La decisió d’Alberto Núñez Feijóo de convocar el congrés del PP per al 5 i 6 de juliol ha agafat per sorpresa tot el partit. També entre els populars catalans el moviment del dirigent gallec ha estat inesperat. En principi, l’expedient dels populars a Catalunya no serà una prioritat per la cúpula de Génova, enderiada en altres problemes urgents que intentarà gestionar. Quan queden dos mesos d’un congrés sempre postergat i ara imminent, aquest és el mapa de la situació dins dels conservadors catalans.

Alejandro Fernández, "inestabilitat estable"

Així defineix la posició del president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández, un dels seus dirigents: "És una posició d’inestabilitat estable". Les distàncies entre el pinyol de Feijóo i el polític tarragoní són conegudes i a aquestes alçades ningú les nega, però alhora és com si uns i altres haguessin arribat a una entesa més o menys explícita: suportar-se i mirar endavant. Fernández no va poder fer la seva llista al Parlament i està envoltat per un nucli de fidels entre els quals hi ha els exdiputats Fernando Sánchez Costa i Daniel Serrano.  

El problema Mazón versus el llibre de Fernández

A calzón quitao, el llibre que el president del PP català va publicar recentment, inclou crítiques poc dissimulades als històrics canvis de guió de Génova respecte a Catalunya. Un fet que irrita la direcció espanyola, però que en aquests moments és un tema menor. Feijóo té una patata calenta molt grossa que es diu Carlos Mazón. Totes les crítiques contra Pedro Sánchez -ara, amb la filtració de missatges de WhatsApp- arriben amb menys força al trencaones de la Moncloa mentre Feijóo mantingui el president valencià al capdavant del seu govern. 

Senyals de desgel

Precisament en l’acte de presentació del llibre de Fernández hi van ser presents alguns dels dirigents amb qui ha mantingut en el passat relacions millorables, com el cap del PP a Barcelona, Manuel Reyes, o el portaveu al Parlament, Juan Fernández, home de la confiança estricta de Xavier García Albiol. La conllevancia entre el president dels conservadors a Catalunya i la direcció provincial a Barcelona és en aquests moments -fins quan?- la consigna establerta.

El xoc Sirera-direcció provincial

En aquests moments, el principal focus de tensió interna en el si del PP català s’ha desplaçat a Barcelona. Segons asseguren fonts de la formació consultades per Nació, hi ha creixent incomoditat a la direcció provincial de Barcelona envers Daniel Sirera, el president del grup municipal a l’Ajuntament. Sirera és molt actiu i ningú li nega capacitat de treball, sempre amb l’objectiu de revalidar la seva oposició com a alcaldable, ara que s’està en l’equador dels mandats municipals. 

Però en l’equip provincial que formen Reyes, el secretari general a Barcelona, Josep Tutusaus, i el vicesecretari d’organització, Agustín Parra, hi ha desconcert pel que es considera "anar per lliure" del regidor. El cap de files a l'Ajuntament, que ha fet dels temes de la inseguretat i l’ocupació els eus principals cavalls de batalla, conrea la bona relació amb Feijóo. Però des de Barcelona li retreuen que no informi de les seves iniciatives.

Albiol i Montserrat, ecosistemes propis

En el magma del PP català, dues figures romanen al marge de les trifulgues. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, es troba en una posició intocable, des de la majoria absoluta que atresora en el consistori. Manté també les seves distàncies: no va anar a la presentació del llibre de Fernández, mentre preserva un bon lligam amb Reyes i la direcció provincial. Això sembla blindat: de fet, Albiol controla el grup del PP a la Diputació. 

Per la seva banda, Dolors Montserrat es mira les vicissituds internes des de Brussel·les, on acaba de fer-se càrrec de la secretaria general del PPE, al costat de Manfred Weber, que acaba de ser reelegit al capdavant dels populars europeus. Per cert, en el congrés celebrat el 29 d’abril a València, focus avui de (quasi) tots els mals del lideratge gallec.