L'acceleració de casos de coronavirus ha fet revifar l'ambient que es respirava a Catalunya fa tan sols uns mesos. Les xifres de víctimes no han registrat augments, però el nombre de positius i la constatació que existeix transmissió comunitària a Barcelona han obligat a extremar les precaucions i a posar en marxa mesures restrictives. Un context que, en la mateixa línia del que va passar al març, posa en risc el calendari electoral. En aquest sentit, les dates que tenia damunt la taula el president Quim Torra -amb comicis a principis de la tardor, amb el 4 d'octubre assenyalat en vermell- depenen ara de quina serà l'evolució immediata d'una pandèmia que torna a trastocar-ho tot.

Si Torra, que ha donat per políticament esgotada la legislatura en diverses ocasions al llarg dels últims mesos, vol que les eleccions siguin a principis d'octubre, ha de signar el decret de convocatòria a mitjans d'agost. Ningú és capaç de predir, a hores d'ara, quina serà la situació d'aquí a tan sols unes setmanes. Fonts de Presidència ja assenyalaven la setmana passada que el president només farà el pas de convocar quan la sortida de la crisi sanitària estigui "encarrilada", i aquest dissabte s'ha afegit un element al tauler: Junts per Catalunya (JxCat) no culminarà el congrés fundacional fins al 3 d'octubre.

"La situació sanitària, econòmica i social és molt complicada", ha reflexionat Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i diputada, en la roda de premsa telemàtica que ha servit per presentar el procés congressual. "El president es va expressar sobre la necessitat de convocar, però amb la situació de crisi es farà quan es pugui", ha recalcat Elsa Artadi, diputada, regidora i ben connectada amb Carles Puigdemont. L'expresident era partidari d'allunyar les eleccions més enllà del que ho volia Torra, i ara el calendari està a les mans de quina serà l'evolució més immediata de la pandèmia.

[noticia]206072[/noticia]
De fet, un dels missatges que han aparegut en la presentació del conclave de JxCat és que el procés de primàries per escollir candidats encara no té data i s'arrencarà en el moment en què es conegui quin és l'horitzó electoral. La data no és l'única carpeta en la qual Puigdemont i el seu successor tenen debat, perquè en el cas del candidat efectiu -amplis sectors de la formació donen per fet que l'expresident haurà de ser cap de cartell- tenen apostes diferents. El líder a l'exili, d'entre els membres del Govern, prefereix Jordi Puigneró, mentre que Torra no amaga l'aposta per Laura Borràs. La cap de files de JxCat a Madrid, com ell, té un futur marcat pel Tribunal Suprem.

Borràs hi compareix aquest dimecres 22 de juliol per un presumpte cas de fraccionament de contractes un cop ha perdut l'aforament del Congrés, mentre que el president ho farà el 17 de setembre per la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran de la pancarta del llaç groc. S'espera que el veredicte definitiu arribi poques setmanes després de la vista, moment en el qual Torra es veuria desposseït del càrrec i no tindria la potestat de convocar les eleccions. És per això que l'escenari de convocar-les a l'agost per fer-les a l'octubre prenia cos a Palau: permetia mantenir el control del calendari. La pandèmia ho torna a posar tot en risc.

En cas que es descarti signar el decret aquest agost -quan alguns experts ja preveuen que caldrà tornar al confinament domiciliari-, el context per la tornada de l'estiu en clau de legislatura catalana es complica. Si Torra és inhabilitat, el càrrec passa directament al vicepresident Pere Aragonès, que no en tindria totes les competències. Per exemple, no pot signar cap decret de convocatòria d'eleccions. Existeixen recels dins de JxCat pel fet que Aragonès, candidat in pectore d'ERC a les eleccions -la primera fotografia d'Oriol Junqueras fora de la presó en sessió de treball ha estat amb el vicepresident del Govern-, assumís protagonisme camí de les urnes, per bé que desenvolupar el càrrec en ple repunt no seria senzill.

[noticia]205853[/noticia]
De moment, això sí, en el calendari només hi ha una data inamovible: dimarts el Govern aprovarà l'ampliació de pressupost de 1.230 milions d'euros per fer front als costos de la crisi sanitària. Aquesta ampliació ja s'està negociant amb els comuns, el mateix grup que va permetre l'aprovació dels comptes a l'abril. En un principi, Torra havia de convocar els comicis just després que els pressupostos rebessin la llum verda del Parlament, però en aquell moment s'estava travessant el pitjor moment de la crisi sanitària, amb pràcticament un miler de morts diaris a l'Estat.

La situació no és ara tan crítica, però existeix incertesa sobre l'evolució de la pandèmia i això torna a tenir influència en l'escenari electoral. Galícia i el País Basc van aprofitar la finestra d'oportunitat el cap de setmana passat, tot i l'existència de dos rebrots en zones específiques, i Catalunya havia de ser la propera en organitzar comicis. Ara, però, la situació sembla lluny d'estar "encarrilada", l'adjectiu que Torra va fer servir com a condició per poder convocar unes eleccions llargament anunciades.

[noticiadiari]2/206059[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205651[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205035[/noticiadiari]
​[noticiadiari]2/205309[/noticiadiari]