Increïble, però cert. ERC afirma, de forma solemne, que té pressa per a què s'acabi un govern del qual ells mateixos en formen part. No crec que una declaració d'aquest tipus tingui gaire precedents en tot l'Occident democràtic, la veritat. Més insòlit encara és el que argumenten com a detonant: que el PSC ha votat amb el PSOE a Madrid. Un comportament inimaginable per a la direcció republicana, pel que es veu.

Cap enquesta -publicada o no- preveu que la hipòtesi del tripartit 3 tingui possibilitats aritmètiques. Però fa tot l'efecte que, fins i tot a l'oposició, les relacions entre el PSC i ERC quedaran molt tocades. De fet, els socialistes catalans han estat fidels a la seva identitat històrica, fins el punt de preferir preservar les relacions amb el PSOE abans que embarcar-se en qualsevol estratègia que no sigui la seva. El PSC s'estima més perdre el govern que la coherència. Qui els ho pot retreure?

No és el cas d'ERC. El caos estratègic i la salvació dels despatxos a qualsevol preu els ha abocat a una campanya sense discurs possible. I el pitjor és que encara els falten tres o quatre mesos per omplir de declaracions.