21
de juny
de
2023, 19:15
La investidura d'una candidata independentista, d'extrema dreta i racista a Ripoll ha tornat a alimentar vells prejudicis que, des d'alguns sectors, identifiquen l'estelada amb un discurs excloent i essencialista de tall fonamentalment nacionalista. Ara bé, és realment Sílvia Orriols representativa de l'independentisme? Una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) feta pública aquest dimecres ho posa en dubte, ja que són precisament els votants d'ERC, Junts i la CUP aquells que menys es fixen en els orígens dels seus conciutadans.
Entre les preguntes del qüestionari, l'estudi demana fins a quin punt són importants diverses característiques per considerar algú un autèntic català o, en cada comunitat autònoma, un veritable habitant d'aquesta. Entre les opcions plantejades hi ha el fet de ser descendent de diverses generacions de persones nascudes al territori, d'haver-hi nascut allà la mateixa persona o de disposar de la nacionalitat. Aquells que van votar candidatures independentistes el 2019 hi donen menys rellevància que qualsevol altre electorat, fins i tot que el d'En Comú Podem.
En tots els casos, són els electorats de dretes i del PSOE aquells que són més restrictius a l'hora de considerar un autèntic català o ciutadà de cada comunitat, en relació a les seves arrels. Més d'un 40% d'aquests hi veu necessari que la persona tingui diverses generacions de persones nascudes a la comunitat, una condició només important per al 30% dels votants de Podem i dels comuns. Escassament poc més d'un 20% dels electors de Junts i ERC ho veuen rellevant i pràcticament cap de la CUP.
Encara és més clar pel que fa al lloc de naixement de la persona en qüestió. A l'entorn del 60% dels votants de PSOE, PP, Vox i Cs veuen molt o força important que aquest sigui el de la comunitat on viu, fet que exigeix quasi la meitat dels electors de Podem i gairebé el 40% dels d'En Comú Podem. Per contra, només només un 30% de votants de Junts i ERC i un 23% de la CUP veuen significatiu que, per ser un autèntic català, s'hagi hagut de néixer a Catalunya. I fins i tot la diferència és més notable si es demana si cal la nacionalitat espanyola, molt més important per als electorats no independentistes. Sobretot per als del PP i Vox, però la distància entre els comuns i ERC, Junts i la CUP és igualment molt gran.
La mostra de l'enquesta del CIS és molt gran -7.643 entrevistes-, cosa que permet filtrar per a partits d'àmbit català, malgrat fer-se a tot l'Estat. El treball de camp, a més, es va fer a l'entorn de les eleccions municipals -del 23 al 31 de maig-, cosa que permet captar la influència dels debats que hi tenien lloc. Ara bé, el caràcter obert de l'independentisme català -ja constatat en altres enquestes- no és traslladable al d'altres territoris de l'Estat. Els votants del BNG, per exemple, es fixen més en les arrels nacionals dels gallecs del que ho fan els dels partits unionistes, mentre que els d'EH Bildu no ho fan tant en el cas dels bascos, però sí més que ERC, Junts i la CUP.
En el que sí que donen més importància els votants independentistes catalans és en el coneixement de la llengua pròpia. Més d'un 70% d'aquests veu molt o força rellevant que un autèntic català parli català, criteri que només comparteix un 59% dels electors d'En Comú Podem. Pel que fa a la resta de partits, en tots els casos se situen al voltant del 50%, però cal tenir en compte que, fora dels territoris amb llengua pròpia, es pregunta per la importància de parlar amb l'accent del lloc, fet que fa difícil equiparar les respostes de Catalunya amb les de, per exemple, Andalusia o la Rioja.
Entre les preguntes del qüestionari, l'estudi demana fins a quin punt són importants diverses característiques per considerar algú un autèntic català o, en cada comunitat autònoma, un veritable habitant d'aquesta. Entre les opcions plantejades hi ha el fet de ser descendent de diverses generacions de persones nascudes al territori, d'haver-hi nascut allà la mateixa persona o de disposar de la nacionalitat. Aquells que van votar candidatures independentistes el 2019 hi donen menys rellevància que qualsevol altre electorat, fins i tot que el d'En Comú Podem.
Fins a quin punt són importants les següents característiques per considerar algú un veritable català (o el gentilici de la respectiva comunitat)?
En tots els casos, són els electorats de dretes i del PSOE aquells que són més restrictius a l'hora de considerar un autèntic català o ciutadà de cada comunitat, en relació a les seves arrels. Més d'un 40% d'aquests hi veu necessari que la persona tingui diverses generacions de persones nascudes a la comunitat, una condició només important per al 30% dels votants de Podem i dels comuns. Escassament poc més d'un 20% dels electors de Junts i ERC ho veuen rellevant i pràcticament cap de la CUP.
Encara és més clar pel que fa al lloc de naixement de la persona en qüestió. A l'entorn del 60% dels votants de PSOE, PP, Vox i Cs veuen molt o força important que aquest sigui el de la comunitat on viu, fet que exigeix quasi la meitat dels electors de Podem i gairebé el 40% dels d'En Comú Podem. Per contra, només només un 30% de votants de Junts i ERC i un 23% de la CUP veuen significatiu que, per ser un autèntic català, s'hagi hagut de néixer a Catalunya. I fins i tot la diferència és més notable si es demana si cal la nacionalitat espanyola, molt més important per als electorats no independentistes. Sobretot per als del PP i Vox, però la distància entre els comuns i ERC, Junts i la CUP és igualment molt gran.
La mostra de l'enquesta del CIS és molt gran -7.643 entrevistes-, cosa que permet filtrar per a partits d'àmbit català, malgrat fer-se a tot l'Estat. El treball de camp, a més, es va fer a l'entorn de les eleccions municipals -del 23 al 31 de maig-, cosa que permet captar la influència dels debats que hi tenien lloc. Ara bé, el caràcter obert de l'independentisme català -ja constatat en altres enquestes- no és traslladable al d'altres territoris de l'Estat. Els votants del BNG, per exemple, es fixen més en les arrels nacionals dels gallecs del que ho fan els dels partits unionistes, mentre que els d'EH Bildu no ho fan tant en el cas dels bascos, però sí més que ERC, Junts i la CUP.
En el que sí que donen més importància els votants independentistes catalans és en el coneixement de la llengua pròpia. Més d'un 70% d'aquests veu molt o força rellevant que un autèntic català parli català, criteri que només comparteix un 59% dels electors d'En Comú Podem. Pel que fa a la resta de partits, en tots els casos se situen al voltant del 50%, però cal tenir en compte que, fora dels territoris amb llengua pròpia, es pregunta per la importància de parlar amb l'accent del lloc, fet que fa difícil equiparar les respostes de Catalunya amb les de, per exemple, Andalusia o la Rioja.
Fins a quin punt és important parlar la llengua pròpia o amb l'accent regional per considerar algú un veritable català (o el gentilici de la respectiva comunitat)