12
de juliol
de
2023, 14:05
Actualitzat:
14:29h
La Generalitat ha fet arribar aquest dimecres una carta al Ministeri d'Hisenda per reclamar-li el pagament de 1.700 milions d'euros en concepte de compensació per la pèrdua de recaptació derivada de les modificacions fiscals impulsades per l'Estat al llarg dels últims anys. Així ho ha apuntat la consellera d'Economia, Natàlia Mas, en declaracions als mitjans després d'una trobada a Palau amb periodistes. Aquesta reclamació -que ja estava prevista abans de la campanya electoral, però que ha acabat coincidint amb la recta final cap als comicis del 23-J- s'emmarca, també, en el marc de la denúncia de "deslleialtats" de l'Estat envers Catalunya. Un nou memorial de greuges elaborat pel Govern que inclou el repartiment del dèficit, la pèrdua acumulada de recaptació de l'IVA i el dèficit crònic d'inversions en infraestructures al país.
A què corresponen els 1.700 milions d'euros que reclama per carta la Generalitat? En els últims anys, l'Estat ha fet ús de la seva capacitat normativa per modificar l'IVA -les autonomies se'n queden, teòricament, el 50%- i els impostos especials. En aquesta última carpeta, per exemple, en el cas de l'electricitat, les comunitats en reben el 100%. Els canvis, segons ha desgranat Mas, han tingut un impacte recaptatori molt important i s'han adoptat sense reunir el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'organisme on s'haurien de traslladar aquestes qüestions. L'argument de la Generalitat és que l'Estat ha pogut compensar la caiguda de la recaptació amb nous impostos, com els extraordinaris a la banca i a les energètiques. Les autonomies, però, no disposen d'aquest marge per fer augmentar la capacitat de sumar recursos públics.
Quins han estat aquests canvis? L'impost especial sobre l'electricitat va passar del 5,11% al 0,5% l'any 2021, rebaixa que s'ha allargat fins al 2023. I l'IVA aplicat a l'electricitat es va rebaixar del 21% al 10% -2021- i del 10% al 5% -2022-, una caiguda que també durarà fins a finals d'aquest any. L'impacte agregat d'aquestes rebaixes frega els 1.700 milions d'euros. De cara a aquest mes de juliol, per exemple, a la Generalitat li pertocarien 172 milions corresponents a l'exercici del 2021, tenint en compte que el model de finançament es liquida amb dos anys de decalatge. De cara al 2024, el Govern hauria de rebre 642 milions més. I, pel que fa al 2025, la xifra hauria de ser de 862 milions. Si se sumen, el total és de 1.700.
Un dels punts que també suscita queixes per part de la Generalitat és que no s'està rebent el 50% de l'IVA, sinó el 37%. Això és així perquè l'increment derivat de la pujada d'aquest impost -retocat en l'última fase de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i, després, en l'etapa de Mariano Rajoy- se l'ha quedat l'Estat. "Nosaltres continuem rebent l'IVA que ens pertocaria si el tipus general estigués al 16% i el tipus reduït al 7%", manté l'executiu. EN el cas de Catalunya, la pèrdua acumulada de recaptació és de prop de 13.000 milions entre el 2010 i el 2021. "Tot el benefici de la pujada de tipus ha acabat en mans de l'Estat", sosté el Govern.
La Generalitat també es queixa del repartiment del dèficit, perquè tot el marge se'l queda l'administració central. En cas que Catalunya pogués arribar al 0,3%, ja tindria 780 milions més per afrontar més despeses. A tot plegat s'hi suma el dèficit d'inversions: des que hi ha el PSOE a la Moncloa -2018-, només s'ha executat el 54% del pressupostat. Això vol dir que hi ha 2.738 milions d'euros que no han arribat. Sön xifres que contrasten amb les de Madrid, on el percentatge de compliment des del 2015 arriben fins al 122% de les quantitats pressupostades.
A què corresponen els 1.700 milions d'euros que reclama per carta la Generalitat? En els últims anys, l'Estat ha fet ús de la seva capacitat normativa per modificar l'IVA -les autonomies se'n queden, teòricament, el 50%- i els impostos especials. En aquesta última carpeta, per exemple, en el cas de l'electricitat, les comunitats en reben el 100%. Els canvis, segons ha desgranat Mas, han tingut un impacte recaptatori molt important i s'han adoptat sense reunir el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'organisme on s'haurien de traslladar aquestes qüestions. L'argument de la Generalitat és que l'Estat ha pogut compensar la caiguda de la recaptació amb nous impostos, com els extraordinaris a la banca i a les energètiques. Les autonomies, però, no disposen d'aquest marge per fer augmentar la capacitat de sumar recursos públics.
Quins han estat aquests canvis? L'impost especial sobre l'electricitat va passar del 5,11% al 0,5% l'any 2021, rebaixa que s'ha allargat fins al 2023. I l'IVA aplicat a l'electricitat es va rebaixar del 21% al 10% -2021- i del 10% al 5% -2022-, una caiguda que també durarà fins a finals d'aquest any. L'impacte agregat d'aquestes rebaixes frega els 1.700 milions d'euros. De cara a aquest mes de juliol, per exemple, a la Generalitat li pertocarien 172 milions corresponents a l'exercici del 2021, tenint en compte que el model de finançament es liquida amb dos anys de decalatge. De cara al 2024, el Govern hauria de rebre 642 milions més. I, pel que fa al 2025, la xifra hauria de ser de 862 milions. Si se sumen, el total és de 1.700.
Un dels punts que també suscita queixes per part de la Generalitat és que no s'està rebent el 50% de l'IVA, sinó el 37%. Això és així perquè l'increment derivat de la pujada d'aquest impost -retocat en l'última fase de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i, després, en l'etapa de Mariano Rajoy- se l'ha quedat l'Estat. "Nosaltres continuem rebent l'IVA que ens pertocaria si el tipus general estigués al 16% i el tipus reduït al 7%", manté l'executiu. EN el cas de Catalunya, la pèrdua acumulada de recaptació és de prop de 13.000 milions entre el 2010 i el 2021. "Tot el benefici de la pujada de tipus ha acabat en mans de l'Estat", sosté el Govern.
La Generalitat també es queixa del repartiment del dèficit, perquè tot el marge se'l queda l'administració central. En cas que Catalunya pogués arribar al 0,3%, ja tindria 780 milions més per afrontar més despeses. A tot plegat s'hi suma el dèficit d'inversions: des que hi ha el PSOE a la Moncloa -2018-, només s'ha executat el 54% del pressupostat. Això vol dir que hi ha 2.738 milions d'euros que no han arribat. Sön xifres que contrasten amb les de Madrid, on el percentatge de compliment des del 2015 arriben fins al 122% de les quantitats pressupostades.