En la darrera dècada, els jutges han jugat com mai a la política. La judicialització de conflictes polítics i socials ha involucrat multitud de tribunals, però han tingut una rellevància destacada les decisions del Tribunal Constitucional (TC), que té entre les seves funcions resoldre conflictes competencials entre l'Estat i les autonomies. Entre 2011 i 2025, la Moncloa i els partits de dreta espanyolista del Congrés han portat 69 lleis, decrets i normatives catalanes al TC per a frenar el procés independentista i posar bastons a les rodes a avenços socials, com el topall als lloguers o la llei del canvi climàtic, argumentant que són una qüestió estatal.

Catalunya també ha intentat guanyar posicions recorrent als 12 jutges: el Govern i el Parlament hi han dut 60 normes espanyoles al·legant que els envaïen competències. Però en aquest darrer any, la Generalitat, ara governada pel PSC en solitari, i l'Estat, governat pel PSOE i Sumar, han arribat a un alto el foc tàcit: aquest dijous fa 365 dies des que es va iniciar el darrer conflicte constitucional. Una treva propiciada perquè hi mana el mateix partit, però amenaçada pel PP si s’acaba aprovant la llei de contenció dels lloguers de temporada.

205 conflictes constitucionals

La xifra real de conflictes és més alta: en aquests tretze anys s'han registrat 205 desavinences, d’acord amb les dades que ha fet públiques el Departament de Presidència a través del portal de transparència. 205 instàncies en què la Generalitat, la Moncloa, el Ple del Parlament o un partit del Congrés amb més de 50 diputats ha qüestionat que una llei, decret o disposició de l’altre costat s’adscrigui a la Constitució o a l’Estatut. En moltes ocasions, diversos actors s’han conjurat per atacar una mateixa llei. 

La més atacada va ser la que aprovava els pressupostos catalans de 2017: l’aleshores president Mariano Rajoy, els grups parlamentaris del PP, PSOE i Ciutadans i la Defensora del Poble la van dur al TC. Els primers quatre van denunciar que els comptes de la Generalitat destinaven diverses partides al Referèndum de l’1 d’Octubre —els jutges els van donar la raó per unanimitat, anul·lant aquestes partides. L’ofensiva de la Defensora del Poble, en canvi, era contra una disposició sobre contractació de personal acadèmic, que el TC va trobar completament legal.

No tots els conflictes, però, han acabat als tribunals. En 91 ocasions, els executius català i espanyol els han intentat resoldre a través de comissions bilaterals, dels quals 46 han acabat amb un acord polític, evitant judicialitzar la disputa. Dues terceres parts d’aquests conflictes tancats de manera consensuada feien referència a lleis i decrets catalans disputats per la Moncloa. 

En 45 casos, però, els governs no s’han entès i el conflicte ha acabat en mans del TC. En total, el Constitucional ha admès a tràmit 143 recursos contra 129 textos legals. En aquesta taula es poden consultar totes les normes catalanes i espanyoles que han sigut objecte de conflictes constitucionals, i com s’han resolt.

El TC tomba 58 normes catalanes i 40 espanyoles

La llei catalana del topall del lloguer, decrets per a frenar l’emergència de l’habitatge, l’impost a la contaminació o diverses lleis de desconnexió són només alguns dels exemples de normes catalanes tombades o retallades pel Tribunal Constitucional. Des del 2011, el TC ha declarat inconstitucionals 58 lleis i decrets del Parlament i la Generalitat de Catalunya. 17 d’aquests els ha anul·lat completament, mentre que d’una quarantena ha fet eliminar alguns articles concrets. 

El TC ha deixat força més intactes les normes espanyoles criticades des de Catalunya. L’alt tribunal ha anul·lat disposicions puntuals de 39 normes, i només en una ocasió ha tombat un decret sencer. Feia referència a les assignatures de llengua castellana als centres educatius catalans i que la Generalitat havia denunciat per invasió de competències. 

Pendents de sentències clau

En el darrer gràfic hi falten tres normes clau, sobre les quals les dotze togues encara estan deliberant. Suposadament, no caldrà esperar molt de temps per a conèixer la sentència sobre la llei del català a les escoles, que el Parlament va aprovar en resposta a una altra sentència: la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que establia que el 25% de les hores lectives havien de ser en castellà. A mitjan 2022, el PP i Ciutadans la van recórrer al TC i el mateix TSJC també la hi va enviar. 

Així mateix, caldrà prestar atenció a què decideix la justícia sobre la llei espanyola del dret a l’habitatge, que el govern de Pere Aragonès va portar al TC per vulneració de competències, malgrat que ERC hi havia votat a favor al Congrés. També haurà d’analitzar un reial decret de l’executiu espanyol sobre la Formació Professional, que la Generalitat va recórrer pel mateix motiu.

Dotze mesos sense nous conflictes (per ara)

Amb tot, aquest dijous es compleix un any des que es va iniciar —oficialment— el darrer conflicte de competències entre Catalunya i l’Estat. El va instigar la Moncloa en resposta al decret llei català d’ajudes al món agrari i mesures urgents per la sequera, que aleshores era una de les grans crisis del país. La discrepància, que girava entorn els drets dels bombers voluntaris, va ser enterrada amb un acord entre les dues parts en la comissió bilateral a finals de l’any passat.

Aquesta treva, però, no se sap quant durarà: el PP ha amenaçat en dur al Constitucional el projecte de llei de contenció dels lloguers de temporada, que ara s'està tramitant al Parlament gràcies a un pacte del Govern amb ERC, Comuns i la CUP. Si s'acaba aprovant i el PP compleix l'avís, però, no implicaria la suspensió immediata de la llei. Això només passa quan és el president del govern espanyol qui truca a la porta del TC contra una llei autonòmica. Per tant, el tribunal debatria i decidiria mentre ja s'estigui aplicant el topall.