Carpeta Puigdemont: quatre maneres d'abordar el retorn després del 23-J

Junts s'ha situat al centre de l'escenari després de les eleccions espanyoles. No per haver fet uns bons resultats -ha perdut un diputat al Congrés i prop de 135.000 vots en un context de davallada general de l'independentisme-, sinó perquè l'aritmètica parlamentària ha convertit el partit de Laura Borràs i Jordi Turull en peça clau per a una possible investidura de Pedro Sánchez. Les negociacions no seran senzilles i la formació ha avisat que només s'avindrà a avalar el candidat del PSOE si s'aborda l'autodeterminació -a través de la cessió de competències pel referèndum- i l'amnistia. La flexibilitat dels negociadors per acostar posicions determinarà l'èxit d'una possible investidura o encaminaran Espanya a nous comicis.

La clau de volta la tindrà Carles Puigdemont, líder moral de Junts i la persona amb més ascendència al partit, per damunt dels lideratges orgànics de Borràs i Turull pel seu influx en càrrecs i sobre la militància. La situació judicial del líder a l'exili serà l'elefant a l'habitació de qualsevol negociació que s'obri a partir d'ara per abordar la posició dels independentistes en la governabilitat de l'Estat, més enllà de si s'hi fa referència o no. Puigdemont ja ha dit més d'una vegada que no vol "solucions personals" ni ser moneda de canvi, i que la resposta al conflicte entre Catalunya i l'Estat ha de ser política i global. En tot cas, qualsevol conversa sobre amnisties o repressió implicarà de manera directa o indirecta abordar el seu cas.

Quines són les quatre maneres que facilitarien un retorn de Puigdemont a Catalunya?
 

1. Amnistia: desitjada però improbable

L'amnistia és l'opció desitjada per la majoria de l'independentisme, però és pràcticament inviable perquè políticament ni el PSOE ni Sumar hi donen suport. També presenta dubtes de constitucionalitat, malgrat que hi ha juristes de prestigi, com el magistrat emèrit de Suprem José Antonio Martín Pallín, que insisteixen que la Constitució permet una amnistia. En tot cas, és qüestió de voluntat política. L'independentisme ja va intentar negociar aquesta opció l'any 2019, sense èxit. Implicaria aprovar una llei d'amnistia al Congrés que posés el "comptador a zero" i acabés amb la repressió derivada de 2017. Permetria el retorn de Puigdemont i la resta d'exiliats, i l'extinció de les causes obertes per l'1-O. Seria una victòria política de l'independentisme i una solució global a una part del conflicte entre Catalunya i l'Estat. Descartada aquesta opció, ERC ha mirat d'aconseguir reformes que tinguin "l'efecte" d'una amnistia, com els indults o la reforma del codi penal.

 

2. Indult: caldria condemna i presó

Una altra possibilitat per abordar el retorn de Puigdemont és l'indult. De fet, el líder a l'exili va revelar que "emissaris del PSOE" -sense concretar qui- li van plantejar aquesta opció. En campanya, els socialistes ho van negar. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, sí que va parlar de "solucions felices" per al líder independentista. Puigdemont sempre ha descartat "solucions personals" per resoldre la seva situació, missatge polític que amaga també un retret a la negociació dels indults per als presos independentistes. L'opció del perdó, en tot cas, implicaria que Puigdemont fos jutjat i condemnat a l'Estat, i previsiblement hauria de passar per la presó abans no es fes efectiva la mesura de gràcia. Quan la persecució era per sedició, hi havia l'opció -remota- d'un indult anticipat, plantejament que va fer també el Síndic de Greuges l'any 2021. Derogat aquest delicte, la llei de l'indult fixa que per concedir-lo cal una condemna ferma.
 

3. Reforma penal: una opció limitada pels jutges

Sense amnistia a l'horitzó, un dels objectius de la taula de diàleg ha estat avançar en la desjudicialització del conflicte, que ha tingut efectes desiguals. Va permetre els indults als presos polítics i la reforma del codi penal, que ha beneficiat dirigents com Oriol Junqueras o Jordi Turull, que han sortit de la presó, o també Clara Ponsatí, que ja no està perseguida pel delicte de sedició. La interpretació que els jutges han fet de la nova legislació ha fet que continuï pesant l'amenaça de presó sobre Puigdemont i Comín, o que Junqueras i Romeva continuïn inhabilitats. Una opció abordar el retorn de l'expresident passa per aprofundir en la reforma penal, concretar millor el delicte de malversaciói acotar-ne la interpretació que en poden fer els tribunals, per evitar que vegin ànim de lucre en els preparatius de l'1-O. La reforma penal implica temps i voluntat negociadora per part de les parts, i els jutges sempre tindrien l'última paraula.

 

4. La justícia europea: l'esperança amb riscos

L'exili va obrir una batalla judicial que fa més de cinc anys que dura, amb sentències positives i d'altres que no ho són tant. Els tribunals estrangers sí que han evidenciat la resposta desproporcionada que l'Estat va donar als fets de 2017 i han permès a Puigdemont i la resta d'exiliats viure en llibertat i amb relativa tranquil·litat tot aquest temps. Ara, afronten un moment decisiu. En funció de què passi amb la immunitat els propers mesos, Llarena dictarà noves euroordresi la pilota passarà a la justícia belga, que haurà de decidir si extradeix l'expresident d'acord amb la nova realitat legal -ja no hi ha sedició, només malversació- i el terreny de joc definit per Luxemburg.

Quan arrenquen les negociacions per investir Sánchez, la Fiscalia ja avisa que la pressió sobre Puigdemont -almenys per part dels fiscals del Suprem- continuarà. L'exili espera que els jutges europeus i les institucions internacionals acabin condemnant Espanya i acotant el seu marge de maniobra davant processos com el català. Hi ha esperança, però també riscos. No només per una possible extradició -poc probable, diuen les defenses- sinó perquè l'exili es cronifiqui i Puigdemont no sigui retornat a Espanya per la força, però tampoc pugui tornar en llibertat a Catalunya. Sigui com sigui, la situació de l'expresident sobrevolarà les converses després del 23-J i Pedro Sánchez sap que el seu futur passa per Waterloo.