16
de maig
de
2022, 09:03
Actualitzat:
13:44h
El Catalangate continua servint episodis que indiquen que es va espiardirigents independentistes de forma sistemàtica amb l'argument que representaven una amenaça per a l'Estat. L'últim cas que ha transcendit és el monitoratge de les negociacions per formar govern a Barcelona després de les eleccions municipals del 2019, una informació avançada per La Vanguardia. Els comicis es van resoldre amb victòria d'Ernest Maragall (ERC), però va ser Ada Colau qui va assolir l'alcaldia, gràcies als vots de la formació de Manuel Valls. Aquest diumenge, després de conèixer l'actuació del CNI, Maragall va lamentar que Colau hagués tret profit de l'espionatge per "mantenir-se al poder". L'alcaldessa l'ha respost aquest dilluns: ha acusat el líder d'ERC a Barcelona de dir una "barbaritat" per "insinuar" que ha mantingut "alguna complicitat" amb l'acció dels serveis secrets. Colau ha exigit al regidor que faci una "rectificació sincera" i ha instat el seu partit a fer-lo recapacitar.
"Insinuar que he tingut alguna complicitat o connivència amb l'espionatge és una barbaritat i em dol que provingui d'una persona com Ernest Maragall, representant d'un partit d'esquerres i company a l'Ajuntament", ha escrit Colau en un missatge al seu canal de Telegram. La líder dels comuns ha instat ERC a desautoritzar el seu cap de files a Barcelona. "Encara falta un any per a les eleccions: tranquil·litat", ha reblat l'alcaldessa, tot vinculant les paraules de Maragall als interessos electorals. L'acusació d'interès partidista és la mateixa que va fer aquest diumenge Jordi Martí, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, el primer dirigent dels comuns a posicionar-se davant les paraules verbalitzades per Maragall. Martí s'ha tornat a pronunciar avui, en un tuit, per negar que l'espionatge facilités la investidura de la candidata dels comuns i evités la de Maragall: "És vergonyós l'espionatge, però l'única raó per la qual no hi va haver pacte entre ERC i Barcelona en Comú és que Maragall no va voler.
Colau també ha volgut fer una denúncia contundent de l'espionatge als dirigents independentistes: "Espiar els adversaris polítics és incompatible amb la democràcia". I ha recalcat que la seva formació, Barcelona en Comú, i l'espai polític que lidera a escala catalana, En Comú Podem, "sempre" han "condemnat" el Catalangate i han exigit "transparència i assumpció de responsabilitats" per l'escàndol. "Ho hem dit i repetit. No sé dir-ho més clar", ha reblat l'alcaldessa.
Maragall ha respost les paraules de l'alcaldessa aquest mateix dilluns al matí. En una entrevista a El món a RAC1, el líder d'ERC a Barcelona ha revelat explica que va enviar un missatge a Colau aquest diumenge per comunicar-li que no pensava que "tingués res a veure amb l'espionatge" després que la líder dels comuns mostrés la seva contrarietat en privat. Maragall ha lamentat que, malgrat aquest missatge, l'alcaldessa continuï utilitzant les seves paraules per treure'n rèdit polític.
Maragall ha presentat ERC com a "víctima" de l'espionatge polític, i ha situat la responsabilitat sobre el govern espanyol i el CNI. A Colau, l'ha deixat al marge, i ha apuntat que només va ser la beneficiària d'una "operació d'estat" que pretenia evitar que ERC governés: "No crec que n'estigués cas. I no crec que valgui la pena parlar-ne gaire més". El dirigent republicà sí que ha reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que intervingui en el procés judicial de denúncia del Catalangate: "Hauria de mostrar la seva solidaritat contra l'espionatge polític".
Polèmica amb els comuns
Maragall va mostrar la seva irritació per l'espionatge des del primer moment que van transcendir les informacions periodístiques que evidenciaven que es va controlar la negociació per formar govern a Barcelona el 2019. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, el dirigent d'ERC va ser contundent. "Tot s’hi val perquè l’independentisme no pugui guanyar i governar". I va afegir: "És una evidència que som en una democràcia intervinguda, amb espionatge polític i on guanyar eleccions es pot considerar un delicte".
Però Maragall també va assenyalar Colau i el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), socis del govern municipal: "Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI". "Jo si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita", va insistir. Les paraules del líder d'ERC van indignar els comuns, fins al punt que Colau encara demana una rectificació pública.
El PSC exigeix a Aragonès que faci rectificar Maragall
En la mateixa línia que el comunicat de Colau i les declaracions de dirigents dels comuns, el PSC també ha criticat les paraules de Maragall. Els socialistes catalans també han exigit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que faci rectificar el cap de files republicà a Barcelona. "Les acusacions han de tenir fonament", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC en la roda de premsa d'aquest dilluns. "Els càrrecs electes saben quines són les regles del joc", ha afegit la portaveu socialista, que s'ha limitat a donar suport a les accions dutes a terme pel govern espanyol per respondre a l'espionatge. Més enllà de qualificar de "greu" l'episodi de les escoltes durant la formació de govern a Barcelona, el PSC ha esquivat més valoracions del cas.
"Insinuar que he tingut alguna complicitat o connivència amb l'espionatge és una barbaritat i em dol que provingui d'una persona com Ernest Maragall, representant d'un partit d'esquerres i company a l'Ajuntament", ha escrit Colau en un missatge al seu canal de Telegram. La líder dels comuns ha instat ERC a desautoritzar el seu cap de files a Barcelona. "Encara falta un any per a les eleccions: tranquil·litat", ha reblat l'alcaldessa, tot vinculant les paraules de Maragall als interessos electorals. L'acusació d'interès partidista és la mateixa que va fer aquest diumenge Jordi Martí, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, el primer dirigent dels comuns a posicionar-se davant les paraules verbalitzades per Maragall. Martí s'ha tornat a pronunciar avui, en un tuit, per negar que l'espionatge facilités la investidura de la candidata dels comuns i evités la de Maragall: "És vergonyós l'espionatge, però l'única raó per la qual no hi va haver pacte entre ERC i Barcelona en Comú és que Maragall no va voler.
Colau també ha volgut fer una denúncia contundent de l'espionatge als dirigents independentistes: "Espiar els adversaris polítics és incompatible amb la democràcia". I ha recalcat que la seva formació, Barcelona en Comú, i l'espai polític que lidera a escala catalana, En Comú Podem, "sempre" han "condemnat" el Catalangate i han exigit "transparència i assumpció de responsabilitats" per l'escàndol. "Ho hem dit i repetit. No sé dir-ho més clar", ha reblat l'alcaldessa.
Maragall ha respost les paraules de l'alcaldessa aquest mateix dilluns al matí. En una entrevista a El món a RAC1, el líder d'ERC a Barcelona ha revelat explica que va enviar un missatge a Colau aquest diumenge per comunicar-li que no pensava que "tingués res a veure amb l'espionatge" després que la líder dels comuns mostrés la seva contrarietat en privat. Maragall ha lamentat que, malgrat aquest missatge, l'alcaldessa continuï utilitzant les seves paraules per treure'n rèdit polític.
Maragall ha presentat ERC com a "víctima" de l'espionatge polític, i ha situat la responsabilitat sobre el govern espanyol i el CNI. A Colau, l'ha deixat al marge, i ha apuntat que només va ser la beneficiària d'una "operació d'estat" que pretenia evitar que ERC governés: "No crec que n'estigués cas. I no crec que valgui la pena parlar-ne gaire més". El dirigent republicà sí que ha reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que intervingui en el procés judicial de denúncia del Catalangate: "Hauria de mostrar la seva solidaritat contra l'espionatge polític".
Polèmica amb els comuns
Maragall va mostrar la seva irritació per l'espionatge des del primer moment que van transcendir les informacions periodístiques que evidenciaven que es va controlar la negociació per formar govern a Barcelona el 2019. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, el dirigent d'ERC va ser contundent. "Tot s’hi val perquè l’independentisme no pugui guanyar i governar". I va afegir: "És una evidència que som en una democràcia intervinguda, amb espionatge polític i on guanyar eleccions es pot considerar un delicte".
Però Maragall també va assenyalar Colau i el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), socis del govern municipal: "Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI". "Jo si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita", va insistir. Les paraules del líder d'ERC van indignar els comuns, fins al punt que Colau encara demana una rectificació pública.
El PSC exigeix a Aragonès que faci rectificar Maragall
En la mateixa línia que el comunicat de Colau i les declaracions de dirigents dels comuns, el PSC també ha criticat les paraules de Maragall. Els socialistes catalans també han exigit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que faci rectificar el cap de files republicà a Barcelona. "Les acusacions han de tenir fonament", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC en la roda de premsa d'aquest dilluns. "Els càrrecs electes saben quines són les regles del joc", ha afegit la portaveu socialista, que s'ha limitat a donar suport a les accions dutes a terme pel govern espanyol per respondre a l'espionatge. Més enllà de qualificar de "greu" l'episodi de les escoltes durant la formació de govern a Barcelona, el PSC ha esquivat més valoracions del cas.