01
de setembre
de
2022, 11:50
Actualitzat:
12:37h
El dèficit fiscal català continua creixent i s'eleva fins als 20.196 milions d'euros. Aquesta és la xifra que la Generalitat ha obtingut a través d'una aproximació en base a les dades corresponents a l'any 2019 que ha estat presentada aquest dijous per part del conseller d'Economia, Jaume Giró. El mètode utilitzat és el del flux monetari, que mesura l'impacte econòmic generat per l'activitat del ector públic central en un territori determinat. El ingressos, en aquest sentit, s'imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen, mentre que les despeses s'atribueixen al territori on es fan. En termes absoluts, el dèficit fiscal ha crescut 3.147 milions si es compara amb el 2016, l'última vegada que es van calcular les balances.
El decalatge, segons les dades que ha presentat Giró, ja suposa un 8,5% del PIB, un creixement de mig punt respecte les dades de fa sis anys. La xifra absoluta i relativa és menor si es té en compte el càlcul de càrrega-benefici, que mesura l'impacte del sector públic central sobre el benestar dels individus residents en un territori. Segons aquest càlcul, els ingresos s'imputen al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega, i les despeses s'assignen allà on resideix el beneficiari. El dèficit fiscal és de 14.556 milions d'euros, si s'atén la càrrega-benefici, una xifra que també és superior a la dada del 2016, que arribava fins als 12.243 milions d'euros.
Per què les dades són una aproximació i no una xifra definitiva? Bàsicament perquè la despesa territorialitzada de l'Estat s'ha hagut d'estimar, perquè des de l'any 2016 el govern espanyol no envia a la Generalitat les dades necessàries per fer el càlcul. Giró les ha demanat personalment, de moment sense èxit, i ha demanat la implicació del PSC per fer pressió al ministeri d'Hisenda, en mans del PSOE. La decisió que ha adoptat el Govern i els experts que l'assesoren és fer una mitjana de la despesa territorializtada dels anys 2015 i 2016, els últims disponibles. Aquestes dades que l'Estat no envia són un 26% del total, i tenen a veure amb la despea de l'Estat per capítol i la despea dels organismes autònoms. La informació que sí que hi ha disponible és la liquidació per conceptes, les inversions d'empreses a Catalunya, els ingressos d'Enaire i Ports de l'Estat a Catalunya i els ingressos i despeses de la Seguretat Social.
Com que les balances fiscals s'encarreguen de mesurar l'efecte redistributiu entre territoris de la política estatal, la Generalitat entén que no s'han de veure afectades per si hi ha més o menys dèficit de l'administració central. Els experts han suggerit, en aquest sentit, neutralitzar l'impacte d'aquest dèficit a través dels ingressos. L'existència de dèficits, segons aquesta visió, comportarà en el futur un increment dels ingressos. L'aportació de Catalunya a l'Estat va arribar el 2019 als 63.916 milions d'euros, un increment notable -la xifra era de 56.806 milions el 2016- i que és major que l'augment de les despeses rebudes a Catalunya, que es queden en 43.721 milions d'euros.
Giró ha vinculat el dèficit d'inversions a Catalunya -l'execució és del 35,7%- i el càstig del model de finançament a l'impacte del dèficit fiscal. "Ens podem quedar amb els milions que s'evaporen o bé amb el percentatge del PIB que suposa. A aquestes alçades és difícil dir res de nou, però queda clar que el maltractament econòmic és sistemàtic, endèmic i deslleial", ha reflexionat el conseller d'Economia. "Fa trenta anys que paguem un delme a Espanya i no sabem exactament per què", ha incidit. Si Catalunya pogués gestionar el que genera -a l'estil de Navarra o del País Basc-, la Generalitat podria invertir 2.700 euros addicionals per ciutadà respecte les dades actuals.
Pel que fa a la possibilitat que Catalunya s'impliqui en el debat sobre el nou model de finançament, Giró ha ressaltat que estarà "obert a escoltar propostes", tot i que s'ha mostrat pessimista sobre la possibilitat que en el que queda de legislatura a Espanya es posi damunt la taula una reforma per part de l'Estat. "El país ha d'avançar sempre", ha reflexionat. Pel que fa al debat obert a Junts, partit del qual forma part de la direcció, el conseller ha apuntat que el debat sobre sortir del Govern no interferirà en l'elaboració dels pressupostos per al 2023, que espera tenir vigents l'1 de gener de l'any vinent. Tot i destacar que no és un "soci prioritari", no ha descartat del tot el PSC.
Núria Bosch, experta que juntament amb Guillem López-Casasnovas ha assessorat el Govern, considera que l'aproximació elaborada no "desvirtua" els resultats. "No és una opció metodològica fora de lloc, però intel·lectualment som honestos i per això parlem d'aproximació", ha ressaltat Bosch. L'impacte del dèficit fiscal en el PIB català ha tingut etapes pitjors -a principis dels noranta i dels anys dos-mil es va arribar a superar el 10%-, però la mitjana és del 8% des que es va començar a calcular, l'any 1986.
El decalatge, segons les dades que ha presentat Giró, ja suposa un 8,5% del PIB, un creixement de mig punt respecte les dades de fa sis anys. La xifra absoluta i relativa és menor si es té en compte el càlcul de càrrega-benefici, que mesura l'impacte del sector públic central sobre el benestar dels individus residents en un territori. Segons aquest càlcul, els ingresos s'imputen al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega, i les despeses s'assignen allà on resideix el beneficiari. El dèficit fiscal és de 14.556 milions d'euros, si s'atén la càrrega-benefici, una xifra que també és superior a la dada del 2016, que arribava fins als 12.243 milions d'euros.
Per què les dades són una aproximació i no una xifra definitiva? Bàsicament perquè la despesa territorialitzada de l'Estat s'ha hagut d'estimar, perquè des de l'any 2016 el govern espanyol no envia a la Generalitat les dades necessàries per fer el càlcul. Giró les ha demanat personalment, de moment sense èxit, i ha demanat la implicació del PSC per fer pressió al ministeri d'Hisenda, en mans del PSOE. La decisió que ha adoptat el Govern i els experts que l'assesoren és fer una mitjana de la despesa territorializtada dels anys 2015 i 2016, els últims disponibles. Aquestes dades que l'Estat no envia són un 26% del total, i tenen a veure amb la despea de l'Estat per capítol i la despea dels organismes autònoms. La informació que sí que hi ha disponible és la liquidació per conceptes, les inversions d'empreses a Catalunya, els ingressos d'Enaire i Ports de l'Estat a Catalunya i els ingressos i despeses de la Seguretat Social.
Com que les balances fiscals s'encarreguen de mesurar l'efecte redistributiu entre territoris de la política estatal, la Generalitat entén que no s'han de veure afectades per si hi ha més o menys dèficit de l'administració central. Els experts han suggerit, en aquest sentit, neutralitzar l'impacte d'aquest dèficit a través dels ingressos. L'existència de dèficits, segons aquesta visió, comportarà en el futur un increment dels ingressos. L'aportació de Catalunya a l'Estat va arribar el 2019 als 63.916 milions d'euros, un increment notable -la xifra era de 56.806 milions el 2016- i que és major que l'augment de les despeses rebudes a Catalunya, que es queden en 43.721 milions d'euros.
Giró ha vinculat el dèficit d'inversions a Catalunya -l'execució és del 35,7%- i el càstig del model de finançament a l'impacte del dèficit fiscal. "Ens podem quedar amb els milions que s'evaporen o bé amb el percentatge del PIB que suposa. A aquestes alçades és difícil dir res de nou, però queda clar que el maltractament econòmic és sistemàtic, endèmic i deslleial", ha reflexionat el conseller d'Economia. "Fa trenta anys que paguem un delme a Espanya i no sabem exactament per què", ha incidit. Si Catalunya pogués gestionar el que genera -a l'estil de Navarra o del País Basc-, la Generalitat podria invertir 2.700 euros addicionals per ciutadà respecte les dades actuals.
Pel que fa a la possibilitat que Catalunya s'impliqui en el debat sobre el nou model de finançament, Giró ha ressaltat que estarà "obert a escoltar propostes", tot i que s'ha mostrat pessimista sobre la possibilitat que en el que queda de legislatura a Espanya es posi damunt la taula una reforma per part de l'Estat. "El país ha d'avançar sempre", ha reflexionat. Pel que fa al debat obert a Junts, partit del qual forma part de la direcció, el conseller ha apuntat que el debat sobre sortir del Govern no interferirà en l'elaboració dels pressupostos per al 2023, que espera tenir vigents l'1 de gener de l'any vinent. Tot i destacar que no és un "soci prioritari", no ha descartat del tot el PSC.
Núria Bosch, experta que juntament amb Guillem López-Casasnovas ha assessorat el Govern, considera que l'aproximació elaborada no "desvirtua" els resultats. "No és una opció metodològica fora de lloc, però intel·lectualment som honestos i per això parlem d'aproximació", ha ressaltat Bosch. L'impacte del dèficit fiscal en el PIB català ha tingut etapes pitjors -a principis dels noranta i dels anys dos-mil es va arribar a superar el 10%-, però la mitjana és del 8% des que es va començar a calcular, l'any 1986.