18
d'octubre
de
2022, 19:02
Actualitzat:
19:02h
El PP a Catalunya i la direcció d'Alberto Núñez Feijóo encara estan desfullant la margarida sobre qui serà el seu alcaldable per Barcelona. Els populars són l'únic partit present al consistori que encara no ha designat candidat, amb l'excepció afegida de Junts. Ara per ara, només se sap una cosa: que la formació anunciarà alhora tots els caps de llista per a les capitals de demarcació a tot l'Estat, i que la intenció és fer-ho aviat. Els noms que han circulat fins ara conformen un llistat incomplet.
Dels tres noms que es remenen en els darrers mesos, els dos que l'equip de Feijóo i la direcció catalana d'Alejandro Fernández veurien positivament tenen ja destinacions consolidades, i la que potser voldria no és la més ben vista a Génova. Els dos primers són Dolors Montserrat i Daniel Sirera. I la que potser se sentiria atreta per una oferta és Lorena Roldán. Però, a hores d'ara, no es pot descartar alguna sorpresa.
Montserrat és el nom que circula des de fa més temps, gairebé des de mig mandat de l'actual consistori. De fet, des del primer enfrontament entre l'aparell del partit i qui va ser cap del grup municipal i alcaldable, Josep Bou, avui descartat de manera radical. Montserrat, exministra de Sanitat, és tot un clàssic al PP català. Filla d'una veterana dirigent dels anys de Manuel Fraga, ara és eurodiputada i ha connectat bé amb les institucions europees. El seu desig és continuar a Estrasburg i, si pot ser, repetir a la llista. Caldrà veure si Feijóo la convenç.
Sirera va ser president del PP a Catalunya, però d'això ja fa molt de temps. Exdiputat al Parlament, és dels tres noms el que respon millor al perfil d'algú que conegui Barcelona. Ja va ser-ne regidor, entre 1996 i 1999. Durant deu anys ha estat membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, però ha restat al marge dels moviments interns al PP els darrers anys. A inicis d'any, es va traslladar a València per exercir com a cap de gabinet i estratègies del líder del PP al País Valencià, Carlos Mazón.
La filtració que va torpedinar Sirera
Però, a més, en el cas de Sirera cal dir que ja va ser sondejat com a alcaldable. De fet, la direcció del PP català i la cúpula espanyola el veien bé el seu nom va arribar a una situació de consens en els nivells més alts del partit. Però es va decidir mantenir en secret la decisió, bàsicament per no reobrir ferides amb qui continua sent el cap del grup municipal, Josep Bou. La filtració del seu nom el novembre passat va torpedinar l'operació. Poc després, anunciava que havia fitxat per Mazón.
Si els seus guanyen les autonòmiques de maig del 2023, Sirera confia que formarà part del govern valencià. S'afegiria així als exdirigents de la formació que han continuat la carrera política fora de Catalunya. Com Enric Millo, secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. O Alicia Sánchez-Camacho, una política que després de dirigir el PP català -amb els millors resultats de la seva història- es va saber reubicar en la política madrilenya. Ara és diputada a l'Asssemblea de Madrid, a l'escalf d'Isabel Díaz Ayuso, i senadora per designació de la Comunitat.
El cas de Roldán és diferent. És una carta a jugar en cas que no aparegui ningú més. Però presenta molts punts febles. Diputada al Parlament, el seu fitxatge per acompanyar Fernández ja va generar controvèrsia. A més, viu a Tarragona i el seu coneixement de la realitat barcelonina és escàs. Al PP volen algú que entri bé a la brega municipal. I malgrat que falta molt poc per prendre la decisió, i que els noms esmentats són els que circulen més, el meló de l'alcaldable del PP encara s'ha d'obrir.
Dels tres noms que es remenen en els darrers mesos, els dos que l'equip de Feijóo i la direcció catalana d'Alejandro Fernández veurien positivament tenen ja destinacions consolidades, i la que potser voldria no és la més ben vista a Génova. Els dos primers són Dolors Montserrat i Daniel Sirera. I la que potser se sentiria atreta per una oferta és Lorena Roldán. Però, a hores d'ara, no es pot descartar alguna sorpresa.
Montserrat és el nom que circula des de fa més temps, gairebé des de mig mandat de l'actual consistori. De fet, des del primer enfrontament entre l'aparell del partit i qui va ser cap del grup municipal i alcaldable, Josep Bou, avui descartat de manera radical. Montserrat, exministra de Sanitat, és tot un clàssic al PP català. Filla d'una veterana dirigent dels anys de Manuel Fraga, ara és eurodiputada i ha connectat bé amb les institucions europees. El seu desig és continuar a Estrasburg i, si pot ser, repetir a la llista. Caldrà veure si Feijóo la convenç.
Sirera va ser president del PP a Catalunya, però d'això ja fa molt de temps. Exdiputat al Parlament, és dels tres noms el que respon millor al perfil d'algú que conegui Barcelona. Ja va ser-ne regidor, entre 1996 i 1999. Durant deu anys ha estat membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, però ha restat al marge dels moviments interns al PP els darrers anys. A inicis d'any, es va traslladar a València per exercir com a cap de gabinet i estratègies del líder del PP al País Valencià, Carlos Mazón.
La filtració que va torpedinar Sirera
Però, a més, en el cas de Sirera cal dir que ja va ser sondejat com a alcaldable. De fet, la direcció del PP català i la cúpula espanyola el veien bé el seu nom va arribar a una situació de consens en els nivells més alts del partit. Però es va decidir mantenir en secret la decisió, bàsicament per no reobrir ferides amb qui continua sent el cap del grup municipal, Josep Bou. La filtració del seu nom el novembre passat va torpedinar l'operació. Poc després, anunciava que havia fitxat per Mazón.
Si els seus guanyen les autonòmiques de maig del 2023, Sirera confia que formarà part del govern valencià. S'afegiria així als exdirigents de la formació que han continuat la carrera política fora de Catalunya. Com Enric Millo, secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. O Alicia Sánchez-Camacho, una política que després de dirigir el PP català -amb els millors resultats de la seva història- es va saber reubicar en la política madrilenya. Ara és diputada a l'Asssemblea de Madrid, a l'escalf d'Isabel Díaz Ayuso, i senadora per designació de la Comunitat.
El cas de Roldán és diferent. És una carta a jugar en cas que no aparegui ningú més. Però presenta molts punts febles. Diputada al Parlament, el seu fitxatge per acompanyar Fernández ja va generar controvèrsia. A més, viu a Tarragona i el seu coneixement de la realitat barcelonina és escàs. Al PP volen algú que entri bé a la brega municipal. I malgrat que falta molt poc per prendre la decisió, i que els noms esmentats són els que circulen més, el meló de l'alcaldable del PP encara s'ha d'obrir.