Als Estats Units, l’anàlisi del vot migrant ha esdevingut fonamental en qualsevol estratègia electoral. La capacitat d’aquest segment de la població per influir en resultats polítics s’ha fet evident en eleccions recents, en les quals la mobilització d’aquests votants ha estat decisiva en diversos estats. De la mateixa manera que estudiem com les noves generacions s'incorporen en el context polític i electoral, és interessant observar com es comporten aquests nous ciutadans, els migrants nacionalitzats, per entendre de forma més clara el context electoral català.
Si bé Catalunya encara no ha experimentat un impacte tan destacat, el canvi sociodemogràfic obre la porta a una reflexió similar: podria el vot migrant arribar a ser un factor rellevant en l’equilibri polític català? Com s'integren en les dinàmiques electorals i quines tendències mostren les seves preferències? La proporció d'estrangers nacionalitzats a Catalunya ha augmentat de manera constant en els darrers anys, fins arribar al 6% de la població el 2022, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadítica (INE). Però aquests, els que tenen dret a vot, només representen una de cada quatre persones migrades.
Menys independentistes que la mitjana catalana
El debat independentista a Catalunya ha estat marcat històricament per diferències territorials i sociodemogràfiques. Sense anar més lluny, el vot independentista a l'àrea metropolitana és molt diferent del de la resta de comarques. Les dades reflecteixen que la població estrangera nacionalitzada, igual que altres segments de la societat, té postures diverses respecte a la independència, malgrat que en general li dona menys suport que la resta del país. De mitjana, el 27% de les persones migrants amb dret a vot vol l'Estat propi, d'acord amb les dades presents als darrers sis baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
L’adhesió al projecte independentista mostra diferències entre la població autòctona i la migrant. Mentre que fora de l'àrea metropolitana de Barcelona el suport a la independència arriba al 53% entre tota la població, aquest percentatge cau fins al 40% entre els estrangers nacionalitzats. A l’AMB, el contrast és una mica més acusat: només el 25% de la població estrangera optaria per un estat independent, en comparació amb el 40% de la població general. En conclusió, les persones migrants segueixen les mateixes tendències que la resta del territori on viuen, si bé quinze punts per davall.
Preferències electorals: un de cada dos vota el PSC
L’anàlisi de la intenció de vot segons l’origen de la població revela tendències significatives. Mentre que en conjunt, l'electorat català es distribueix de manera equilibrada entre partits independentistes i no independentistes, la població migrant tendeix a mostrar una major afinitat per opcions unionistes. Segons les dades del CEO, el PSC és, de lluny, el partit preferit entre els votants d’origen estranger, amb un 48% de suport entre aquest col·lectiu, molt per sobre del 25% que obté entre el conjunt de la societat. En canvi, partits com ERC o Junts tenen un suport molt més baix entre aquest segment.
A més, els votants d’origen estranger també mostren una presència notable en altres partits no independentistes com el PP, que obté un 13% de suport entre aquest segment, molt superior al seu resultat en la població general. Per contra, l’independentisme (ERC, Junts i CUP) suma només un 18% entre la població migrant, menys de la meitat del suport que rep en total.
Cap a un nou equilibri electoral?
Malgrat l’augment progressiu dels migrants nacionalitzats amb dret a vot, aquest col·lectiu encara representa només un 6% del total, un percentatge insuficient per generar un impacte electoral decisiu. A més, el comportament electoral dels migrants no és homogeni i mostra certa influència per factors territorials i contextos locals. En conseqüència, no es pot parlar d’un vot migrant unificat ni d’una tendència clara cap a una opció política concreta.
Un altre element clau és la diferència entre adhesió ideològica i vot efectiu. Encara que una part dels migrants nacionalitzats expressa simpatia per la independència, això no es reflecteix necessàriament en el suport electoral a les forces sobiranistes. Aquesta discrepància pot deure’s a la manca d’una estratègia política específica per captar aquest segment o a la percepció que altres qüestions, com l’economia o la gestió dels serveis públics, tenen més pes a l’hora de decidir el vot.
Politòlegs especialitzats en anàlisi política i electoral