El llegat del papa Francesc no s’esgotarà fàcilment. No es pot resumir amb brevetat ni abastar-lo completament, tot i el devessall de paraules pronunciades i escrites des del matí d’aquest passat Dilluns de Pasqua.
Un dels elements que ha fet atractiva i significativa la figura de Francesc ha estat la seva manera d’expressar-se. Allò que deia i com ho deia. Paraules que, a més, venien avalades per una coherència i transparència de vida que els hi conferia una autenticitat fora de cap dubte. “Ningú ens ha parlat mai així”, es diu de Jesús a l’evangeli. Un Papa identificat amb Jesús i el seu evangeli ens ha transparentat actituds de vida fonamentals.
Poso en relleu tres paraules, repetides amb insistència per Francesc. Presents com un baix continu en les seves obres i en els seus discursos. Tres idees que són també actituds vitals. Paraules que no sorgeixen de cap argot teològic. Significats a l’abast de tothom, sense cap sentit esotèric, que esdevenen proposta universal.
Somni. “Somio una església pobra i per als pobres” va ser un dels primers desitjos expressats en el seu pontificat. Francesc ha parlat sovint dels seus somnis per al món i per a l’església. “El nostre somni vola més alt”, va dir defensant l’accés de tothom a la prosperitat. Somiem junts és el títol del llibre de Francesc, escrit arran de la crisi de la Covid-19. En clau de somnis està redactada també la seva exhortació Estimada Amazònia.
Els somnis de Francesc són la projecció dels seus desitjos més pregons. Segons l’espiritualitat ignasiana, en la que va estar format Francesc, Déu ens parla a través dels nostres desitjos més profunds. Aquests desitjos expressen la nostra vocació. Sense somnis, desitjos o vocació, la vida es dilueix, es dissipa la mateixa voluntat de viure i només resta espai al nihilisme més absolut.
Esperança. Perquè somiar és indissociable de mantenir una actitud d’esperança. “L'esperança que no defrauda” és el missatge central de l’any Jubilar proclamat pel Papa per a aquest 2025. “Caminem junts en l'esperança” va ser el missatge de la Quaresma d’enguany. Esperança és el títol de l'autobiografia de Francesc recentment publicada. Una esperança que defineix com un desig i una expectativa de bé present en el cor de tota persona, malgrat ignorar que ens depararà el futur.
No és un optimisme ingenu ni cap conformisme. L’esperança és una rebel·lia contra el determinisme. Contra el “no hi ha res a fer”. És un nou impuls per actuar. Per a Francesc, l'esperança ens ha d'ajudar a llegir els esdeveniments de la història i impulsar-nos al compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ningú quedi enrere.
Alegria. “L'alegria de l'evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús”. Així comença l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, el primer document de Francesc, signat com a Papa i qualificat de programàtic. Fins a 26 vegades més surt la paraula alegria en aquesta exhortació. Altres exhortacions posteriors també portaran referències a l’alegria ja en el seu títol.
Alegria no perquè tot ens vagi bé, sinó perquè podem viure la realitat amb pau d’esperit. L'alegria és la identitat del cristià que veu créixer aquesta alegria amb la confiança en Déu; perquè sap bé que Déu el recorda, l’estima, l’acompanya i l’espera. No es pot ser cristià sense viure en alegria, com també ensenyà Sant Francesc, el nom del qual va voler adoptar aquest Papa.
Somnis, esperança i alegria són actituds sinèrgiques que s’alimenten mútuament i creixen a l’uníson i esdevenen una proposta que va més enllà dels creients. Francesc parla a la humanitat sencera quan ens diu que no podem conformar-nos a subsistir mediocrement, emmotllant-nos al moment present i deixant-nos satisfer només per realitats materials. Insisteix Francesc: “Això ens tanca en l'individualisme i corroeix l'esperança, generant una tristesa que nia al cor, tornant-nos desagradables i intolerants”. L’antídot: somiar, servar esperança, viure amb alegria malgrat tots els obstacles del nostre dia a dia.