El compte enrere pel congrés de Junts ja està en marxa. Les tres ponències que s'hauran de votar en el conclave convocat pels dies 25, 26 i 27 d'octubre a Calella ja estan enllestides i en les properes hores s'enviaran a la militància per tal que les esmeni. Hi ha tres documents: un sobre estratègia política, un sobre el model de país i un altre sobre l'estructura interna del partit. Aquesta última és rellevant en la mesura que es dona per fet el retorn de Carles Puigdemont a la presidència de la formació. Aquests són els principals elements que defineixen les tres ponències, pensades per greixar la maquinària de Junts i, segons els seus responsables, contribuir a refer la unitat independentista.
Alternativa, Madrid i refer la unitat
Si Junts ha avançat el congrés, en bona mesura, és perquè ERC va decidir investir Salvador Illa, un president a qui el partit de Puigdemont defineix com a "espanyolista". Això obre dos fronts: "aturar les hostilitats" en el marc de l'independentisme dins d'un nou paraigua polític i civil que permeti rebaixar els enfrontaments, i convertir-se en "alternativa" al nou president de la Generalitat. "Ens comprometem amb una etapa de represa", remarquen fonts de Junts. "Catalunya ha de tenir les eines polítiques i econòmiques per tots els reptes. Els afrontem amb la voluntat de tornar al Govern. Som un partit que vol recuperar l'executiu", assenyalen. El partit va decidir marxar del Govern la tardor del 2022.
Pel que fa a l'estratègia a Madrid -on les divergències amb ERC van escalar la setmana passada arran del debat sobre el nou model de finançament singular-, fonts del partit assenyalen que seran "insubornables". El marc de la ponència és l'anomenat Acord de Brussel·les, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia. "Avalem el pacte i el mecanisme de funcionament que té aquest pacte: no ens devem a cap bloc, i els acords els anirem fent de manera progressiva", remarquen. Els pressupostos generals de l'Estat depenen de Junts i d'ERC, fins al punt que Sánchez ha ajornat els comptes fins que passin els congressos de les dues formacions independentistes,
Model de país: menys impostos, immigració al centre
La segona ponència del congrés és la que té més caire ideològic. En la línia del que ja es va anar definint en el congrés del 2022, Junts defensa la supressió de l'impost de successions. "Cal baixar la pressió fiscal excessiva", defensen al partit, un posicionament que va ser central en la campanya electoral del mes de maig, amb Puigdemont al capdavant. Pel que fa a l'impost de patrimoni, que es va debatre en l'anterior congrés, no hi ha cap referència concreta a la ponència. Sí que hi apareix, per exemple, la deflactació de tots els trams de l'IRPF, començant per les rendes més baixes. Sobre seguretat, es demanen més recursos territorials per "jutjar i condemnar delinqüents".
Un dels aspectes que centren la ponència és la immigració i el repte demogràfic. Junts, que té pendent tancar el traspàs de competències integral en aquesta matèria, sosté que cal crear una agència específica, i declina un discurs de "drets i deures" que passen, també, pel coneixement de la llengua. "Es tracta de tenir un mecanisme d'integració cívica, no un procés d'assimilació", apunten els responsables de les ponències. La idea de Jordi Turull, secretari general de Junts, és que el traspàs de competències es tanqui abans de final d'any, tot i que el govern espanyol ja ha deixat clar que el control de fronteres és una responsabilitat exclusiva de l'Estat. S'hi està treballant en la mediació internacional.
Evitar vots de càstig a la direcció
En el congrés d'Argelers de fa dos anys s'hi va consagrar el tàndem entre Turull i Laura Borràs, que previsiblement deixarà de ser presidenta del partit per ser substituïda per Puigdemont. En el marc de l'executiva, que es va votar de manera desbloquejada, hi va haver dirigents que es van endur vots de càstig, com ara David Torrents, secretari d'organització. Això ja no tornarà a passar: les candidatures es votaran en bloc. Aquestes llistes hauran d'estar formades per un president, un màxim de quatre vicepresidències, una secretaria general -que va acompanyada de la secretaria d'organització i d'una secretaria de finances- i d'un màxim de 25 vocals, tots amb responsabilitats específiques.
La proposta de ponència també indica que es posarà en marxa una fundació associada al partit, i que s'intentaran "obrir portes" per tal d'incorporar noves veus i sensibilitats a la formació. Això vol dir, per exemple, que s'elimina el requisit d'haver de tenir sis mesos d'antiguitat com a militant per poder formar part de la direcció. La presidència del consell nacional, com ja passava abans, es votarà de manera separada. Aquest és un dels llocs als quals pot aspirar Borràs en cas que sigui desplaçada. Les candidatures es podran presentar el dissabte 26 d'octubre, enmig del congrés, i seran sotmeses a l'escrutini de tota la militància de manera telemàtica fins al dia 27, l'endemà.