No serà l'última reforma del Govern: cinc consellers, pendents dels jutges

Pere Aragonès ha fet canvis al Govern aprofitant la sortida de Teresa Jordà per fer tàndem amb Gabriel Rufián a Madrid. No serà l'última reforma que hi haurà a l'executiu, perquè quatre conselleres i un conseller estan pendents dels tribunals per fets relacionats amb el procés. Són la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, la de Cultura, Natàlia Garriga, el d'Empresa, Roger Torrent, la de Feminismes, Tània Verge, i la flamant titular d'Educació, Anna Simó. Cap dels quatre casos es preveu imminent, però sí que situen una nova crisi de Govern a l'horitzó si finalment Aragonès pot, com ha refermat aquest dilluns, acabar la legislatura.

La marxa de Jordà, al punt de mira per la gestió de la sequera, ha permès a Aragonès prescindir d'altres consellers, Josep Gonzàlez Cambray i Juli Fernàndez. Cambray, el més criticat per la gestió d'Educació -els sindicats ja han celebrat la seva destitució-, ha estat substituït per Anna Simó, una històrica d'ERC que durant l'1-O era membre de la mesa del Parlament. Precisament per això va ser condemnada per desobediència el 2020, una sentència que després va ser anul·lada, però que ja va impedir-li presentar-se a les eleccions.

El seu judici es va haver de repetir i fa uns dies va tornar a ser condemnada pel TSJC a quatre mesos d'inhabilitació. Això no li impedeix assumir el càrrec de consellera. En el seu cas, a més, tot apunta que no tindrà problemes per acabar el mandat sense incidents amb els tribunals. El mateix TSJC, en la sentència, reconeixia el perjudici causat durant tot aquest temps -no s'han pogut presentar a eleccions des de 2020- i per això no executarà la sentència un cop sigui ferma i els descomptarà el temps que ja han passat inhabilitats de facto.


 

Serret, fins que hi hagi sentència ferma

Una altra cosa és la situació de Meritxell Serret i de Natàlia Garriga. La consellera d'Acció Exterior, que va tornar de l'exili el 2021 per fer de diputada, va assumir la conselleria quan Junts va marxar del Govern i va renunciar a l'acta de diputada. A l'abril, va ser condemnada a un any d'inhabilitació, una pena que li hauria implicat la pèrdua de l'escó, però que no impedeix que continuï fent de consellera. Es tracta d'una situació similar a la que va patir Quim Torra l'any 2020: va ser condemnat, va perdre l'escó, però no va deixar de ser president fins que la sentència va ser ferma.

En el cas de Serret, doncs, podrà continuar en el càrrec fins que el Tribunal Suprem es pronunciï i això no serà imminent. La seva defensa haurà de presentar recurs de cassació contra la sentència abans que l'alt tribunal ratifiqui -o canviï- la resolució. Quan això passi, Aragonès haurà de rellevar Serret del càrrec. Per terminis, serà el relleu que més aviat haurà d'afrontar el president, tot i que encara poden passar uns mesos.
 

Garriga, pendent de judici

El tercer cas que afectarà el Govern és el de Natàlia Garriga. La consellera de Cultura, una de les poques que continua en el càrrec des del principi, està pendent de la data del judici al TSJC, que afrontarà juntament amb Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Dels tres acusats, el cas de Garriga és el menys greu, perquè només s'enfronta a una pena d'inhabilitació per desobediència pel seu paper com a alt càrrec del Departament d'Economia durant el 2017 després d'una instrucció que s'ha allargat cinc anys, amb el risc en alguns moments de penes de presó importants. Garriga no és diputada i, per això, si acaba condemnada per desobediència, la seva situació serà similar a la de Serret: podrà continuar en el càrrec mentre la sentència no sigui ferma. Això, sigui com sigui, difícilment arribarà abans de l'any vinent.
 

Torrent, a l'espera del Suprem

Hi ha un altre conseller que encara no ha resolt la seva carpeta judicial, tot i haver guanyat el partit d'anada. Roger Torrent, també dels pocs consellers que hi són des del primer dia, va ser absolt pel TSJC per la seva actuació com a president del Parlament l'any 2019. La Fiscalia li demana una pena d'inhabilitació per desobediència a les ordres del Tribunal Constitucional (TC), però el tribunal, sense unanimitat, no va veure-hi delicte. El ministeri fiscal ha presentat recurs contra aquesta resolució i el Tribunal Suprem s'haurà de pronunciar. En funció de què diguin els jutges, que podrien ordenar repetir el judici, la seva continuïtat al Govern pot quedar en entredit.
 

La repetició del judici a Verge

La cinquena consellera pendent dels tribunals és Tània Verge, que va ser membre de la sindicatura de l'1-O. Malgrat ser absolta, la Fiscalia va forçar la repetició del judici, que encara no té data. S'enfronta a penes de presó i inhabilitació per usurpació de funcions i desobediència i la seva continuïtat en el Govern també quedaria qüestionada en cas de condemna.