27
d'agost
del
2023
Ja fa anys que la política no es pot entendre sense el paper que hi juguen els tribunals. I no sembla que això hagi de canviar, si més no a curt termini. Quan es compleixen sis anys de l'1-O, la repressió que va desencadenar aquella jornada continua i condicionarà de ple les negociacions d'ERC i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, si finalment el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, no aconsegueix reunir els suports necessaris abans del 26 de setembre. Encara hi ha causes pendents de judici, com la dels dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó o Natàlia Garriga, o que esperen moviments dels jutges, com l'extradició de Carles Puigdemont. La que tindrà un impacte més clar en les converses de les properes setmanes serà la del Tribunal de Comptes.
La data del ple d'investidura, que dimecres va anunciar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, clarifica el futur. Si no hi ha cap candidat capaç de reunir els suports necessaris -a hores d'ara ni Feijóo ni Sánchez tenen els vots que els calen-, les Corts es dissoldran el 28 de novembre i les noves eleccions es faran el 14 de gener. Abans, el 17 de novembre, està fixat el judici pel finançament del procés i l'acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes, l'organisme que ha de determinar la responsabilitat comptable d'alguns dels màxims dirigents del procés. És el cas de Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras i una trentena d'exalts càrrecs del Govern, com ara l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.
En unes negociacions que seran llargues i complexes, no es pot descartar que mentre els afectats compareixen davant la consellera que resoldrà la causa -Elena Hernáez, de l'òrbita del PP-, els equips d'ERC, Junts i el PSOE es trobin en plenes converses per desencallar la investidura de Sánchez. Segons informava fa uns dies La Vanguardia, aquesta carpeta podria ser, de fet, una de les peces del trencaclosques negociador per part de Junts, que, com ERC, busca l'amnistia o un resultat equivalent. En tot cas, el Tribunal de Comptes, que ja va cobrar una fiança de 5,4 milions d'euros, podria imposar el pagament de 3,4 milions als implicats. La sentència es podrà recórrer i, en última instància, arribarà al Tribunal Constitucional. La Fiscalia ja va rebaixar la petició de pena en una maniobra en la que es va assenyalar la mà del govern espanyol i d'ERC fruit de les converses a la taula de diàleg.
Hi ha altres causes que sobrevolaran les negociacions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de fixar data per al judici contra Jové, Salvadó i Garriga pels preparatius de l'1-O. Els dos primers s'enfronten a penes altes de presó, perquè la interpretació de la Fiscalia del nou delicte de malversació no ha permès rebaixar la pressió. El judici serà en els propers mesos. Paral·lelament, també està pendent de resoldre el recurs de Meritxell Serretcontra la sentència que la inhabilita per l'1-O. Quan sigui ferma, haurà de deixar el càrrec de consellera d'Exteriors. Més a llarg termini, els consellers Roger Torrent -quan era president del Parlament- o Tània Verge -quan era membre de la sindicatura de l'1-O- també tenen una mirada posada als tribunals davant del risc d'inhabilitació.
Això suposa un cop de mà a Sánchez, perquè les negociacions seran més complicades si la pressió judicial contra Puigdemont s'incrementa. Just l'endemà de les eleccions, la Fiscalia va moure fitxa i va demanar al Suprem que n'ordenés la detenció a Bèlgica, però Llarena no té pressa i no prendrà la decisió fins que la justícia europea s'hagi pronunciat sobre les mesures cautelars que demanarà Puigdemont en les properes setmanes. L'expresident ha dit més d'una vegada que la solució al conflicte català no passa per "solucions personals", però la seva situació a l'exili no es pot deslligar de les negociacions de Junts per a la investidura.
La data del ple d'investidura, que dimecres va anunciar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, clarifica el futur. Si no hi ha cap candidat capaç de reunir els suports necessaris -a hores d'ara ni Feijóo ni Sánchez tenen els vots que els calen-, les Corts es dissoldran el 28 de novembre i les noves eleccions es faran el 14 de gener. Abans, el 17 de novembre, està fixat el judici pel finançament del procés i l'acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes, l'organisme que ha de determinar la responsabilitat comptable d'alguns dels màxims dirigents del procés. És el cas de Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras i una trentena d'exalts càrrecs del Govern, com ara l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.
En unes negociacions que seran llargues i complexes, no es pot descartar que mentre els afectats compareixen davant la consellera que resoldrà la causa -Elena Hernáez, de l'òrbita del PP-, els equips d'ERC, Junts i el PSOE es trobin en plenes converses per desencallar la investidura de Sánchez. Segons informava fa uns dies La Vanguardia, aquesta carpeta podria ser, de fet, una de les peces del trencaclosques negociador per part de Junts, que, com ERC, busca l'amnistia o un resultat equivalent. En tot cas, el Tribunal de Comptes, que ja va cobrar una fiança de 5,4 milions d'euros, podria imposar el pagament de 3,4 milions als implicats. La sentència es podrà recórrer i, en última instància, arribarà al Tribunal Constitucional. La Fiscalia ja va rebaixar la petició de pena en una maniobra en la que es va assenyalar la mà del govern espanyol i d'ERC fruit de les converses a la taula de diàleg.
Hi ha altres causes que sobrevolaran les negociacions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de fixar data per al judici contra Jové, Salvadó i Garriga pels preparatius de l'1-O. Els dos primers s'enfronten a penes altes de presó, perquè la interpretació de la Fiscalia del nou delicte de malversació no ha permès rebaixar la pressió. El judici serà en els propers mesos. Paral·lelament, també està pendent de resoldre el recurs de Meritxell Serretcontra la sentència que la inhabilita per l'1-O. Quan sigui ferma, haurà de deixar el càrrec de consellera d'Exteriors. Més a llarg termini, els consellers Roger Torrent -quan era president del Parlament- o Tània Verge -quan era membre de la sindicatura de l'1-O- també tenen una mirada posada als tribunals davant del risc d'inhabilitació.
El cop de mà de Llarena a Sánchez
Els resultats del 23-J, malgrat certificar que l'independentisme viu hores baixes, han donat a ERC i Junts la clau de la investidura de Sánchez, que haurà de fer gestos si vol aconseguir els 14 vots que li permetran revalidar la Moncloa. Carles Puigdemont, líder oficiós de Junts al marge del lideratge orgànic de Borràs i Turull, tindrà l'última paraula. El jutge Pablo Llarena, que fa mesos que contemporitza amb els exiliats, ha ajornat l'activació de noves euroordres fins que no quedi clar què passa amb la immunitat dels eurodiputats independentistes, perduda després de l'última sentència de Tribunal General de la Unió Europea.Això suposa un cop de mà a Sánchez, perquè les negociacions seran més complicades si la pressió judicial contra Puigdemont s'incrementa. Just l'endemà de les eleccions, la Fiscalia va moure fitxa i va demanar al Suprem que n'ordenés la detenció a Bèlgica, però Llarena no té pressa i no prendrà la decisió fins que la justícia europea s'hagi pronunciat sobre les mesures cautelars que demanarà Puigdemont en les properes setmanes. L'expresident ha dit més d'una vegada que la solució al conflicte català no passa per "solucions personals", però la seva situació a l'exili no es pot deslligar de les negociacions de Junts per a la investidura.