El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts que l'Estat arribarà al 2% del PIB en despesa militar aquest mateix 2025. En una compareixença a la Moncloa, el líder del PSOE ha indicat que complir amb aquest percentatge -exigit per l'OTAN i especialment pels Estats Units- requerirà una inversió de 10.471 milions d'euros. Aquesta xifra, en tot cas, no sortirà -ha garantit- de cap retallada social ni de cap pujada impositiva, ni cap impacte en el deute públic. Entre les prioritats hi ha la ciberseguretat, la modernització dels equipaments -inclosa la compra de vehicles armamentístics- i una millora de les condicions de treball de l'exèrcit.
"No hem triat cap de les crisis que hem viscut en els últims anys, però sí que podem escollir com afrontar-les. Ho volem fer amb intel·ligència estratègica", ha apuntat Sánchez, que ha apuntat que la inversió addicional estarà a l'alçada de les "amenaces" que viu el món. "I estarà a l'alçada dels valors del govern progressista", ha indicat el president del govern espanyol. Hi ha una sèrie de compromisos adquirits davant la ciutadania, el primer dels quals és aquest: el pla es finançarà "sense tocar ni un cèntim" de polítiques socials, perquè la majoria vindrà del desviament de fons destinats a programes de resiliència i altres remanents. "No hi haurà pujades d'impostos ni endeutament", s'ha compromès.
Gran part -aquest és el segon compromís- del que es destinarà a defensa es quedarà a Espanya. Això vol dir que el 80% dels recursos aniran a parar a empreses de l'Estat, ja siguin del nord o del sud, on hi ha més presència d'indústria vinculada a carpetes militars. El 20% restant es dedicarà a companyies europees. El pla serà presentat al Congrés dels Diputats, on han aflorat divergències serioses entre el PSOE i Sumar sobre com afrontar l'escalada militarista derivada de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Sánchez també aspira al suport del PP, que malgrat estar a favor d'incrementar polítiques de defensa mai s'inclina a favor de fer costat al govern espanyol.
"No deixarem de creure en la diplomàcia", ha apuntat Sánchez, que ha defensat tenir una "conversa honesta i eficaç" sobre el funcionament dels organismes multilaterals en el marc del sud global. "Si volem que institucions com les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç, hem de canviar-ne el funcionament i la representativitat", ha assenyalat el president del govern espanyol. A preguntes dels periodistes, el líder del PSOE ha apuntat que els 10.471 milions d'euros extra aniran a càrrec dels pressupostos estatals -els últims vigents són els del 2023-, i no es finançaran amb els 800.000 milions extraordinaris anunciats per Europa.
Rebuig de Sumar
El Govern s'ha posat al costat de les decisions que es prenguin en l'àmbit europeu. "Catalunya dona suport a les polítiques que es consensuïn a Europa", ha remarcat la portaveu, Sílvia Paneque. En canvi, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha transmès aquest dimarts la seva oposició al pla. En un document d'observacions que ha presentat al consell de ministres, Díaz sosté que la despesa de 10.471 milions d'euros del pla "no respon de forma coherent" als desafiaments de l'Estat i compromet una despesa militar "autènticament exorbitada" que només busca complir el compromís de l'Estat amb l'OTAN. Segons Díaz, la qüestió requeria un "debat en profunditat".
