28
de març
de
2022, 19:46
Actualitzat:
29
de març,
18:43h
"Que vagi bé, de debò. En aquests moments, tothom ha d'estar centrat. Hi ha d'haver serietat i rigor a l'hora de fer les coses". Salvador Illa va pronunciar aquesta frase dissabte al matí per fer referència a la segona jornada de "convivències" que mantenia el Govern en els últims mesos per greixar la coordinació entre ERC i Junts a l'executiu, després d'un nou serial de tensió. El comentari sobre la sessió de treball al Palau de Pedralbes, enterbolida pel soroll associat a l'acord parlamentari per blindar la immersió -que Junts va congelar poques hores després de signar-lo- sintetitza el paper d'àrbitre que ha començat a jugar el PSC en la relació entre les dues grans forces independentistes. Perquè el rol de soci de conveniència -en ocasions amb ERC i, en d'altres, amb Junts- ha aportat centralitat als socialistes catalans. Una centralitat creixent, per a satisfacció d'Illa i el seu partit, que enfoquen l'any de transició fins a les eleccions municipals del 2023 ben ubicats en el joc d'aritmètica parlamentària.
El PSC ha passat de la victòria estèril en els comicis del 14-F -que no li va servir per governar la Generalitat- a convertir-se en un actor necessari al Parlament per teixir acords amplis. "Des d'aquell moment hem treballat en base al concepte d'utilitat. El que no podia passar és que, sent primera força, la nostra oposició fos inútil com ho va ser la de Ciutadans. Nosaltres tenim vocació de centralitat", expliquen fonts coneixedores del rumb teixit pel partit. "Ens estem comportant com un partit que vol governar Catalunya, i això passa per buscar consens i acords", defensen des de la cúpula socialista. Aquesta vocació consolidada en el congrés del passat mes de desembre, quan Illa va rellevar Miquel Iceta al capdavant del partit, s'ha produït en paral·lel a la inoperància exhibida per la majoria independentista del 52%, que va permetre la investidura de Pere Aragonès, però no va tenir traducció ni en la votació dels pressupostos.
Tot i que els socialistes van quedar al marge del pacte dels comptes del Govern -Aragonès va preferir els comuns i Junts, amb el conseller Jaume Giró al capdavant, va facilitar l'entesa-, sí que van tenir un paper cabdal en l'acord per a la renovació dels organismes estatutaris caducats, el més rellevant dels quals és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), pels complexos equilibris que hi estan associats. En el cas de la CCMA, Junts i el PSC reprodueixen l'entesa al govern de la Diputació de Barcelona, perquè mantenen interessos compartits en la renovació de les cúpules de TV3 i Catalunya Ràdio. Al Parlament, la formació d'Illa ha tret rendiment a les necessitats d'ERC i la inestabilitat de Junts. I això li ha servit per presentar-se com a força central en l'aliança de pactes. Amb els primers han arribat a acords a l'hora de defensar la taula de negociació amb la Moncloa en resolucions al Parlament. Amb els segons han exhibit sintonia amb qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat o
És el que va passar en l'acord per la llengua presentat dijous i ja en tràmit parlamentari. Els requeriments per respondre a la resolució del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'aplicació de la sentència del 25% de castellà a l'escola havien fet que la conselleria d'Educació -en mans republicanes- busqués una entesa àmplia per bastir un marc normatiu que servís de paraigua a la immersió. I el pacte, negociat durant dos mesos -amb l'ajuda de l'exconsellera de CiU Irene Rigau-, va incloure finalment el PSC i els comuns. Però la definició atorgada al castellà en la modificació de la llei de política lingüística del 1998 -"llengua d'aprenentatge"- per esquivar la sentència i les posteriors reaccions a les xarxes socials van fer que Junts congelés l'acord poques hores després de firmar-lo. El gir de la formació independentista es va materialitzar quan Carles Puigdemont va posicionar-se en públic.
Els socialistes es continuen fregant les mans amb el desori exhibit per Junts i la prudència mostrada per ERC. De fet, és en aquesta difícil convivència que els socialistes troben menys impediments per poder arribar a acords amb els uns i amb els altres, especialment en un context en què el conflicte entre Catalunya i l'Estat ha quedat solapat per la falta d'estratègia compartida entre ERC i Junts i les urgències derivades de la pandèmia i de la crisi social i econòmica. "A la nostra vocació de ser útils se suma la competència interna dels dos partits del Govern", afegeixen des de la sala de màquines del PSC. En el cas del pactes per la llengua, Aragonès només ha alçat el to contra el soci del Govern en privat, divendres passat, a Palau. A les files republicanes recorden que, un cop registrada al Parlament, la proposició de llei presentada dijous pot incorporar esmenes, però no queda retirada, encara que Junts se n'hagi desmarcat en un comunicat d'elaboració nocturna.
És el que també afirmava aquest dilluns la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero. "Vull entendre que no han sortit de l'acord", deia Romero en una entrevista a RTVE. "Junts no és un partit suficientment fort per aguantar les crítiques a Twitter. Quan n'hi ha quatre que criden i els diuen botiflers, s'espanten", afegia la dirigent socialista. En la roda de premsa setmanal del PSC, Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del partit, instava la formació de Puigdemont a posar "per davant els interessos de Catalunya dels interessos partidistes". Romero i Moret formen part del llistat de noms propis que estan sent clau en aquesta nova etapa de centralitat del PSC.
Illa va prendre el timó d'un partit que havia practicat la geometria variable a nivell territorial però que tenia dificultats per penetrar dins del bloc independentista amb una figura com Iceta. L'actual ministre és percebut per l'òrbita d'ERC i de Junts amb més hostilitat que Illa, que ja va pactar amb els republicans la taula de diàleg i la investidura de Sánchez i que va segellar amb Junts el pacte per governar a la Diputació de Barcelona. L'actual líder socialista ha rellevat al Parlament dirigents com Eva Granados i Ferran Pedret, del nucli dur d'Iceta, i ha projectat dins del seu equip diputats com Romero, Raül Moreno i Esther Niubó, amb una relació ben greixada amb els negociadors sectorials de Junts i ERC. "Amb Illa, el PSC ha aconseguit prendre la iniciativa encara que no estigui governant, la renovació ha estat útil", celebren des l'entorn del primer secretari. No és casual tampoc el paper que està jugant en aquests moments la fundació Rafael Campalans -el think tank dels socialistes catalans- sota la presidència de José Montilla, que en quatre mesos ha promogut jornades per marcar l'agenda en qüestions cabdals a Catalunya com la defensa del català, abordar el problema de la sequera, el projecte dels Jocs d'Hivern o el model de finançament.
Superar la dinàmica de blocs és un dels elements clau per a l'estratègia socialista a mig termini de fer viable l'aspiració de comandar la Generalitat. I això passa per pactar carpeta a carpeta a dreta i esquerra i dins i fora de l'independentisme. Mentre en el cas de la llengua són veus i les bases de Junts les que se senten incòmodes, en l'acord sobre la candidatura dels Jocs Olímpics, qui està en fals és ERC, perquè la iniciativa del Govern topa amb reticències entre la militància. En els dos casos, al centre de la partida hi ha el PSC. El Govern ha arribat a un "acord tècnic" amb l'Aragó pel projecte dels Jocs, que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ja ha oficialitzat, i la Generalitat insisteix en la defensa d'una consulta a l'estiu abans de prendre una decisió definitiva. En aquest cas, Junts demana una consulta àmplia a Aragonès que inclogui no només l'Alt Pirineu i l'Aran sinó també el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. I els socialistes raonaven aquest dilluns que estan convençuts que, quan arribi l'hora de decidir, "imperarà el sentit comú, el seny i la responsabilitat de les institucions" per fer viable la candidatura olímpica.
No és estrany, doncs, que en un context en què el PSC s'entén amb ERC i Junts quan pertoca -amb els republicans, també en els pactes a Madrid-, creixi la possibilitat de futures aliances més enllà de la frontera independentista. Qui ho ha verbalitzat de manera més clara en les últimes hores ha estat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital. Ciuró afirmava que el seu partit no havia d'"autoexcloure's del terreny de joc en matèria de futurs pactes, inclosa la Generalitat, tenint en compte que ERC pacta amb els socialistes al Congrés.
Les paraules de la consellera, que també posava en dubte la vigència de la majoria independentista al Parlament -"el 52% són els pares", detallava en l'entrevista-, van provocar una reacció de la cúpula de Junts, que la va desautoritzar en un altre comunicat, aquest diumenge a la nit. La segona reacció oficial sorprenent en els últims quatre dies. "No ha dit res que no estigui passant", valorava la portaveu parlamentària del PSC en resposta a aquesta desautorització. I Romero posava d'exemple els pactes a la Diputació de Barcelona i la CCMA. Precisament el mateix exemple que citen des de la direcció d'ERC, que diferencien els acords que es forgen amb el PSOE al Congrés de la possibilitat de governar amb el PSC a la Generalitat perquè l'assenyalen com el seu principal rival electoral. De fet, Aragonès ha descartat fins ara aquesta possibilitat.
Els socialistes catalans, però, tenen intenció de donar continuïtat a una línia que consideren que ha de servir per consolidar-se com a primer partit a Catalunya, una tendència que es pot veure afectada pel destí de Pedro Sánchez a la Moncloa i per com evolucionin ERC i Vox a l'àrea metropolitana a les properes municipals. La seva radiografia de la situació és que, després de dos anys de pandèmia i amb una nova crisi galopant derivada de la guerra a Ucraïna, la ciutadania els ha de percebre com un partit d'"acords i no de confrontació, de respecte i no d'atacs, d'autoexigència i no de lamentació i d'identitats compartides en comptes d'excloents". És la filosofia amb la qual es va posar en marxa l'anomenat "Govern alternatiu", que es reuneix cada divendres amb l'objectiu de visualitzar-se com un projecte sòlid enfront les turbulències de la coalició que formen ERC i Junts. Fins ara, aquest ha estat només l'epíleg del rumb que pilota Illa, que sobre la taula d'Aragonès va posar el passat 16 de febrer un llistat de fins a 43 acords que podrien dinamitar del tot la que havia de ser la legislatura del 52%.
El PSC ha passat de la victòria estèril en els comicis del 14-F -que no li va servir per governar la Generalitat- a convertir-se en un actor necessari al Parlament per teixir acords amplis. "Des d'aquell moment hem treballat en base al concepte d'utilitat. El que no podia passar és que, sent primera força, la nostra oposició fos inútil com ho va ser la de Ciutadans. Nosaltres tenim vocació de centralitat", expliquen fonts coneixedores del rumb teixit pel partit. "Ens estem comportant com un partit que vol governar Catalunya, i això passa per buscar consens i acords", defensen des de la cúpula socialista. Aquesta vocació consolidada en el congrés del passat mes de desembre, quan Illa va rellevar Miquel Iceta al capdavant del partit, s'ha produït en paral·lel a la inoperància exhibida per la majoria independentista del 52%, que va permetre la investidura de Pere Aragonès, però no va tenir traducció ni en la votació dels pressupostos.
Tot i que els socialistes van quedar al marge del pacte dels comptes del Govern -Aragonès va preferir els comuns i Junts, amb el conseller Jaume Giró al capdavant, va facilitar l'entesa-, sí que van tenir un paper cabdal en l'acord per a la renovació dels organismes estatutaris caducats, el més rellevant dels quals és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), pels complexos equilibris que hi estan associats. En el cas de la CCMA, Junts i el PSC reprodueixen l'entesa al govern de la Diputació de Barcelona, perquè mantenen interessos compartits en la renovació de les cúpules de TV3 i Catalunya Ràdio. Al Parlament, la formació d'Illa ha tret rendiment a les necessitats d'ERC i la inestabilitat de Junts. I això li ha servit per presentar-se com a força central en l'aliança de pactes. Amb els primers han arribat a acords a l'hora de defensar la taula de negociació amb la Moncloa en resolucions al Parlament. Amb els segons han exhibit sintonia amb qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat o
És el que va passar en l'acord per la llengua presentat dijous i ja en tràmit parlamentari. Els requeriments per respondre a la resolució del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'aplicació de la sentència del 25% de castellà a l'escola havien fet que la conselleria d'Educació -en mans republicanes- busqués una entesa àmplia per bastir un marc normatiu que servís de paraigua a la immersió. I el pacte, negociat durant dos mesos -amb l'ajuda de l'exconsellera de CiU Irene Rigau-, va incloure finalment el PSC i els comuns. Però la definició atorgada al castellà en la modificació de la llei de política lingüística del 1998 -"llengua d'aprenentatge"- per esquivar la sentència i les posteriors reaccions a les xarxes socials van fer que Junts congelés l'acord poques hores després de firmar-lo. El gir de la formació independentista es va materialitzar quan Carles Puigdemont va posicionar-se en públic.
Els socialistes es continuen fregant les mans amb el desori exhibit per Junts i la prudència mostrada per ERC. De fet, és en aquesta difícil convivència que els socialistes troben menys impediments per poder arribar a acords amb els uns i amb els altres, especialment en un context en què el conflicte entre Catalunya i l'Estat ha quedat solapat per la falta d'estratègia compartida entre ERC i Junts i les urgències derivades de la pandèmia i de la crisi social i econòmica. "A la nostra vocació de ser útils se suma la competència interna dels dos partits del Govern", afegeixen des de la sala de màquines del PSC. En el cas del pactes per la llengua, Aragonès només ha alçat el to contra el soci del Govern en privat, divendres passat, a Palau. A les files republicanes recorden que, un cop registrada al Parlament, la proposició de llei presentada dijous pot incorporar esmenes, però no queda retirada, encara que Junts se n'hagi desmarcat en un comunicat d'elaboració nocturna.
És el que també afirmava aquest dilluns la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero. "Vull entendre que no han sortit de l'acord", deia Romero en una entrevista a RTVE. "Junts no és un partit suficientment fort per aguantar les crítiques a Twitter. Quan n'hi ha quatre que criden i els diuen botiflers, s'espanten", afegia la dirigent socialista. En la roda de premsa setmanal del PSC, Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del partit, instava la formació de Puigdemont a posar "per davant els interessos de Catalunya dels interessos partidistes". Romero i Moret formen part del llistat de noms propis que estan sent clau en aquesta nova etapa de centralitat del PSC.
Illa va prendre el timó d'un partit que havia practicat la geometria variable a nivell territorial però que tenia dificultats per penetrar dins del bloc independentista amb una figura com Iceta. L'actual ministre és percebut per l'òrbita d'ERC i de Junts amb més hostilitat que Illa, que ja va pactar amb els republicans la taula de diàleg i la investidura de Sánchez i que va segellar amb Junts el pacte per governar a la Diputació de Barcelona. L'actual líder socialista ha rellevat al Parlament dirigents com Eva Granados i Ferran Pedret, del nucli dur d'Iceta, i ha projectat dins del seu equip diputats com Romero, Raül Moreno i Esther Niubó, amb una relació ben greixada amb els negociadors sectorials de Junts i ERC. "Amb Illa, el PSC ha aconseguit prendre la iniciativa encara que no estigui governant, la renovació ha estat útil", celebren des l'entorn del primer secretari. No és casual tampoc el paper que està jugant en aquests moments la fundació Rafael Campalans -el think tank dels socialistes catalans- sota la presidència de José Montilla, que en quatre mesos ha promogut jornades per marcar l'agenda en qüestions cabdals a Catalunya com la defensa del català, abordar el problema de la sequera, el projecte dels Jocs d'Hivern o el model de finançament.
Superar la dinàmica de blocs és un dels elements clau per a l'estratègia socialista a mig termini de fer viable l'aspiració de comandar la Generalitat. I això passa per pactar carpeta a carpeta a dreta i esquerra i dins i fora de l'independentisme. Mentre en el cas de la llengua són veus i les bases de Junts les que se senten incòmodes, en l'acord sobre la candidatura dels Jocs Olímpics, qui està en fals és ERC, perquè la iniciativa del Govern topa amb reticències entre la militància. En els dos casos, al centre de la partida hi ha el PSC. El Govern ha arribat a un "acord tècnic" amb l'Aragó pel projecte dels Jocs, que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ja ha oficialitzat, i la Generalitat insisteix en la defensa d'una consulta a l'estiu abans de prendre una decisió definitiva. En aquest cas, Junts demana una consulta àmplia a Aragonès que inclogui no només l'Alt Pirineu i l'Aran sinó també el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. I els socialistes raonaven aquest dilluns que estan convençuts que, quan arribi l'hora de decidir, "imperarà el sentit comú, el seny i la responsabilitat de les institucions" per fer viable la candidatura olímpica.
No és estrany, doncs, que en un context en què el PSC s'entén amb ERC i Junts quan pertoca -amb els republicans, també en els pactes a Madrid-, creixi la possibilitat de futures aliances més enllà de la frontera independentista. Qui ho ha verbalitzat de manera més clara en les últimes hores ha estat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital. Ciuró afirmava que el seu partit no havia d'"autoexcloure's del terreny de joc en matèria de futurs pactes, inclosa la Generalitat, tenint en compte que ERC pacta amb els socialistes al Congrés.
Les paraules de la consellera, que també posava en dubte la vigència de la majoria independentista al Parlament -"el 52% són els pares", detallava en l'entrevista-, van provocar una reacció de la cúpula de Junts, que la va desautoritzar en un altre comunicat, aquest diumenge a la nit. La segona reacció oficial sorprenent en els últims quatre dies. "No ha dit res que no estigui passant", valorava la portaveu parlamentària del PSC en resposta a aquesta desautorització. I Romero posava d'exemple els pactes a la Diputació de Barcelona i la CCMA. Precisament el mateix exemple que citen des de la direcció d'ERC, que diferencien els acords que es forgen amb el PSOE al Congrés de la possibilitat de governar amb el PSC a la Generalitat perquè l'assenyalen com el seu principal rival electoral. De fet, Aragonès ha descartat fins ara aquesta possibilitat.
Els socialistes catalans, però, tenen intenció de donar continuïtat a una línia que consideren que ha de servir per consolidar-se com a primer partit a Catalunya, una tendència que es pot veure afectada pel destí de Pedro Sánchez a la Moncloa i per com evolucionin ERC i Vox a l'àrea metropolitana a les properes municipals. La seva radiografia de la situació és que, després de dos anys de pandèmia i amb una nova crisi galopant derivada de la guerra a Ucraïna, la ciutadania els ha de percebre com un partit d'"acords i no de confrontació, de respecte i no d'atacs, d'autoexigència i no de lamentació i d'identitats compartides en comptes d'excloents". És la filosofia amb la qual es va posar en marxa l'anomenat "Govern alternatiu", que es reuneix cada divendres amb l'objectiu de visualitzar-se com un projecte sòlid enfront les turbulències de la coalició que formen ERC i Junts. Fins ara, aquest ha estat només l'epíleg del rumb que pilota Illa, que sobre la taula d'Aragonès va posar el passat 16 de febrer un llistat de fins a 43 acords que podrien dinamitar del tot la que havia de ser la legislatura del 52%.