26
de juny
de
2023, 10:25
Actualitzat:
13:09h
La nova era conservadora al País Valencià arrenca amb una declaració d'intencions molt contundent. Maria de los Llanos Massó, diputada ultracatòlica i antiavortista de Vox, serà la nova presidenta de les Corts Valencianes després que la formació d'ultradreta pactés amb el PP. Sorgida de l'acord de govern que retornarà els populars a la Generalitat valenciana, la ultraconservadora Massó aterrarà a la presidència de la mesa després de ser protagonista d'una llarga llista de polèmiques.
Afiliada a Vox des del 2015, la valenciana és presidenta provincial del partit des de llavors i es va afiliar a la secció antiavortista de la plataforma Hazte Oír, coneguda per les seves campanyes homòfobes, trànsfobes i contra les lleis de protecció del col·lectiu LGTBIQA+. Massó, de 57 anys, és una de les membres més destacades del partit al País Valencià. Declarada admiradora de Donald Trump i les seves polítiques, ha centrat bona part del seu discurs en els darrers anys en atacar el català i l'educació a les aules valencianes.
Formava part de les comissions d'Educació, Cultura, Economia, Pressupostos, Hisenda i Reglament. Una de les seves intervencions més destacades a les Corts Valencianes va ser la de carregar contra certs llibres de text en què es mostraven dibuixos de penis. També carregava contra aquells que mostraven diversitat sexual i de gènere a les biblioteques escolars. Massó és un dels perfils més conservadors de Vox a escala estatal.
La campanya està protagonitzada per la Queta, i consisteix en anar abaixant progressivament el volum de l'últim anunci de promoció del català com a símbol dels riscos que existeixen al voltant de la llengua. L'anunci es tanca amb una frase icònica d'Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escrigue o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrade que es parle, s'escrigue o es pense". TV3 sí que ja el va emetre dijous al vespre.
L'anunci de la Generalitat arriba en un moment en què PP i Vox ja s'han posat d'acord al País Valencià -vicepresident torero de l'extrema dreta inclòs-, i que estan a punt de fer-ho a les Balears. El futur president valencià, Carlos Mazón, va explicar la setmana passada que eliminaran l'Oficina de Drets Lingüístics, que suprimiran la figura dels assessors que vetllen per incrementar l'ensenyament del català a les escoles, i que deixarà sense aplicació qualsevol política que incentivi la igualtat lingüística entre el valencià i el castellà. Pel que fa a l'educació, també va assegurar que la conselleria no l'assumirà un representant de Vox i que ja té triada la persona que "traurà la ideologia de les aules dels nostres fills".
Afiliada a Vox des del 2015, la valenciana és presidenta provincial del partit des de llavors i es va afiliar a la secció antiavortista de la plataforma Hazte Oír, coneguda per les seves campanyes homòfobes, trànsfobes i contra les lleis de protecció del col·lectiu LGTBIQA+. Massó, de 57 anys, és una de les membres més destacades del partit al País Valencià. Declarada admiradora de Donald Trump i les seves polítiques, ha centrat bona part del seu discurs en els darrers anys en atacar el català i l'educació a les aules valencianes.
Formava part de les comissions d'Educació, Cultura, Economia, Pressupostos, Hisenda i Reglament. Una de les seves intervencions més destacades a les Corts Valencianes va ser la de carregar contra certs llibres de text en què es mostraven dibuixos de penis. També carregava contra aquells que mostraven diversitat sexual i de gènere a les biblioteques escolars. Massó és un dels perfils més conservadors de Vox a escala estatal.
Primeres conseqüències
L'ascens del PP i de Vox al País Valencià i a les Illes Balears ja ha tingut conseqüències. De moment, les televisions públiques dels dos territoris -Àpunt i IB3- han evitat emetre una campanya de la Generalitat pensada per defensar el català en un moment en què els futurs governs a les dues comunitats tenen i tindran una actitud bel·ligerant en matèria lingüística. En el cas d'Àpunt, el Govern liderat per Pere Aragonès es va posar en contacte amb el mitjà per publicitar la campanya i va topar amb una negativa per correu electrònic. En el cas d'IB3, la Generalitat catalana ni tan sols ha obtingut resposta per part de la cadena.La campanya està protagonitzada per la Queta, i consisteix en anar abaixant progressivament el volum de l'últim anunci de promoció del català com a símbol dels riscos que existeixen al voltant de la llengua. L'anunci es tanca amb una frase icònica d'Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escrigue o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrade que es parle, s'escrigue o es pense". TV3 sí que ja el va emetre dijous al vespre.
L'anunci de la Generalitat arriba en un moment en què PP i Vox ja s'han posat d'acord al País Valencià -vicepresident torero de l'extrema dreta inclòs-, i que estan a punt de fer-ho a les Balears. El futur president valencià, Carlos Mazón, va explicar la setmana passada que eliminaran l'Oficina de Drets Lingüístics, que suprimiran la figura dels assessors que vetllen per incrementar l'ensenyament del català a les escoles, i que deixarà sense aplicació qualsevol política que incentivi la igualtat lingüística entre el valencià i el castellà. Pel que fa a l'educació, també va assegurar que la conselleria no l'assumirà un representant de Vox i que ja té triada la persona que "traurà la ideologia de les aules dels nostres fills".