Ja hi ha data pel congrés del PP. L'argumentari oficial desplegat per Alberto Núñez Feijóo indica que serà un conclave -ell mateix ha comparat la cita de principis de juliol a Madrid amb la que hi va haver a Roma la setmana passada per escollir nou Papa- ordinari, però al mateix temps extraordinari. Ordinari, perquè es renovaran càrrecs i es redactaran ponències, i extraordinari perquè no tocava fins al 2026. Sigui perquè es vol projectar que el PP està preparat per entomar un presumpte avançament electoral -res fa pensar que Pedro Sánchez vulgui cedir la Moncloa abans dels comicis previstos per al 2017-, sigui perquè necessita reforçar-se, Feijóo ha decidit alterar el calendari habitual.
Feia dies que les especulacions, dins i fora del partit, es multiplicaven. Poc abans de l'anunci oficial, Isabel Díaz Ayuso recomanava avançar el congrés, amb l'argument que així quedaria atenuat el soroll intern. Una vegada més, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha anticipat una decisió que, en un partit vertical com el PP, només podia comunicar Feijóo. L'episodi retrata els límits del lideratge de l'expresident gallec, que des que va aterrar a la cúpula popular -just després de l'assassinat polític de Pablo Casado ordit des de la Puerta del Sol- ha vist minvada l'autonomia entre els equilibris interns i el paper de Vox, que l'ha fet moure indiscutiblement cap a la dreta.
Quan va arribar a la presidència del PP, Feijóo va voler deixar clar que ell tenia intenció de guanyar Pedro Sánchez, no d'insultar-lo. S'ha quedat a mitges en els dos propòsits: va vèncer el líder del PSOE a les urnes el juliol del 2023, però li van faltar quatre diputats per arribar a la Moncloa de la mà de Vox. I, pel que fa al tracte verbal amb Sánchez, el broc gros s'ha acabat imposant a l'oratòria fina. Fins i tot en la reunió del Cercle d'Economia, on la moderació sempre cotitza a l'alça i es posen en valors els pactes entre qui governa i qui ostenta el lideratge de l'oposició, Feijóo no va poder evitar qualificatius greus cap a Sánchez. El clima a Madrid no permet abaixar els decibels.
L'expresident gallec, en tot cas, afrontarà entre el congrés del PP i les properes eleccions espanyoles els anys decisius de la seva carrera política. Si a Galícia ho tenia tot guanyat -els populars van haver de gestionar amb tota la imperícia del món el vessament del Prestige per perdre la majoria absoluta, i d'això en fa segles-, a Madrid l'ecosistema li resulta estrany. Dirigents que el tracten sovint parlen, en privat, de desorientació i de falta d'estratègia clara. L'exemple més clar és el de Carlos Mazón: com pot ser que, amb 228 morts per la dana i múltiples versions sobre què va passar el 29 d'octubre, continuï com si res en el càrrec? La instrucció judicial, potser, no deixarà més marge que fer-lo plegar.
Mariano Rajoy, pocs mesos després d'aterrar a la Moncloa, va tenir prou força per carregar-se Francisco Camps, ara amb ganes de ser el relleu de Mazón i erigit en nou maldecap per al PP, tant al País Valencià com a Génova. Més interrogants per a Feijóo, que es troba davant l'última oportunitat. Si no aconsegueix arribar a la presidència del govern espanyol, res fa pensar que el partit li atorgui més marge i eviti propiciar l'ascens d'Ayuso. Amb l'alè al clatell de la presidenta de la Comunitat de Madrid i el llast permanent de Mazón, l'expresident gallec s'ho juga tot a les properes eleccions espanyoles. El líder del PP que no volia insultar Sánchez, de moment, ho haurà de continuar fent.