Pedro Sánchez té la capacitat de regirar la realitat com un mitjó i presentar una situació incòmode, un problema, com si fos una oportunitat. Cèlebre és ja la frase feta que va escollir per defensar l’amnistia l’octubre de 2023: "Cal fer de la necessitat virtut". I ara ho ha tornat a fer amb la presentació del pla de seguretat i defensa, que incrementarà amb gairebé 10.500 milions d'euros el pressupost en aquests àmbits aquest 2025. Una inversió històrica que situarà l'Estat en l’exigència mínima de l’OTAN: destinar el 2% del PIB a la defensa. Un compromís per al 2029 i que Sánchez ha avançat davant la pressió de l’OTAN i la UE perquè Espanya estava a la cua.

Sánchez va defensar que aquesta pluja de milions servirà per crear més llocs de treball (96.000 directes i indirectes), millorar els sous i les instal·lacions del militars,  rellançar la indústria naval i de defensa a l’Estat, donar un impuls a la ciberseguretat, tenir més eines per lluitar contra les inundacions i els incendis... I així fins un llarg etcètera. Un pla en el que menys d’una cinquena part es destinarà a la compra d’armament tradicional (un 18% del total) i on el 87% de la inversió anirà a parar a empreses i treballadors espanyols, de totes les comunitats i de sectors diversos. "No és un pla per atacar ningú, és per dissuadir. Espanya és un país de pau", ha remarcat Sánchez.

Si algú sense context es va connectar a la ràdio o a la televisió dimarts durant la compareixença del president espanyol podria pensar que tenir la guerra cada cop més a prop de casa i invertir més que mai en defensa és quelcom positiu per a l’economia i per a la societat. Una oportunitat per a les empreses. Una millora qualitativa de la defensa. Un millor posicionament d’Espanya a Europa. I fins i tot un augment del PIB (d’entre el 0,4-0,7%). I tot plegat, a més, amb un triple salt mortal: sense tocar els impostos ni l’estat del benestar, sense generar més deute, sense demanar diners a Europa i sense votar el pla al Congrés. Aquest és Pedro Sánchez. Pedro Sánchez en essència.

Un nou martiri amb els socis

El president del govern espanyol sap que si sotmet el pla a votació està en mans del PP perquè els seus socis no li fan costat. Sumar ha titllat la despesa "d’exorbitant", Esquerra Unida ja ha obert la porta a una ruptura de la coalició, i Podem i ERC fa temps que estan instal·lats en un no categòric. Enfrontar aquesta votació al Congrés seria un nou martiri per a Sánchez i, per això, ha buscat i rebuscat la manera d’evitar l’escrutini de la cambra, on només hi compareixerà a efectes informatius per presentar el pla.

Els 10.470 milions sortiran de romanents, d’estalvis, de partides "reorientades" del pla de recuperació de la UE i de diners pressupostats i no gastats dels comptes del 2023. I tot, segons Sánchez, gràcies a la bona marxa de l’economia que, entre d’altres, ha estalviat interessos en el pagament del deute. Com que no s’apugen impostos ni es toca la butxaca del contribuent, diu Sánchez, no cal que el Congrés s’hi pronunciï.

Orfebreria pressupostària

Uns diners que afloren per uns moviments d’orfebreria pressupostària. El president espanyol promet que no tocarà la despesa social però ensenya les cartes: si es vol, hi ha marge de tenir més diners sense nous pressupostos i sense demanar crèdits. Va bé saber-ho perquè, en polítiques socials, sempre hi ha més necessitats de les que es cobreixen. Que li diguin a qui espera una plaça pública de residència o l’aprovació de l’ajuda a la dependència per a un familiar de qui no es pot fer càrrec.

I presenta el pla encara amb una altra promesa: es fa ràpid i amb recursos propis, sense esperar als mecanismes que pugui articular més endavant la Comissió Europea, perquè el compromís és executar-ho tot, íntegrament, en el abans del 31 de desembre. Aquí sí, el govern espanyol promet una execució del 100%. "Fins al darrer euro", ha dit la titular d’Hisenda, Maria Jesús Montero. Tant de bo amb l’execució dels comptes de Catalunya el compromís fos tan ferm.

Just després de la mort del Papa

Sorprèn també el moment escollit. El pla l’ha presentat el mateix president després del tradicional consell de ministres del dimarts. Però no era un dimarts qualsevol: havien passat poc més de 24 hores de la mort del papa Francesc. Una mort que ha provocat una veritable allau de missatges destacant el seu caràcter pacifista, la seva lluita per acabar amb les guerres i per ajudar els més necessitats. Molts d’ells des del propi govern espanyol, que ha decretat tres dies de dol oficial a la vegada que aprova més mecanismes per estar preparats per a la guerra.

Sánchez ha començat la compareixença referint-se al papa Francesc com un "referent moral i espiritual", com un "amic d’Espanya", ni un mot sobre el seu compromís amb la pau. Van ser exactament 50 segons per passar, tot seguit, a parlar d’armament, amenaces híbrides i militars. Una paradoxa del moment que vivim.