En una coneguda escena d'A través del mirall, Alicia confon la corbata d'Humpty Dumpty amb un cinturó. L'equívoc té sentit. Al cap i a la fi, el tipus és una mena d'ou amb braços i cames, de manera que no queda clar on s'acaba el coll i on comença la cintura. És obvi que és una corbata, nena. Me la van donar els reis com a regal de no aniversari. I què és un regal de no aniversari?, pregunta l'Alícia. Doncs què serà, respon Humpty Dumpty. El que es lliura en un dia de no aniversari. Tenim tres-centes seixanta-quatre ocasions cada any per fer aquesta classe de regals.
Hauria volgut escriure unes paraules sobre el Dia del Llibre, però se m'han amuntegat les prioritats i quan he volgut adonar-me'n ja era el Dia del No Llibre, o sigui avui, o sigui qualsevol de les altres tres-centes seixanta-quatre ocasions que ens ofereix l'any per celebrar la lectura. El millor és que gairebé sempre hi ha alguna fira oberta i als carrers sobreviu certa aroma a biblioteca ambulant i paper encolat. Les novetats espurnegen i els escriptors més discrets ens observen des de l'ombra de les casetes amb una certa malenconia d'ocells engabiats.
Tard i malament, llegeixo la nòmina de condecorats amb la Creu de Sant Jordi i penso que la indústria editorial catalana és molt més que el Grup Planeta i Premsa Ibérica. Recordo, per exemple, la paradeta de l'editorial Raig Verd a la Fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà, les paraules acollidores de Laura Huerga i aquestes edicions sòbries i contundents que m'han permès llegir Svetlana Aleksiévitx en català. Em fascinen els títols subversius de Tigre de Paper i el gust exquisit de Simón Vázquez. Vaig conèixer L’Altra Editorial gràcies al darrer llibre d’Eduard Márquez i sento que encara hi ha vida més enllà dels colossos empresarials i les seves dinàmiques acaparadores.
Fa uns quants anys, a La Ciutat Invisible, vaig aprendre que els projectes locals subsisteixen des de l'esperit de resistència, des de l'impuls cooperatiu i gràcies a una comunitat militant i adherida al barri. Quants sacrificis arrossega la vida del llibreter? Quin cabal insuperable d'anècdotes? M'entra el riure fluix quan recordo aquell client anònim que va demanar a Dolors Boatella “El libro gris d'Albert Pla”. No per atzar, el “savi català” de Cent anys de solitud està inspirat en un llibreter, Ramón Vinyes, que va inculcar a Gabriel García Márquez les influències decisives de William Faulkner, Virgínia Woolf o Ernest Hemingway.
Avui, com tantes vegades, és el Dia del No Llibre i no vull perdre l'ocasió de donar les gràcies a totes aquelles persones que encara troben temps per submergir-se a l'oceà de la lectura. A aquells que s'asseuen a la solitud d'una habitació per imaginar històries i avivar la llengua i la memòria. A tots els membres d'aquesta confraria secreta que anomenem literatura i que ens uneix amb el fil invisible dels segles. Avui continua sent el nostre dia.