias, sostenen al partit, la projecció és ascendent. Es reforçarà el seu perfil com a alcalde, però l'objectiu real serà entrar en la partida de la governabilitat. No només en clau d'Ajuntament de Barcelona -sense tenir descartat el PSC com a aliat-, sinó també de cara a la Diputació. Un organisme on, malgrat les turbulències del procés, el pacte entre Junts i els socialistes ha sobreviscut amb tranquil·litat.
En quin moment va arrencar l'operació per captar Trias? Fins i tot abans de l'adeu d'Artadi, assenyalen diverses fonts consultades per Nació. Les primeres aproximacions les va fer Jordi Sànchez quan era secretari general de Junts, i s'han acabat de concretar quan Jordi Turull va substituir-lo en el càrrec. L'ombra de dubte més gran que es va projectar en la candidatura va ser a principis d'octubre, quan Trias va prémer el fre davant la possible sortida de Junts del Govern. "No vull barallar-me amb ERC, estem cometent un error i no crec que sigui bo el que estem fent", va assenyalar poc abans de la consulta interna que va acabar amb el seu partit fora de l'executiu. El mateix dia que es va decidir -7 d'octubre-, però, es va posar en contacte amb Turull per dir-li que estava a la seva disposició pel que calgués. Va ser un respir per la direcció.
Fins fa uns mesos, Trias era el dirigent històric de més nivell -la seva trajectòria din del pujolisme el converteix en un pota negra convergent- que mantenia la doble militància al PDECat i a Junts. Finalment, però, va acabar estripant el carnet de la formació liderada per David Bonvehí, amb qui en les últimes setmanes també ha mantingut contactes. El trencament del Govern ha influït en la pesca progressiva d'alcaldes i regidors del PDECat per part de Junts, i en el cas de Barcelona els postconvergents li havien ofert a Trias mans totalment lliures per fer una candidatura sempre i quan no es presentés com a candidat de Junts. Que és, precisament, el que ha acabat passant. Ara tocarà bastir la llista, en la qual es dona per fet que hi haurà l'exconsellera Victòria Alsina. Entre els favorits per sumar-s'hi també hi ha Damià Calvet i Ramon Tremosa.
La seva intenció, però, es revalidar la victòria de 2011, quan va aconseguir 14 regidors. Una xifra que fa temps que no hi ha cap força política que superi, amb un vot cada vegada més fragmentat. De fet, caldria anar-se'n fins als comicis de 2003 per recuperar els 15 representants del PSC escollits en aquella ocasió.
Una de les particularitats dels pròxims comicis és que recuperen alguns debats, com el futur de l'avinguda Diagonal, que van ser clau durant la campanya en què Trias va aconseguir ser el representant més votat a Barcelona. En aquell cas, per reformar-la. En l'actual escenari, per enllestir la connexió del tramvia, que comuns, socialistes i ERC han abanderat i Junts ha combatut durant tot el mandat.
Una realitat que s'afegirà a la resta de temes que marcaran el conversa preelectoral, com la neteja o el model urbanístic. Sobre aquests punts de xoc, Trias fa mesos que ha posicionat la idea de Barcelona com una ciutat descuidada, alhora que ha reclamat defugir les confrontacions amb Madrid -mentre que Colau interpel·la directament els responsables polítics de la capital de l'Estat-. A més, l'històric dirigent de CiU i ara membre de Junts haurà de fer balanços a l’hora d’erosionar l'actual govern municipal pel model de superilla a l’Eixample, després que els seus contrincants polítics assenyalessin que el van tirar endavant gràcies a un decret d'alcaldia signat per Trias l'any 2012.
Alhora, la presència de Maragall -regidor amb qui Trias no va coincidir, perquè va acabar la seva presència a l'Ajuntament l'any 2003- acabarà de posar a prova el nou paper d'aspiració hegemònica d'ERC. Ara, amb la presentaciò d'una figura amb un perfil veterà i conciliador, Junts vol recuperar l'herència de les llistes convergents, que sempre van quedar per davant dels republicans.
A les files de Junts sostenen que només Trias pot ser capaç d'enlairar les opcions de Junts, fins ara situats a les enquestes per sota de Colau, del PSC de Jaume Collboni i de l'ERC d'Ernest Maragall, els tres noms que parteixen com a favorits per disputar-se l'alcaldia. Amb Elsa Artadi -ara retirada de la política-, les projeccions més optimistes -i que van influir decisivament en el seu adeu, motius personals al marge- li atorgaven cinc regidors. Amb Trias, sostenen al partit, la projecció és ascendent. Es reforçarà el seu perfil com a alcalde, però l'objectiu real serà entrar en la partida de la governabilitat. No només en clau d'Ajuntament de Barcelona -sense tenir descartat el PSC com a aliat-, sinó també de cara a la Diputació. Un organisme on, malgrat les turbulències del procés, el pacte entre Junts i els socialistes ha sobreviscut amb tranquil·litat.
Barcelona!
— Xavier Trias (@xaviertrias) December 13, 2022
Som-hi! pic.twitter.com/Smjrm8A5Fc
En quin moment va arrencar l'operació per captar Trias? Fins i tot abans de l'adeu d'Artadi, assenyalen diverses fonts consultades per Nació. Les primeres aproximacions les va fer Jordi Sànchez quan era secretari general de Junts, i s'han acabat de concretar quan Jordi Turull va substituir-lo en el càrrec. L'ombra de dubte més gran que es va projectar en la candidatura va ser a principis d'octubre, quan Trias va prémer el fre davant la possible sortida de Junts del Govern. "No vull barallar-me amb ERC, estem cometent un error i no crec que sigui bo el que estem fent", va assenyalar poc abans de la consulta interna que va acabar amb el seu partit fora de l'executiu. El mateix dia que es va decidir -7 d'octubre-, però, es va posar en contacte amb Turull per dir-li que estava a la seva disposició pel que calgués. Va ser un respir per la direcció.
Fins fa uns mesos, Trias era el dirigent històric de més nivell -la seva trajectòria din del pujolisme el converteix en un pota negra convergent- que mantenia la doble militància al PDECat i a Junts. Finalment, però, va acabar estripant el carnet de la formació liderada per David Bonvehí, amb qui en les últimes setmanes també ha mantingut contactes. El trencament del Govern ha influït en la pesca progressiva d'alcaldes i regidors del PDECat per part de Junts, i en el cas de Barcelona els postconvergents li havien ofert a Trias mans totalment lliures per fer una candidatura sempre i quan no es presentés com a candidat de Junts. Que és, precisament, el que ha acabat passant. Ara tocarà bastir la llista, en la qual es dona per fet que hi haurà l'exconsellera Victòria Alsina. Entre els favorits per sumar-s'hi també hi ha Damià Calvet i Ramon Tremosa.
L'historial municipalista de Trias
El retorn de Trias suposa també l'intent de refer-se de l'enfrontament amb Colau a les eleccions del 2015, en què va ser superat per la líder de Barcelona en Comú per 18.500 vots. En aquell moment, va renunciar a intentar ser alcalde a través de pactes amb tercers, en defensa de la legitimitat del guanyador. Malgrat això, es va quedar com a regidor i líder de l’oposició a l’Ajuntament durant tot el mandat. Un supòsit que ara, en canvi, no està garantit que es repeteixi si no s'imposa en la cursa electoral.La seva intenció, però, es revalidar la victòria de 2011, quan va aconseguir 14 regidors. Una xifra que fa temps que no hi ha cap força política que superi, amb un vot cada vegada més fragmentat. De fet, caldria anar-se'n fins als comicis de 2003 per recuperar els 15 representants del PSC escollits en aquella ocasió.
Una de les particularitats dels pròxims comicis és que recuperen alguns debats, com el futur de l'avinguda Diagonal, que van ser clau durant la campanya en què Trias va aconseguir ser el representant més votat a Barcelona. En aquell cas, per reformar-la. En l'actual escenari, per enllestir la connexió del tramvia, que comuns, socialistes i ERC han abanderat i Junts ha combatut durant tot el mandat.
Una realitat que s'afegirà a la resta de temes que marcaran el conversa preelectoral, com la neteja o el model urbanístic. Sobre aquests punts de xoc, Trias fa mesos que ha posicionat la idea de Barcelona com una ciutat descuidada, alhora que ha reclamat defugir les confrontacions amb Madrid -mentre que Colau interpel·la directament els responsables polítics de la capital de l'Estat-. A més, l'històric dirigent de CiU i ara membre de Junts haurà de fer balanços a l’hora d’erosionar l'actual govern municipal pel model de superilla a l’Eixample, després que els seus contrincants polítics assenyalessin que el van tirar endavant gràcies a un decret d'alcaldia signat per Trias l'any 2012.
Entre Colau, Collboni i Maragall
Sigui com sigui, l'exalcalde coneix els seus rivals directes. O bé el seu líder, o bé les possibilitats de la formació. No és la primera vegada que competeix amb Colau, però tampoc amb els socialistes. En el seu comptador polític històric, el PSC va imposar-se a la llista convergent les eleccions del 2003 i les del 2007, però amb un projecte polític desgastat que va acabar cedint l'any 2011. Ara, amb les enquestes apuntant a la recuperació socialista, Junts vol situar el seu actiu municipal més valuós com a principal esperança per frenar les aspiracions de la llista de Collboni, sense descartar pactar-hi.Alhora, la presència de Maragall -regidor amb qui Trias no va coincidir, perquè va acabar la seva presència a l'Ajuntament l'any 2003- acabarà de posar a prova el nou paper d'aspiració hegemònica d'ERC. Ara, amb la presentaciò d'una figura amb un perfil veterà i conciliador, Junts vol recuperar l'herència de les llistes convergents, que sempre van quedar per davant dels republicans.