El jutge ha definit aquest dimarts la data del judici contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius del referèndum de l'1-O. S'hauria de celebrar entre el 10 d'abril i el 29 de maig de l'any vinent. Per què en condicional? Perquè, en ple tràmit de la llei d'amnistia, es podria donar la circumstància que la causa decaigués un cop aprovada la norma al Congrés dels Diputats. De fet, aquest és el propòsit de la llei, registrada la setmana passada en solitari pel PSOE i que compta amb l'aval tant d'ERC -els republicans se l'estan mirant al detall i no descarten esmenes- com de Junts, que la van exigir per investir Pedro Sánchez.

Jové s'enfronta a 7 anys de presó i 18 d'inhablitació pel delicte de malversació. La inhabilitació puja fins als 32 anys amb la suma dels altres dos delictes (12 anys per prevaricació i 2 més per desobediència); per a Salvadó la pena és lleugerament menor: 6 anys i 3 mesos de presó i 16 anys d'inhabilitació per malversació, que augmenta fins als 27 anys i 3 mesos per les inhabilitacions dels altres dos delictes (10 anys per prevaricació i 1 any i 3 mesos per desobediència). Garriga, acusada només per desobediència, s'enfronta a 1 any d'inhabilitació, que malgrat ser una pena baixa posa en risc la seva continuïtat al Govern en cas de condemna.

Jové és el principal protagonista de la cinquantena de pàgines que formen l'escrit d'acusació de la Fiscalia. El ministeri públic el situa com el "coordinador executiu" de tots els preparatius de l'1-O des del càrrec de secretari general d'Economia i número dos i home de la màxima confiança d'Oriol Junqueras. El fiscal Ariche, que repassa exhaustivament el contingut del document EnfoCATs i de les agendes Moleskine de Jové, constata que el dirigent d'ERC no va fer cas de les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional (TC) que ordenaven aturar i impedir qualsevol actuació relacionada amb l'1-O, que va continuar treballant pel referèndum tot i saber que no ho podia fer, i que va autoritzar destinar diners públics a despeses de la votació.

"Va disposar, com si fossin propis, de fons públics destinant-los a finalitats alienes a la funció pública", sosté Ariche. La Fiscalia fa responsable Jové de les despeses relacionades amb la publicitat institucional del referèndum i la campanya Civisme. Es van adjudicar dos contractes a dues empreses per més de dos milions d'euros cadascun, però finalment les companyies van renunciar a executar-lo i es va declarar deserta la contractació. També vincula Jové amb el contracte d'Unipost pel material del referèndum, per valor de prop d'un milió d'euros dividits entre diversos departaments, que finalment no es va pagar. "Jové va tenir participació directa en el compromís il·lícit de fons públics", diu el fiscal, tot i que reconeix que no es van acabar pagant.

[noticiadiari]2/252785[/noticiadiari]
Pel que fa a Salvadó, que ara és el president del Port de Barcelona -abans va ser diputat al Parlament-, pràcticament no apareix en l'escrit d'acusació fins que no es fa referència a la Hisenda pròpia i la creació d'estructures d'estat. La Fiscalia li atribueix, juntament amb Jové, un paper central en el disseny del programa que havia de permetre a la Generalitat recaptar de manera centralitzada i massiva els impostos, per tal de poder finançar la nova república. En aquest sentit s'interpreta el "programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat", que tenia per objectiu gestionar els impostos del sector públic català. 

Segons el relat del fiscal, la Hisenda pròpia havia de permetre la recaptació de l'IRPF, l'IVA i les cotitzacions socials, i facilitar temporalment el finançament de Catalunya en cas de declaració unilateral d'independència amb uns ingressos que es movien entre els 4.500 milions d'euros i els 5.000 milions d'euros. Vinculat a tot aquest àmbit, el fiscal identifica diverses despeses de diners públics. De fet, en cas de condemna, el ministeri públic vol que Jové i Salvadó retornin a les arques públiques prop de 755.000 euros en concepte de responsabilitat civil.