Feia dècades que no existien tants vasos comunicants entre el Congrés dels Diputats i el Parlament, entre la política espanyola i la catalana. Que Pedro Sánchez hagi decidit esperar-se als congressos de Junts -25, 26 i 27 d'octubre- i d'ERC -30 de novembre, el mateix cap de setmana del conclave del PSOE a Sevilla- per negociar els pressupostos generals de l'Estat n'és l'evidència definitiva. A la Moncloa ja saben que, fins que no es produeixi la reordenació de les dues formacions independentistes no té marge per negociar res rellevant, perquè s'arriscaria a col·leccionar més derrotes parlamentàries. Els dos congressos aniran, d'aquesta manera, més enllà de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras.
El primer té fins al 26 d'octubre per decidir-se, com tot indica, a tornar a presidir Junts. El segon dia del congrés és el termini màxim per presentar candidatura als càrrecs orgànics, i es dona per fet que voldrà liderar la formació. Si així ho fa, no tindrà cap oposició interna. Junqueras, malgrat partir com a favorit, sap que haurà de combatre amb tres candidatures més: Nova Esquerra Nacional -amb Xavier Godàs al capdavant-, Foc Nou i Recuperem ERC. Godàs és la principal alternativa, i compta amb el suport de l'entorn de Marta Rovira. Més enllà dels noms, què està en joc en els dos congressos? Lideratges a banda, de què es parlarà? Aquestes són les carpetes que marcaran dues cites clau.
La relació amb el PSOE
Si la ponència política del congrés del 2022 ja anticipava el trencament del Govern de coalició amb ERC, el full de ruta estratègic de Junts de cara al conclave estarà marcat pel paper a Madrid. Mentre Puigdemont no estigui del tot amnistiat la ruptura total es fa complicada de preveure, així que es continuarà anant peça per peça al Congrés. Sense compliment de compromisos, això sí, no hi haurà pressupostos per a Sánchez. Pel que fa a ERC, pionera en el diàleg amb els socialistes -tot i no extreure'n fruits electorals-, tot està marcat per la consecució del finançament pactat amb el PSC. Un finançament del qual Junts desconfia, en part perquè també està abordant aquesta carpeta amb el PSOE.
Els pressupostos de Salvador Illa
Junts, en aquest cas, no hi jugarà un paper preponderant. La clau la tindran els 20 diputats republicans. Al Govern ja donen per fet que el calendari s'allargarà i que la direcció interina d'ERC no assumirà el cost d'una negociació complexa. Els republicans tenen previst reclamar recursos per a l'Agència Tributària Catalana al marge dels compromisos verbals, i avançar en la resta de carpetes pactades en la investidura d'Illa i la de Sánchez, com el traspàs de Rodalies. Els comptes de la Generalitat i els de l'Estat estan íntimament lligats, perquè tenen els mateixos actors implicats. Junts no facilitarà l'estabilitat del nou president català, però hi ha matèries -com la seguretat- en què la sintonia és evident.
Repensament ideològic
Junts va començar com un partit de centreesquerra i s'ha anat movent cap a la dreta, com testimonia el vot contrari a la regulació del lloguer de temporada, la posició favorable a reduir impostos -successions i patrimoni- i el desembargament del llegat convergent per part de Puigdemont en campanya. Pel que fa a ERC, tancat el cicle del procés, la reflexió també pivota al voltant de com ha de ser l'esquerra del segle XXI davant l'auge de la dreta i l'extrema dreta. Ampliació de l'aeroport del Prat? Copa de l'Amèrica? Posicions tèbies del Govern liderat per Pere Aragonès hauran de ser ara analitzades en el rumb del partit, mani qui mani. I això condicionarà la relació que es tingui amb l'executiu del PSC.
La unitat (impossible?) de l'independentisme
Amb Puigdemont i Junqueras al capdavant de Junts i d'ERC, com el 2017, és possible refer el moviment? A Junts ningú discuteix el lideratge del dirigent exiliat, encara que existeix cert debat estratègic sobre la conveniència de persistir amb la mateixa estratègia. "Amb ell aconseguim tenim 35 escons, però en el fons són només 35 escons", diagnostiquen les veus més allunyades de la via de la confrontació. En el cas dels republicans, sí que hi ha un corrent organitzat que qüestiona Junqueras com a líder de futur perquè el cicle del procés s'ha tancat. La relació corcada entre tots dos durant la tardor del referèndum obligaria a començar de zero en un cicle que, per al moviment en global, fa baixada.