La setmana passada, una personalitat destacada del socialisme basc es va enfadar molt amb mi. No és freqüent que algú es prengui una pregunta genèrica de forma personal, i menys encara si aquest algú ha tingut responsabilitats polítiques i, per tant, està acostumat al tracte amb els mitjans de comunicació. La pregunta era aquesta: Com justifica vostè que torturadors franquistes molt coneguts tinguin immunitat absoluta encara que els reclami la justícia internacional? Quin pacte de la transició obliga l'esquerra espanyola a col·laborar activament en la defensa de personatges d'aquest tipus?

La resposta va ser estranyament agressiva: "No tolero que un nacionalista radical em doni lliçons de democràcia". I, a partir de la desqualificació ad hominem, es va negar, rotundament, a parlar d'aquesta qüestió. Li tremolava la galta de forma molt visible. Fins que va explotar: "A mi em va torturar la policia franquista... I jo sentia els crits dels altres detinguts. Però allà no hi havia cap nacionalista, només gent d'esquerres. Vam ser nosaltres els que vam lluitar contra Franco, no els nacionalistes!". L'home patia sincerament.

No m'imagino com es pot viure protegint el teu torturador. Deu ser una situació insuportable, i més encara quan aquelles bèsties van continuar cobrant la nòmina de funcionari i ascendint fins la jubilació. I ara, quan els criden a declarar perquè els reclama un jutjat argentí, encara se'n foten de les seves víctimes i se'n tornen a casa tranquil·lament. Com el capità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas, un sàdic molt recordat a Euskadi, al que segur que recorden, el 23-F, comunicant als diputats retinguts que arribaria una autoritat "militar, por supuesto". Muñecas va ser un dels convidats, fa uns mesos, a una paella de commemoració del cop d'estat a la caserna de Valdemoro pel tinent coronel Antonio Tejero fill, en la qual també va participar el vell Tejero. Doncs bé, aquesta setmana tots els comensals han tingut la satisfacció de veure com el ministeri de Defensa ha ascendit l'amfitrió a coronel. Lliçons de democràcia, que diria un socialista.