Dijous passat al migdia començava a estendre’s per Madrid el rumor d'un avançament del congrés estatal del PP, previst per l’abril de 2026. Ho publicava Okdiario, primer amb un titular rotund: "Feijóo convocarà el congrés nacional per renovar la direcció davant d'un avançament electoral". Un titular que, poc després, es diluïa matisant-hi que l'expresident gallec "sospesava convocar" el conclave. En aquell moment, el ple del Congrés dels Diputats estava en marxa i els dirigents del partit van intentar mirar cap a una altra banda. L'equip de Feijóo va evitar fer valoracions, però ningú negava taxativament la informació.
Dilluns al matí, Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, pressionava el líder popular i deia que era "convenient” convocar el congrés davant del "rum-rum". I el "rum-rum" va durar poca estona. Al migdia, davant la plana major del partit, Feijóo va oficialitzar que el PP es tancarà a Ifema, a Madrid, els dies 5 i 6 de juliol per rellançar l’equip que l’ha d’acompanyar fins arribar a la Moncloa i per presentar una ponència política que marqui les prioritats ideològiques del partit (cosa que no passa des del 2017). "Acaba el conclave del Papa i comença el del PP", ha comparat Feijóo.
Una decisió "meditada fa temps", diu el líder del PP, que ja deixa clar que tornarà a presentar candidatura per presidir el partit. Aquest congrés no està pensat perquè ningú pugui moure la cadira a l'expresident gallec. No pas ara. Es tracta de rearmar el partit per si hi ha un avançament electoral. O, més ben dit, per fer veure que l'avançament electoral està més a prop que mai per la situació de "caos" que genera "el govern de la corrupció i la incompetència". "No me’n refio de Pedro Sánchez", va justificar el líder popular.
Però una cosa són les voluntats i els desitjos, i una altra la realitat. Sánchez està disposat a resistir fins el 2027 però el PP, veient que encara queda molt i el desgast és important, ha de fer tot el que pugui per invocar el nou període electoral.
I què passa amb Mazón?
I el desgast ve per diverses bandes. Una d’elles té nom i cognom: Carlos Mazón. Feijóo no es pot permetre’s arribar al juliol amb ell dirigint la Generalitat Valenciana. No es pot rellançar un partit sense tenir la casa endreçada. Seria tirar-se un tret al peu intentar rearmar ideològicament un partit, presentar-se com l’alternativa decent al "govern del col·lapse" quan el president valencià continua portant sobre les seves espatlles l’ombra de les 227 morts de la dana de finals d'octubre.
La convocatòria del congrés del PP per al juliol ha coincidit temporalment amb una altra informació rellevant. El Periódico revelava aquest dilluns que Feijóo ja ha donat ordre per fer fora Mazón a l'estiu. De costat, les dues informacions tenen sentit. L'expresident gallec té per endavant ara el repte de buscar-li una sortida, que ha de ser pactada, perquè el pot despullar del càrrec de president del PP però no del de president de la Generalitat. I aquí és on té els problemes perquè Mazón, lluny de donar mostres de reconèixer la seva responsabilitat política, s’ha aferrat al càrrec pactant els pressupostos amb Vox.
La idea del PP és esperar a què aquest comptes s’aprovin (això està previst per 28 i 29 de maig) i que el dirigent valencià pugui concloure algunes grans obres de la recuperació de la dana, ja al juny. D’aquesta manera, podria marxar presumint de gestió i no per la porta del darrera. A més, hauria complert els dos anys al càrrec i s’asseguraria dos anys de sou a 75.000 euros, com marca l’estatut dels expresidents.
La persistència del president valencià genera un problema col·lateral per a la direcció del PP. L'actiu tòxic en què s’ha convertit Mazón ha donat ales a velles glòries com Francisco Camps, que aquest dissabte mostrava múscul i ganes de tornar a liderar els populars valencians. Ho feia acompanyat d'altres càrrecs imputats, condemnats o investigats per corrupció, com l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Una corrent interna que, acabi en el que acabi, mostra un malestar amb Mazón i, de retruc, amb Gènova per mantenir-lo (encara) en el càrrec. Una corrent que Feijóo faria bé de tallar de soca-rel si no vol tenir més problemes en un territori que, històricament, li havia regalat al PP grans majories absolutes i més glòries que maldecaps.
El líder popular deu estar frisant perquè la justícia li aplani el camí. Ha lligat en més d’una ocasió el futur de Mazón a la seva situació judicial. Si seguim la comparativa de Feijóo amb el conclave papal, faria bé el president popular d’aprofitar el seu pas per la Sala de les Llàgrimes per pregar perquè la jutgessa demani la imputació al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Un pas que li donaria nous arguments per forçar la seva sortida.
Ponència ideològica
I un altre dels focus que desgasten el PP és Vox. La relació amb la ultradreta serà un dels punts ideològics que el partit haurà d’afrontar perquè hi ha disparitat d'opinions i tractes amb el partit de Santiago Abascal. Vox aprofita cada intervenció per atacar els populars per tous i connivents amb el govern de Sánchez, i els de Feijóo fan com si sentissin ploure. Però, a la vegada, tanquen pactes, com el de Mazón a València. El 2022, quan Feijóo es va fer càrrec del partit, li servia l'excusa de què els pactes a diverses comunitat autònomes li venien heretats. Però han passat alguns anys i és una obligació ideològica per al PP definir la seva relació amb l'extrema dreta.
Els populars no celebren un congrés ordinari des del 2017. Són aquestes cites on els partits endrecen idees, marquen prioritats i també fixen ideologia en qüestions claus. I el PP té feina a fer també en d'altres carpetes com l’avortament, l'eutanàsia o els ventres de lloguer. I aquí haurem de veure, també, si marca distàncies o abraça els postulats de Vox.
Feijóo també ha anunciat que, a banda de la política, hi haurà una ponència sobre els estatuts que, entre d’altres, podria modificar el sistema de primàries. I una altra de les claus serà veure quins relleus fa en la direcció i l’equip que l’acompanyaran en la recta final amb destí a les eleccions generals. Un dels noms a la corda fluixa és el de l’actual número dos, Cuca Gamarra, que Feijóo va decidir quedar-se per fer no més trencadissa tot i venir de l’equip del defenestrat Pablo Casado. A la Moncloa menystenen els plans de Feijóo des del principi del seu mandat, ja al 2022, sobretot pel ritme que imprimeix en el nivell de la crítica. "Va començar corrent com si això fos una carrera de 100 metres llisos i això és una marató de fons", sostenen.
