30
d'agost
de
2023, 10:05
Actualitzat:
13:37h
Governar amb l'extrema dreta no és una tasca senzilla i el PP ja en viu les conseqüències al País Valencià. La coalició dels populars amb Vox viu aquesta setmana la primera desavinença interna des que es va conformar després de les eleccions del passat 28-M, amb el català altre cop com a protagonista, unes setmanes després de l'episodi de Borriana en què les dues formacions ja van haver de fer marxa enrere a la persecució al català.
Tot plegat es remunta a l'ús del valencià no normatiu per part de les conselleries de Vox, ple de faltes ortogràfiques emparades en un suposat idioma diferent del català, un fet que desobeïa obertament les bases de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la màxima autoritat del català al País Valencià -aquesta labor la compleix l'Institut d'Estudis Catalans a la resta de territoris de parla catalana-.Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes i líder de Vox, alimentava la teoria infundada que català i valencià no són el mateix.
Per si l'extrema dreta no en tingués prou, el conseller d'Educació del PP, José Antonio Rovira, i de qui depèn la política lingüística avui dia, va posar una mica més de llenya al foc i va afirmar que l'Acadèmia "no té la veritat absoluta" pel que fa a l'ús de la llengua. Aquest òrgan, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, és la "institució normativa del valencià" i, per tant, el conseller d'Educació i Vox també han posat en dubte un article del marc normatiu de la comunitat.
Davant el menyspreu proferit per Rovira, l'Acadèmia es va defensar en un comunicat en què acusava el conseller d'Educació de "revifar un conflicte socialment estèril i artificial" amb el seu atac contra la institució. "El fet d'insinuar que pot haver-hi més d'una normativa lingüística és improcedent", apuntava l'Acadèmia, que recorda que la llengua necessita un "estàndard consensuat" en el context actual.
Davant la polèmica suscitada, el president Carlos Mazón va voler aclarir aquest dilluns que l'Acadèmia té "plena autoritat científica", desautoritzant així el discurs de l'extrema dreta, però també del conseller d'Educació del PP. Mazón va reiterar que totes les comunicacions de la Generalitat valenciana s'han de fer en català i emmarcant-se en les normes de l'AVL. Però, com era previsible, Vox no ha acatat.
La resposta de l'extrema dreta ha estat eliminar les comunicacions en valencià de les tres conselleries que lidera al País Valencià, que són Cultura, Justícia i Agricultura. Si bé no ho han anunciat de manera oficial, des que Mazón va esmenar el seu atac contra el català, aquests tres departaments només s'han expressat en castellà. Com els va recordar el president del PP, no utilitzar el valencià és un incompliment de la llei d'usos lingüístics i de l'Estatut d'Autonomia.
Tot plegat es remunta a l'ús del valencià no normatiu per part de les conselleries de Vox, ple de faltes ortogràfiques emparades en un suposat idioma diferent del català, un fet que desobeïa obertament les bases de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la màxima autoritat del català al País Valencià -aquesta labor la compleix l'Institut d'Estudis Catalans a la resta de territoris de parla catalana-.Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes i líder de Vox, alimentava la teoria infundada que català i valencià no són el mateix.
Per si l'extrema dreta no en tingués prou, el conseller d'Educació del PP, José Antonio Rovira, i de qui depèn la política lingüística avui dia, va posar una mica més de llenya al foc i va afirmar que l'Acadèmia "no té la veritat absoluta" pel que fa a l'ús de la llengua. Aquest òrgan, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, és la "institució normativa del valencià" i, per tant, el conseller d'Educació i Vox també han posat en dubte un article del marc normatiu de la comunitat.
Davant el menyspreu proferit per Rovira, l'Acadèmia es va defensar en un comunicat en què acusava el conseller d'Educació de "revifar un conflicte socialment estèril i artificial" amb el seu atac contra la institució. "El fet d'insinuar que pot haver-hi més d'una normativa lingüística és improcedent", apuntava l'Acadèmia, que recorda que la llengua necessita un "estàndard consensuat" en el context actual.
Davant la polèmica suscitada, el president Carlos Mazón va voler aclarir aquest dilluns que l'Acadèmia té "plena autoritat científica", desautoritzant així el discurs de l'extrema dreta, però també del conseller d'Educació del PP. Mazón va reiterar que totes les comunicacions de la Generalitat valenciana s'han de fer en català i emmarcant-se en les normes de l'AVL. Però, com era previsible, Vox no ha acatat.
La resposta de l'extrema dreta ha estat eliminar les comunicacions en valencià de les tres conselleries que lidera al País Valencià, que són Cultura, Justícia i Agricultura. Si bé no ho han anunciat de manera oficial, des que Mazón va esmenar el seu atac contra el català, aquests tres departaments només s'han expressat en castellà. Com els va recordar el president del PP, no utilitzar el valencià és un incompliment de la llei d'usos lingüístics i de l'Estatut d'Autonomia.