La segona fase del congrés de Junts ja està en marxa. L'han obert la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, que comanden el partit des del 4 de juny en el conclave celebrat a Argelers. Borràs ha centrat la intervenció en la seva situació personal, encara més complexa aquesta setmana des que la Fiscalia ha presentat l'escrit d'acusació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En concret, el ministeri públic li reclama sis anys de presó i 21 d'inhabilitació, una "desproporció" -segons Borràs- que exemplifica l'operació de l'Estat per descavalcar-la. La presidenta del partit i de la cambra catalana ha assegurat que seria una mostra "d'inhumanitat" no fer-li costat, frase dirigida a ERC, que ja li demana obertament que faci un pas al costat, escenari que no es produirà si és per voluntat de Borràs.

"La repressió és una estructura de l'Estat, i creieu-me: sé del que us parlo. He viscut un moment especialment dur. Us vull agrair les mostres de suport". La presidenta del Parlament ha apuntat que la manca d'empatia i "d'empara" en els moments de "màxima dificultat" és la "més gran mostra d'inhumanitat en la dimensió personal i d'indiferència en el terreny institucional". "Per això us puc donar les gràcies. Les mostres d'empatia em demostren que Junts no és ni inhumà ni indiferent davant les injustícies. Prestigiar el Parlament és defensar-lo davant d'un Estat que ens vol agenollats i atemorits", ha indicat. Turull ha arrencat el discurs dient que "se'ls gira molta feina" a la gent que la vol "fer caure", un missatge que també anava dirigit als socis d'ERC.

Què diu la ponència organitzativa sobre la situació de Borràs? "La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos de lawfare, que s'haurà de valorar en cada cas concret, per part de la Comissió de Garanties", diu el text transaccionat. Una esmena del Berguedà demana suprimir, precisament, aquest esment als casos de lawfare. El més probable és que es tombi la proposta, perquè el discurs dels dirigents de Junts, els últims dies, es basa en vincular la causa contra Borràs a la "persecució" contra l'independentisme. Aquest és, de fet, el principal argument de defensa de la presidenta del partit.

El cas Borràs també té a veure amb el futur del Govern. El partit té en marxa una auditoria per determinar el grau de compliment de l'acord de legislatura -rubricat per Jordi Sànchez, exsecretari general, i el president Pere Aragonès-, però no estarà acabada fins a finals de juliol. En aquell moment serà traslladada a l'executiva i, al setembre, s'elevarà al consell nacional. Serà aleshores quan es decidirà en ferm si es consulta la militància sobre la continuïtat dins l'executiu, de la qual en són partidaris els quadres més institucionals del partit -bona part dels quals amb càrrec-, mentre que les veus més crítiques amb el Govern estan arrenglerades al voltant de Borràs.

Què diuen les esmenes vives? Una és especialment significativa per la seva contundència: "Vist el comportament deslleial d'ER , i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d'un mal Govern i d'una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del Govern després d'aquest congrés". N'hi ha d'altres, en canvi, que aposten per continuar dins l'executiu. El redactat de la ponència és aquest: "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern". Hi ha una sèrie d'esmenes que aposten per suprimir la part que diu "o no", és a dir, aquella part que explicita la possibilitat de sortir de l'executiu.