No m'havia refet de l'ensurt que suposa veure amb la guàrdia baixa l'anunci en el que Eduard Punset intenta vendre Pa Bimbo, quan una repassada a Twitter en va tornar a posar l'ai al cor. Xavier Sabaté, un experimentat diputat socialista, ex-conseller de Governació i ex-home de confiança de Pere Navarro al Parlament quan aquest va escorxar políticament Quim Nadal -o això es pensava el de Terrassa-, es quedava descansat comparant o barrejant -tant fa- els ofegats a les platges catalanes i la Via Catalana. "Ningú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges?. Avui 2 morts més. i el govern? Ah! Prepara la cadena", va piular el diputat.

S'han de tenir grossos i estar desesperat per participar en aquesta competició esgarrifosa que practiquen els sots-oficials i oficials del PSC contra una gent que ha decidit agafar-se de les mans per dir al món que volen decidir ser independents. Una obsessió malaltissa i perillosa.

De fet, només cal veure qui defensa les seves ocurrències a Twitter per adonar-te en què s'ha convertit gran part del nucli més influent del PSC. En un grapat de mediocres aplaudits per ultradretans banalitzadors del nazisme, subproductes del franquisme sociològic envernissats de modernitat i alguns personatges que recorden amb nostàlgia els carcellers del Camp de la Bota de Barcelona.

Si Marta Mata, Manuel Serra i Moret, Josep Pallach, Joan Reventós, en Paco de Sant Feliu o la Carme del Clot, aixequessin el cap i escoltessin l'argumentari dels seus hereus, de ben segur que plorarien. De fet, no trobarien cap diferència amb els arguments que postulen aquells que juguen temeràriament amb la història. Agradi o no, amb el procés català sembla que s'hagin situat al mateix bàndol. Trist. Tenien altres alternatives.