La victòria contundent d'Isabel Díaz Ayuso en les eleccions madrilenyes del 4 de maig va trasbalsar la política espanyola. Però també ha estat un abans i un després dins del Partit Popular. Amb un discurs populista que gira entorn a grans paraules (la "llibertat" enfront les restriccions generalitzades per combatre la pandèmia) i una estratègia polaritzadora, Ayuso s'ha aprofitat de la divisió i confusió del camp progressista. La seva convocatòria llampec a les urnes també va ser demolidora pels sus rivals.

Ayuso té al seu costat, com a cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), un dels assessors més temibles de la política espanyola, crescut a l'ombra de l'aznarisme més recalcitrant. En el cas de la presidenta de Madrid, la persona és el missatge i el seu discurs ha aconseguit menjar terreny a Ciutadans i Vox, alhora que el seu lideratge ha superat de molt les fronteres de la comunitat per esdevenir ja un referent de tot un sector de la dreta espanyola, el més radicalitzat. El seu èxit, en tot cas, ha superat tant les expectatives que ja fa tremolar el lideratge de Pablo Casado al PP.  

[hemapres]