04
de maig
de
2021, 21:55
Actualitzat:
23:55h
El PP ha guanyat les eleccions amb claredat i, amb un 99% de vot escrutat, no necessitarà Vox per governar. El partit d'Isabel Díaz Ayuso, amb 65 escons, suma més que totes les esquerres juntes. Els 13 representants de l'extrema dreta, sota el lideratge de Rocío Monasterio, no serien necessaris per aconseguir la investidura a l'Assemblea de Madrid, tot i que ja han avançat que donaran suport a Ayuso en primera volta. Les previsions més optimistes s'han complert i les esquerres no han pogut mobilitzar prou suports per ser alternativa a l'actual presidenta de la Comunitat, que repetirà en el càrrec durant els pròxims dos anys.
En segona posició, Més Madrid, sota el lideratge de Mónica García, ha empatat a 24 escons amb el PSOE, però l'ha superat en vots. Un dels grans perdedors de la nit ha estat Ángel Gabilondo, cap de llista socialista, que ha caigut fins a la tercera posició. El moviment de Pablo Iglesias, malgrat garantir l'entrada de Podem a l'Assemblea, no ha anat més enllà i la formació s'ha quedat amb 10 representants, només tres més que a les passades eleccions. Amb l'escrutini avançat, Iglesias ha dimitit de tots els càrrecs.
El gran derrotat ha estat, com apuntaven bona part dels sondejos, Ciutadans. Els d'Edmundo Bal han quedat fora de la cambra en una nova patacada que se suma a les del Congrés dels Diputats i el Parlament. El partit d'Inés Arrimadas queda contra les cordes. La maniobra del PSOE a Múrcia, que va precipitar les eleccions a Madrid, ha fracassat de manera contundent.
Una campanya de dimensió estatal
Si per Ayuso, que ha buscat durant la campanya el cos a cos directe amb Pedro Sánchez, a Madrid es dirimirà la sort de la Moncloa, pel bloc d'esquerres a la Comunitat la dicotomia és "feixisme o democràcia". Les eleccions, això sí, s'han plantejat com un plebiscit sobre el model Madrid, un sistema de poder basat en la "guerra cultural" pels valors més reaccionaris i un nacionalisme espanyol bel·ligerant. I si bé són unes eleccions autonòmiques, la Moncloa estarà molt pendent dels resultats.
Pedro Sánchez, de fet, se l'ha jugada i ha perdut. Va ser la maniobra de la moció de censura a Múrcia orquestrada per PSOE i Ciutadans la que va precipitar la màquina electoral a Madrid. L'escenari que n'ha sortit ha deixat la Moncloa tocada. La derrota del bloc progressista és una bofetada a la cara del líder socialista. La hipòtesi d'unes eleccions espanyoles anticipades -s'han de fer el 2023- queda estroncada en sec i el magma del poder madrileny, amb la seva divisió mediàtica al davant, s'abraonarà ara contra l'executiu de Sánchez.
Efectes sobre Catalunya
Els resultats a Madrid tindran impacte a la Moncloa i incidiran en la situació a Catalunya. La victòria de la dreta madrilenya, fortament nacionalista, poden reduir el marge de maniobra de l'executiu de Sánchez i el posaran a la defensiva pel que fa, per exemple, als indults o a la reforma de la sedició. En aquest context, el PP de Casado virarà encara més a la dreta i tota concessió de Moncloa al sobiranisme es farà més costeruda. Sánchez, sempre ambigu quan es tracta de jugar la carta del "diàleg" amb Catalunya, pot enrocar-se si demà les urnes madrilenyes no li aporten capital polític. Els indults tornen a ser damunt la taula, s'han de reactivar després del 4-M.
En segona posició, Més Madrid, sota el lideratge de Mónica García, ha empatat a 24 escons amb el PSOE, però l'ha superat en vots. Un dels grans perdedors de la nit ha estat Ángel Gabilondo, cap de llista socialista, que ha caigut fins a la tercera posició. El moviment de Pablo Iglesias, malgrat garantir l'entrada de Podem a l'Assemblea, no ha anat més enllà i la formació s'ha quedat amb 10 representants, només tres més que a les passades eleccions. Amb l'escrutini avançat, Iglesias ha dimitit de tots els càrrecs.
El gran derrotat ha estat, com apuntaven bona part dels sondejos, Ciutadans. Els d'Edmundo Bal han quedat fora de la cambra en una nova patacada que se suma a les del Congrés dels Diputats i el Parlament. El partit d'Inés Arrimadas queda contra les cordes. La maniobra del PSOE a Múrcia, que va precipitar les eleccions a Madrid, ha fracassat de manera contundent.
Una campanya de dimensió estatal
Si per Ayuso, que ha buscat durant la campanya el cos a cos directe amb Pedro Sánchez, a Madrid es dirimirà la sort de la Moncloa, pel bloc d'esquerres a la Comunitat la dicotomia és "feixisme o democràcia". Les eleccions, això sí, s'han plantejat com un plebiscit sobre el model Madrid, un sistema de poder basat en la "guerra cultural" pels valors més reaccionaris i un nacionalisme espanyol bel·ligerant. I si bé són unes eleccions autonòmiques, la Moncloa estarà molt pendent dels resultats.
Pedro Sánchez, de fet, se l'ha jugada i ha perdut. Va ser la maniobra de la moció de censura a Múrcia orquestrada per PSOE i Ciutadans la que va precipitar la màquina electoral a Madrid. L'escenari que n'ha sortit ha deixat la Moncloa tocada. La derrota del bloc progressista és una bofetada a la cara del líder socialista. La hipòtesi d'unes eleccions espanyoles anticipades -s'han de fer el 2023- queda estroncada en sec i el magma del poder madrileny, amb la seva divisió mediàtica al davant, s'abraonarà ara contra l'executiu de Sánchez.
Efectes sobre Catalunya
Els resultats a Madrid tindran impacte a la Moncloa i incidiran en la situació a Catalunya. La victòria de la dreta madrilenya, fortament nacionalista, poden reduir el marge de maniobra de l'executiu de Sánchez i el posaran a la defensiva pel que fa, per exemple, als indults o a la reforma de la sedició. En aquest context, el PP de Casado virarà encara més a la dreta i tota concessió de Moncloa al sobiranisme es farà més costeruda. Sánchez, sempre ambigu quan es tracta de jugar la carta del "diàleg" amb Catalunya, pot enrocar-se si demà les urnes madrilenyes no li aporten capital polític. Els indults tornen a ser damunt la taula, s'han de reactivar després del 4-M.