24
d'agost
de
2023, 20:02
Actualitzat:
25
d'agost,
8:46h
Encara falta més d'un mes per al ple d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, previst per al 26 i 27 de setembre, i durant tot aquest temps el PP intentarà rascar per totes bandes els quatre vots afirmatius que necessita per arribar a la majoria absoluta. Sense ells, o sense una abstenció de com a mínim sis diputats del bloc progressista i sobiranista, la investidura serà fallida. Quin marge de maniobra té el líder dels populars?
La veritat és que és molt limitat, i és aquesta aritmètica complexa derivada del resultat de les urnes el 23-J la que està empenyent el PP a fer moviments i cops de volant que no deixen de sorprendre. Ha de mantenir viu el relat durant el següent mes. Vol buscar els vots del PNB, formació basca que ja ha avisat que no pactarà res amb els populars si Vox està en l'equació, però Feijóo ara també diu que vol seure amb Junts i ERC, els partits que fa anys que critica amb paraules com "colpistes" i "sediciosos". Intentar seduir alguns barons socialistes perquè trenquin amb la doctrina de vot del seu partit és la tercera via que contemplen els populars.
El cert és que tant a Junts com a ERC, les persones que van impulsar el referèndum i la declaració unilateral d'independència no són "quatre" o "cinc", sinó que continuen portant les regnes o prenent moltes de les decisions dels seus partits. Carles Puigdemontés el màxim encarregat dins Junts en les negociacions amb Madrid, i Oriol Junqueras i Marta Rovira continuen al capdavant d'ERC com a màxims dirigents. Sigui com sigui, amb aquestes declaracions, el dirigent popular escenificava un gir de tendència que poc després quedava diluït amb matisos d'altres veus.
Què vol dir negociar amb ERC i Junts? Aquest dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, ho ha rebaixat i ha assegurat que el seu partit no "negocia" amb Junts, sinó que té "voluntat de parlar-hi". A l'altra banda, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs rebutja aclarir si es trobarà o no amb els populars: "Cap novetat", diuen els responsables de premsa mentre hi ha qui especula fins i tot amb la possibilitat d'una abstenció que permetria a Feijóo ser investit. L'hermetisme és absolut, com ho va ser també durant la jornada de dimarts quan es va conèixer que el PSOE cedirà als juntaires dos diputats perquè tinguin grup parlamentari propi. ERC, però, no farà cap reunió amb ells, segons va aclarir dimecres la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va reivindicar que el seu partit mai ha votat el PP ni ho farà.
Si el PP aconseguís seure Junts -aquest dijous Borja Sémper, dirigent dels populars, també ha diluït les declaracions de González Pons i ha situat els juntaires fora de la "racionalitat política" i ha admès que és gairebé "impossible" arribar a acords amb ells- la conversa es podria acabar aviat tenint en compte que els populars mai no acceptarien la petició d'amnistia i autodeterminació que reclamen els de Puigdemont.
L'altra direcció cap a la qual miren els populars és el PNB. La seva relació i entesa ha existit al llarg dels anys, però l'acostament del PP amb els ultres de Vox ha espantat els nacionalistes bascos. De moment, el portaveu al Congrés, Aitor Esteban, ha explicat que la seva formació assistirà per "cortesia" a la ronda de contactes que convocarà Feijóo, però ha insistit que no estarà en "combinacions" a les quals entri Vox.
Malgrat això, els populars intentaran furgar en aquests corrents internes per intentar esgarrapar els vots que necessita. "Els grans partits hem de posar-nos d'acord i reconduir el protagonisme de la política espanyol als interessos generals dels ciutadans", ha dit Borja Sémper en una entrevista a RNE aquest dijous, apel·lant al bipartidisme. En aquesta, ha demanat als socialistes abordar conjuntament "grans qüestions del país".
Veurem demà cap a on mira el PP. I és que tots aquests moviments als quals es veu empès Feijóo són una novetat per ell. És un dirigent acostumat a les majories absolutes, i és que en va obtenir tres de consecutives a casa seva, Galícia, i encara no ha digerit que la victòria en escons del 23-J es pot acabar convertint en el principi del final de la seva carrera política. Al cap i a la fi, és presoner de la relació de dependència que el seu partit l'ha obligat a desplegar amb Vox. Una relació que mai ha practicat a la seva terra i que ara ha acabat suposant que els populars vegin les portes tancades per part de la majoria de les formacions que ocupen els 350 escons del Congrés.
La veritat és que és molt limitat, i és aquesta aritmètica complexa derivada del resultat de les urnes el 23-J la que està empenyent el PP a fer moviments i cops de volant que no deixen de sorprendre. Ha de mantenir viu el relat durant el següent mes. Vol buscar els vots del PNB, formació basca que ja ha avisat que no pactarà res amb els populars si Vox està en l'equació, però Feijóo ara també diu que vol seure amb Junts i ERC, els partits que fa anys que critica amb paraules com "colpistes" i "sediciosos". Intentar seduir alguns barons socialistes perquè trenquin amb la doctrina de vot del seu partit és la tercera via que contemplen els populars.
Cop de volant: ara sí amb Junts
Va ser dimecres quan el PP var dir que ara s'obre a parlar amb els partits independentistes, contrariant també alguns dels seus dirigents a Catalunya després d'anys de confrontació amb el bloc republicà. "Junts és un grup parlamentari que, igual que ERC, més enllà de les accions que quatre persones, cinc, deu, duguessin a terme, representa a un partit la tradició i la legalitat del qual no està en dubte", afirmava el popular Esteban González Pons.El cert és que tant a Junts com a ERC, les persones que van impulsar el referèndum i la declaració unilateral d'independència no són "quatre" o "cinc", sinó que continuen portant les regnes o prenent moltes de les decisions dels seus partits. Carles Puigdemontés el màxim encarregat dins Junts en les negociacions amb Madrid, i Oriol Junqueras i Marta Rovira continuen al capdavant d'ERC com a màxims dirigents. Sigui com sigui, amb aquestes declaracions, el dirigent popular escenificava un gir de tendència que poc després quedava diluït amb matisos d'altres veus.
Què vol dir negociar amb ERC i Junts? Aquest dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, ho ha rebaixat i ha assegurat que el seu partit no "negocia" amb Junts, sinó que té "voluntat de parlar-hi". A l'altra banda, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs rebutja aclarir si es trobarà o no amb els populars: "Cap novetat", diuen els responsables de premsa mentre hi ha qui especula fins i tot amb la possibilitat d'una abstenció que permetria a Feijóo ser investit. L'hermetisme és absolut, com ho va ser també durant la jornada de dimarts quan es va conèixer que el PSOE cedirà als juntaires dos diputats perquè tinguin grup parlamentari propi. ERC, però, no farà cap reunió amb ells, segons va aclarir dimecres la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va reivindicar que el seu partit mai ha votat el PP ni ho farà.
Si el PP aconseguís seure Junts -aquest dijous Borja Sémper, dirigent dels populars, també ha diluït les declaracions de González Pons i ha situat els juntaires fora de la "racionalitat política" i ha admès que és gairebé "impossible" arribar a acords amb ells- la conversa es podria acabar aviat tenint en compte que els populars mai no acceptarien la petició d'amnistia i autodeterminació que reclamen els de Puigdemont.
L'altra direcció cap a la qual miren els populars és el PNB. La seva relació i entesa ha existit al llarg dels anys, però l'acostament del PP amb els ultres de Vox ha espantat els nacionalistes bascos. De moment, el portaveu al Congrés, Aitor Esteban, ha explicat que la seva formació assistirà per "cortesia" a la ronda de contactes que convocarà Feijóo, però ha insistit que no estarà en "combinacions" a les quals entri Vox.
Retorn al bipartidisme
El tercer camí que exploraran els populars és mirant cap a la seva esquerra, cap al PSOE. Una vegada ho van fer i no va sortir malament, però ara els socialistes no són els que eren llavors. Va ser el 2016. El PSOE, mitjançant una abstenció, va permetre al popular Mariano Rajoy ser president del govern espanyol. Va ser una decisió de la cúpula i de vells barons, i va comportar que Sánchez plegués com a secretari general del PSOE i deixés el seu escó. Després va revifar, va guanyar una moció de censura contra Rajoy, i des del 2018 és president del govern espanyol. És aquest PSOE el que predomina a hores d'ara, el de Sánchez que no pacta amb la dreta.Malgrat això, els populars intentaran furgar en aquests corrents internes per intentar esgarrapar els vots que necessita. "Els grans partits hem de posar-nos d'acord i reconduir el protagonisme de la política espanyol als interessos generals dels ciutadans", ha dit Borja Sémper en una entrevista a RNE aquest dijous, apel·lant al bipartidisme. En aquesta, ha demanat als socialistes abordar conjuntament "grans qüestions del país".
El PSOE creu que el PP està "desesperat"
Anar a buscar algunes sensibilitats del PSOE, com ja va insinuar Feijóo durant la campanya electoral que faria, no ha agradat gens en l'entorn de Sánchez, que ha sortit a criticar-ho als mitjans de comunicació durant el matí. La número dos, Maria Jesús Montero, ha declarat que els populars han d'estar "molt desesperats" si piquen a la seva porta i ha demanat que deixin de fer crides al "transfuguisme". El ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, ha demanat al PP que deixi d'"embolicar la troca" i ha titllat d'inacceptable la seva crida a diputats socialistes perquè "traeixin" els seus electors.Veurem demà cap a on mira el PP. I és que tots aquests moviments als quals es veu empès Feijóo són una novetat per ell. És un dirigent acostumat a les majories absolutes, i és que en va obtenir tres de consecutives a casa seva, Galícia, i encara no ha digerit que la victòria en escons del 23-J es pot acabar convertint en el principi del final de la seva carrera política. Al cap i a la fi, és presoner de la relació de dependència que el seu partit l'ha obligat a desplegar amb Vox. Una relació que mai ha practicat a la seva terra i que ara ha acabat suposant que els populars vegin les portes tancades per part de la majoria de les formacions que ocupen els 350 escons del Congrés.