El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat que el trasllat i lliurament dels fons documentals de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca a la Generalitat de Catalunya, coneguts com els Papers de Salamanca, "va ser correcta i ajustada a dret", segons una sentència que en confirma una altra anterior de l'Audiència Nacional que havia estat recorreguda per l'Ajuntament de Salamanca.

La Sala del Contenciós del Suprem rebutja els arguments de l'Ajuntament de Salamanca i entre ells considera "irrellevant" que no es fes bé un aclariment a un informe encomanat a la Reial Acadèmia de la Història sobre quins documents van ser confiscats a persones físiques o jurídiques privades per fer veure que els documents no formaven part de l'arxiu institucional de la Generalitat i havien de ser exclosos.

Per al Suprem, aquest apartat és "absolutament irrellevant", atès que l'Ordre ministerial que va ordenar el trasllat no identifica els documents que han de ser restituïts ni la naturalesa jurídica de les persones a qui els van ser confiscats, sinó si aquests documents van pertànyer a l'arxiu institucional dels òrgans de govern de la Generalitat.

Pel que fa a l'omissió d'un informe del Patronat de l'Arxiu de la Guerra Civil, el Suprem admet que no es va emetre, però diu que "no és menys cert" que el Patronat va convocar els membres que el constituïen a una sessió plenària amb assistència de 17 dels seus membres per emetre "el seu preceptiu i no vinculant" informe sobre la sortida de fons. Pel fet de de complir l'Ordre del Ministeri de Cultura, el Suprem entén que la decisió va ser ajustada a dret.

En definitiva, el Suprem confirma la validesa del lliurament dels fons arxivístics de la Guerra Civil a la Generalitat així com la negativa de l'Audiència Nacional a plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre l'assumpte.