La immigració va ser una les qüestions estrella en les últimes eleccions catalanes. A la cita amb les urnes del 12 de maig del 2024 s'hi va arribar amb uns programes en què l'arribada dels nouvinguts ocupava un espai central, sovint amb aproximacions diametralment oposades entre espais ideològiques. La hipotètica creació d’una agència catalana d’immigració, el reclam del traspàs de competències d’aquesta cartera o bé una regularització massiva -que xocava amb altres receptes de la mà de l'extrema dreta- són alguns dels plantejaments que van tenir protagonisme camí dels comicis.
Tots els partits aborden la carpeta dels migrants i s’afanyen a enumerar els càrrecs dins del seu grup que ocupen persones racialitzades. Ara bé, qui parla amb ells? És cert que l’impacte electoral d’aquest col·lectiu és encara molt limitat, ja que els estrangers nacionalitzats a Catalunya -és a dir, amb dret a vot- suposaven només el 6% de la població el 2022, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Però cada cop més estrangers aconsegueixen la nacionalitat i, amb aquesta condició, el dret de sufragi. L’INE quantifica en 240.208 el nombre de residents estrangers que van adquirir la nacionalitat espanyola l’any 2023, una xifra que suposa un increment del 32,3% en relació amb l’any anterior. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més adquisicions: 60.846 casos. Conscient d’aquesta tendència en augment, l’arena política catalana feineja per acostar-se (o no) al vot d’aquells migrants que poden articular-lo. La manera de fer-ho és heterogènia al Parlament. Què fan tots els actors?
El PSC: una integració "lliure d'interessos"
El PSC -situat força al centre tant en l’eix nacional com en el social segons l’últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), i ara amb poder plenipotenciari al país, amb la Generalitat i els principals ajuntament ssota control- assegura que no busca treure "interessos de col·lectius concrets" i que no tenen un pla de captació de vot dels migrants.
La secretària de Ciutadania i Cooperació dels socialistes catalans, Maribel Garcia, explica a Nació que el partit s’acosta a ells des de la integració. I que l’òrgan que presideix tracta la temàtica a través d’un grup de gairebé 200 persones -militants i no militants- i d’alguns subgrups específics d’àmbits com, per exemple, els matrimonis forçats.
ERC insisteix en obrir les llistes
ERC -a qui els enquestats pel CEO col·loquen en l’esquerra moderada catalanista- tampoc té una estratègia “tramposa”, sinó que, segons el vicesecretari general de Comunicació del partit, Isaac Albert, el grup promou polítiques que s’assemblin a “un país cada cop més divers”.
Per això, lluny de “classificar i segmentar els electors per origen”, els republicans treballen per tenir "llistes electorals obertes que s’assemblin als pobles i ciutats", amb persones de procedència variada. Els republicans debaten sobre immigració en la sectorial del partit i, ara, el col·lectiu intern Àgora, impulsat per polítics com Joan Tardà, farà de lobby amb propostes com que totes les llistes d’ERC tinguin "catalans d’origen migrant als llocs de sortida".
Junts i comuns: la Catalunya dels vuit milions
El baròmetre del CEO ubica Junts en un catalanisme que tendeix a la dreta, mentre que els comuns, a dues aigües entre catalanisme i espanyolisme, s’acosta més l’eix esquerre. Una diferència que, malgrat les discrepàncies evidents entre les dues formacions, es dissipa quan aborden retòricament el fet migratori. Les dues formacions van arrencar la conversa amb Nació de la mateixa manera: "Volem ser el partit de la Catalunya dels 8 milions".
La coincidència en l’eslògan, això sí, pren distància ràpid. L’exconsellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, ara regidora a Barcelona, declara que a Junts tenen “estratègies i mecanismes” per apropar-se a aquest col·lectiu, amb l’objectiu de tenir “major interacció amb el seu ecosistema organitzatiu” i, d'aquesta manera, “formar part de les seves activitats”.
A més, l’encarregada d’elaborar la posició de la formació de Carles Puigdemont en aquesta matèria en l’última ponència, destaca que la sectorial d’immigració s’ha reforçat amb un consell assessor d’experts. "Defensem una agència d’immigració perquè cal tenir un nucli potent per arribar a la plena integració de les persones catalanes d’origen estranger", ressalta.
En contraposició, Júlia Miralles, membre de l’executiva nacional dels comuns, s’allunya d'"instrumentalitzacions polítiques". "La clau no és pensar quins relats fem per aconseguir el vot dels migrants, sinó donar resposta a les necessitats de la classe treballadora en general", apunta. L’anàlisi de temes migratoris el fan des de la sectorial de migració i refugi, s’esforcen "activament" a implicar persones que no hagin nascut a Catalunya en el partit i defensen un canvi en la llei electoral perquè els sigui "molt més fàcil" adquirir el dret a vot.
El PP posa el focus en l’arrelament i l’ordre
En canvi, el PP català -ancorat en l’espanyolisme de dretes- considera que, per poder votar, primer, s’ha de tenir un arrelament. "No es pot donar en posar un peu en un territori", diu el portaveu dels populars al Parlament, Juan Fernández. Comenta que el partit "no fa política en funció de les quotes" i que vol representar a la "immigració legal i ordenada".
Per ara, els populars, que demanen un pla integral d’Immigració, tenen la secretaria de Migracions com a “nexe de contacte”. El diputat assegura que els migrants que s’aproximen al PP ho fan, majoritàriament, per “reivindicar que no venen a aprofitar-se del país” i per denunciar que “no volen fer del victimisme el seu modus vivendi”. D’altra banda, la formació vol “que quedi clar” que cal reforçar fronteres i posar a disposició de les forces de seguretat als migrants en situació irregular.
La CUP opta per atraure el vot des de les polítiques
Tampoc en el cas de la CUP, situada en l’eix més proper a l’extrema esquerra i al màxim catalanisme en el mateix baròmetre, existeix una estratègia diferenciada per captar el vot migrant. Els anticapitalistes tracten l’assumpte en la transversalitat de les seves polítiques. “Nosaltres busquem sumar a la nostra proposta política qui comparteixi la qüestió ideològica i de classe, independentment de l’origen”, argumenta la portaveu del Secretariat Nacional, Su Moreno.
Aliança Catalana i Vox, garants del vot antiimmigració
En l’altre extrem, Aliança Catalana -ubicada en l’eix més proper a la dreta i al màxim catalanisme- no busca captar el vot dels migrants que poden votar perquè, de fet, promou polítiques com una moratòria en immigració. "Ens cal tancar les fronteres als immigrants econòmics i promoure una política migratòria restrictiva", es pot llegir en el programa electoral de la formació del 2024. Per tant, la població migrada no és el públic objectiu del partit, que l’estigmatitza i la relaciona amb la "inseguretat ciutadana i el terrorisme".
Un vincle entre immigració i delinqüència que també sosté Vox -ubicat en l’espai més pròxim a l’extrema dreta i més espanyolisme-, que en el seu programa pels últims comicis catalans assegurava que expulsaria a "tots els immigrants il·legals i a aquells legals que cometin delictes greus o facin del delicte lleu el seu mètode de vida". El text electoral del grup s’oposa a una suposada "substitució de les famílies de tota la vida per guetos d’immigrants amb cultures incompatibles".
De fet, els dos grups polítics que es disputen el vot antiimmigració van presentar-se a les eleccions catalanes del 2024 amb el mateix lema, escrit en diferent llengua: "Salvemos Cataluña" o "Salvem Catalunya". Una promesa de Vox i Aliança que, el maig passat, va convèncer gairebé 370.000 electors, un resultat sense precedents al Parlament.
L'opinió a Catalunya sobre la immigració empitjora respecte del 2023. Aquest és un dels resultats que, precisament aquesta setmana, publica l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en el sondeig anual. Uns instrumentalitzen aquesta temàtica per articular discurs i fer-se un lloc en el panorama polític, i d'altres prefereixen no parlar-ne per evitar malentesos. I encara uns altres en parlen de manera ambigua, per no obviar una realitat, però tampoc ficar-se en un embolic. Sigui com sigui, la immigració ocupa un espai central en l’escenari polític català i en el debat públic, i la conjuntura nacional i internacional no fa pronosticar que passi desapercebuda en el curt termini.