17
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
21:20h
"Benestar per a la ciutadania". Aquest és el concepte que conjuguen al Govern per referir-se a totes aquelles qüestions que no estan relacionades amb l'amnistia i l'autodeterminació en el marc de la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. I què inclou aquest concepte? Fonamentalment, el traspàs de Rodalies -exigència que ERC va posar ja en campanya per parlar amb el PSOE- i millores en el finançament per eixugar el dèficit fiscal. Aquest dilluns, de fet, la consellera Natàlia Mas farà publiques les últimes dades del drenatge que pateixen les arques catalanes, just en un moment què el calendari avança cap a la negociació.
"Cal acabar amb l'escanyament crònic", sostenen al Govern, on en els últims dies s'ha optat per pressionar la Moncloa per tenir la informació sobre els recursos provinents del model de finançament per poder elaborar els pressupostos per al 2024, en tramitació interna. El Departament d'Economia també reclama que es relaxi l'objectiu de dèficit i pugui arribar a l'1%, xifra que suposaria centenars de milions de marge per a la Generalitat. El dèficit s'ha consolidat com una de les batalles permanents entre les autonomies i la Moncloa, i va convertir-se en epicentre de xocs entre Artur Mas i Mariano Rajoy fa pràcticament una dècada.
Segons fonts governamentals consultades per Nació, en aquests moments l'executiu està posant les bases per plantejar les converses sobre Rodalies -la reunió d'aquest dimecres a Madrid entre la ministra Raquel Sánchez i la consellera Ester Capella en va ser un símbol, perquè teòricament no estava vinculada a la investidura però sí que la sobrevolava- i també sobre els recursos econòmics. Les mateixes fonts assenyalen que, en el cas dels trens, es reclama un "traspàs integral", és a dir, amb el material, però també els recursos associats perquè tot funcioni en cas que la Generalitat gestioni el servei. "No ha de ser buit", insisteixen.
La cita entre Sánchez i Capella no va servir per encarrilar res concret, però des del Govern assenyalen que això serà una pota fonamental a l'hora d'arribar a acords amb Sánchez. L'última vegada que l'executiu català i l'espanyol van seure en una taula per abordar el traspàs de Rodalies va ser a finals de l'any 2022. En una banda hi era el president Pere Aragonès i a l'altra el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. "Perquè tot funcioni, hi ha d'haver avenços en les tres carpetes", mantenen a Palau, en referència a l'amnistia, l'autodeterminació i aspectes vinculats al finançament. En aquest últim cas, es tracta que es tinguin "més recursos concrets" i no tant encomanes de gestió com la que es va fer recentment amb el Quart Cinturó.
L'argument de la Generalitat és que l'Estat ha pogut compensar la caiguda de la recaptació amb nous impostos, com els extraordinaris a la banca i a les energètiques. Les autonomies, però, no disposen d'aquest marge per fer augmentar la capacitat de sumar recursos públics. Un dels punts que també suscita queixes per part de la Generalitat és que no s'està rebent el 50% de l'IVA, sinó el 37%. Això és així perquè l'increment derivat de la pujada d'aquest impost -retocat en l'última fase de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i, després, en l'etapa de Rajoy- se l'ha quedat l'Estat. "Nosaltres continuem rebent l'IVA que ens pertocaria si el tipus general estigués al 16% i el tipus reduït al 7%", es queixava el Govern al juliol, quan va xifrar en 13.000 milions el greuge generat per aquesta circumstància. A tot plegat s'hi suma el dèficit fiscal, que ja supera els 20.000 milions d'euros anuals, segons les últimes dades.
"Em dedicaré en cos i ànima a la investidura", ha assenyalat Sánchez en els últims dies, marcats pel seu silenci mentre Alberto Núñez Feijóo -alineat amb José María Aznar- s'emporta tots els focus. Quan aquest dilluns es faci pública la xifra del dèficit fiscal, arrencarà de manera oficiosa la pressió del Govern per obtenir més recursos de cara a la investidura. Una carpeta menys llaminera que l'autodeterminació i l'amnistia però que tindrà la mateixa importància que aquestes dues a l'hora de fer de jutges del futur de Sánchez al Congrés dels Diputats.
"Cal acabar amb l'escanyament crònic", sostenen al Govern, on en els últims dies s'ha optat per pressionar la Moncloa per tenir la informació sobre els recursos provinents del model de finançament per poder elaborar els pressupostos per al 2024, en tramitació interna. El Departament d'Economia també reclama que es relaxi l'objectiu de dèficit i pugui arribar a l'1%, xifra que suposaria centenars de milions de marge per a la Generalitat. El dèficit s'ha consolidat com una de les batalles permanents entre les autonomies i la Moncloa, i va convertir-se en epicentre de xocs entre Artur Mas i Mariano Rajoy fa pràcticament una dècada.
Segons fonts governamentals consultades per Nació, en aquests moments l'executiu està posant les bases per plantejar les converses sobre Rodalies -la reunió d'aquest dimecres a Madrid entre la ministra Raquel Sánchez i la consellera Ester Capella en va ser un símbol, perquè teòricament no estava vinculada a la investidura però sí que la sobrevolava- i també sobre els recursos econòmics. Les mateixes fonts assenyalen que, en el cas dels trens, es reclama un "traspàs integral", és a dir, amb el material, però també els recursos associats perquè tot funcioni en cas que la Generalitat gestioni el servei. "No ha de ser buit", insisteixen.
La cita entre Sánchez i Capella no va servir per encarrilar res concret, però des del Govern assenyalen que això serà una pota fonamental a l'hora d'arribar a acords amb Sánchez. L'última vegada que l'executiu català i l'espanyol van seure en una taula per abordar el traspàs de Rodalies va ser a finals de l'any 2022. En una banda hi era el president Pere Aragonès i a l'altra el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. "Perquè tot funcioni, hi ha d'haver avenços en les tres carpetes", mantenen a Palau, en referència a l'amnistia, l'autodeterminació i aspectes vinculats al finançament. En aquest últim cas, es tracta que es tinguin "més recursos concrets" i no tant encomanes de gestió com la que es va fer recentment amb el Quart Cinturó.
Memorial de greuges econòmic
A les portes de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, el Govern va elevar un nou memorial de greuges a l'Estat en matèria econòmica. El motiu? La reclamació del pagament de1.700 milions d'euros en concepte de compensació per la pèrdua de recaptació derivada de les modificacions fiscals impulsades unilateralment per l'Estat al llarg dels últims anys. El govern espanyol, especialment des de la pandèmia, ha fet ús de la seva capacitat normativa per modificar l'IVA -les autonomies se'n queden, teòricament, el 50%- i els impostos especials. En aquesta última carpeta, per exemple, en el cas de l'electricitat, les comunitats en reben el 100%.L'argument de la Generalitat és que l'Estat ha pogut compensar la caiguda de la recaptació amb nous impostos, com els extraordinaris a la banca i a les energètiques. Les autonomies, però, no disposen d'aquest marge per fer augmentar la capacitat de sumar recursos públics. Un dels punts que també suscita queixes per part de la Generalitat és que no s'està rebent el 50% de l'IVA, sinó el 37%. Això és així perquè l'increment derivat de la pujada d'aquest impost -retocat en l'última fase de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i, després, en l'etapa de Rajoy- se l'ha quedat l'Estat. "Nosaltres continuem rebent l'IVA que ens pertocaria si el tipus general estigués al 16% i el tipus reduït al 7%", es queixava el Govern al juliol, quan va xifrar en 13.000 milions el greuge generat per aquesta circumstància. A tot plegat s'hi suma el dèficit fiscal, que ja supera els 20.000 milions d'euros anuals, segons les últimes dades.
Més amnistia que autodeterminació
En termes polítics, la negociació en marxa s'està centrant en l'amnistia: s'està abordant el calendari de tramitació -existeixen dificultats perquè s'aprovi abans de la investidura de Sánchez, com demanava la setmana passada Carles Puigdemont des de Brussel·les- i qui serien els beneficiats per la mesura -Òmnium demana que afecti san1.432 persones, per començar-, però encara queda un gruix de detalls rellevants per tancar. En canvi, en l'autodeterminació no es registren avenços, perquè el PSOE no en vol sentir a parlar i, com a molt, ofereix mantenir oberta la taula de diàleg, fins ara centrada exclusivament en la desjudicialització."Em dedicaré en cos i ànima a la investidura", ha assenyalat Sánchez en els últims dies, marcats pel seu silenci mentre Alberto Núñez Feijóo -alineat amb José María Aznar- s'emporta tots els focus. Quan aquest dilluns es faci pública la xifra del dèficit fiscal, arrencarà de manera oficiosa la pressió del Govern per obtenir més recursos de cara a la investidura. Una carpeta menys llaminera que l'autodeterminació i l'amnistia però que tindrà la mateixa importància que aquestes dues a l'hora de fer de jutges del futur de Sánchez al Congrés dels Diputats.