02
de setembre
de
2023, 19:45
Actualitzat:
04
de setembre,
14:11h
Pràcticament sis anys i només 750 metres separen el Press Club de Brussel·les i l'Hotel Thon de la mateixa ciutat. En el primer espai, quatre dies després de declarar la independència, Carles Puigdemont hi va comparèixer per primera vegada des de l'exili en una roda de premsa multitudinària en la qual va posar les bases d'una confrontació -judicial i política- que no s'ha tancat. En el segon espai hi té previst pronunciar, aquest dimarts, una conferència en la qual desgranarà les condicions de Junts per investir Pedro Sánchez. Una intervenció en la qual, segons diverses fonts del partit consultades per Nació, elevarà el llistó. "Anirà a màxims", remarquen aquests dirigents de Junts. La formació s'ha posat en mans de l'expresident, convertit ara en líder moral, per tot allò relacionat amb el front de Madrid.
La intervenció de Puigdemont pivotarà com a mínim sobre tres eixos, un d'implícit i dos d'explícits. L'implícit, que ja s'ha anat posant de manifest des de la nit electoral, és la necessitat de reconèixer l'exili com a interlocutor vàlid en la resolució del conflicte, una condició que ja es va complir en les converses per la mesa del Congrés dels Diputats. Els altres dos aspectes més explícits són l'autodeterminació i l'amnistia. De la primera carpeta, de moment, el PSOE no n'ha volgut ni sentir a parlar, i ni tan sols ha avalat una proposta menys ambiciosa com la convenció constitucional plantejada aquesta setmana pel lehendakari Íñigo Urkullu.
De l'amnistia, en canvi, sí que se n'està parlant. Puigdemont, en un tuit publicat aquest dijous, va indicar que només hi havia hagut "converses", però que no s'havia posat formalment sobre la taula cap iniciativa concreta. El cert, en tot cas, és que l'equip de Jaume Asens -exdirigent dels comuns, amic personal de Toni Comín i encarregat de recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye durant la tardor del 2017- ja treballa en un plantejament concret que delimiti el calendari i els afectats per una hipotètica amnistia. "Del cert no hi ha res; la negociació arrenca ara, quan parli Puigdemont", ressaltava en privat fa uns dies un alt dirigent de Junts. Tot comença dimarts, però amb unes bases -implicació directa en la negociació- que van començar després del 23-J.
A l'executiva del partit, per exemple, no s'ha debatut sobre el fons de la qüestió, més enllà que cadascun dels membres de la direcció -així va ser a Altafulla, on Junts va arrencar el curs polític amb la primera reunió des que es va constituir la mesa del Congrés- exposi el seu posicionament. També han proliferat les crítiques a ERC a porta tancada. El secretari general, Jordi Turull, ha aconseguit aquesta vegada que el debat intern no s'hagi fet públic. El tancament de files amb Puigdemont ha estat total: "Ja no és que sigui el líder, és que és el jefe", ironitza un alt dirigent consultat. L'expresident, sis anys després d'aterrar a Brussel·les, té la primera finestra d'oportunitat real per incidir en política estatal i retratar l'excepcionalitat viscuda.
De fet, la seva ascendència és més gran ara que quan va deixar la presidència del partit, el juny de l'any passat. Aquesta setmana, de fet, s'ha creat un nou secretariat permanent -sense ell, perquè no forma part de la direcció- que actuarà com a cúpula restringida, però tothom assumeix que les grans decisions no es prendran sense consultar-lo. "Al final, els partits que funcionen són els verticals", assenyalava aquests dies amb un somriure un dirigent de Junts. En l'etapa de Convergència, per exemple, les decisions sempre es prenien a la permanent, i en última instància amb el segell de Jordi Pujol o Artur Mas. "Els problemes van venir el dia que se'ns va acudir fer primàries", resumeix sempre un dirigent amb passat convergent.
Que la coordinació entre els exsocis és escassa ho demostra el fet -més enllà de les crítiques de sectors de Junts expressades dins l'executiva- que en les converses per la mesa de la cambra baixa espanyola no es va celebrar cap reunió entre els equips dels dos partits. "No és el mateix diàleg i negociació", remarca sempre Puigdemont, i així ho voldrà detallar aquest dimarts des de Brussel·les. La capital europea torna a situar-se al mapa de l'independentisme per l'eix que s'ha obert amb Madrid, amb Catalunya com a destinatària de totes les conseqüències que es derivin de la nova etapa al Congrés. Perquè les condicions que posi l'expresident també estan pensades per si, en cas de repetició electoral, cal tornar a confrontar estratègies amb ERC.
La intervenció de Puigdemont pivotarà com a mínim sobre tres eixos, un d'implícit i dos d'explícits. L'implícit, que ja s'ha anat posant de manifest des de la nit electoral, és la necessitat de reconèixer l'exili com a interlocutor vàlid en la resolució del conflicte, una condició que ja es va complir en les converses per la mesa del Congrés dels Diputats. Els altres dos aspectes més explícits són l'autodeterminació i l'amnistia. De la primera carpeta, de moment, el PSOE no n'ha volgut ni sentir a parlar, i ni tan sols ha avalat una proposta menys ambiciosa com la convenció constitucional plantejada aquesta setmana pel lehendakari Íñigo Urkullu.
De l'amnistia, en canvi, sí que se n'està parlant. Puigdemont, en un tuit publicat aquest dijous, va indicar que només hi havia hagut "converses", però que no s'havia posat formalment sobre la taula cap iniciativa concreta. El cert, en tot cas, és que l'equip de Jaume Asens -exdirigent dels comuns, amic personal de Toni Comín i encarregat de recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye durant la tardor del 2017- ja treballa en un plantejament concret que delimiti el calendari i els afectats per una hipotètica amnistia. "Del cert no hi ha res; la negociació arrenca ara, quan parli Puigdemont", ressaltava en privat fa uns dies un alt dirigent de Junts. Tot comença dimarts, però amb unes bases -implicació directa en la negociació- que van començar després del 23-J.
Carles Puigdemont, a Brussel·les. Foto: Junts
A l'executiva del partit, per exemple, no s'ha debatut sobre el fons de la qüestió, més enllà que cadascun dels membres de la direcció -així va ser a Altafulla, on Junts va arrencar el curs polític amb la primera reunió des que es va constituir la mesa del Congrés- exposi el seu posicionament. També han proliferat les crítiques a ERC a porta tancada. El secretari general, Jordi Turull, ha aconseguit aquesta vegada que el debat intern no s'hagi fet públic. El tancament de files amb Puigdemont ha estat total: "Ja no és que sigui el líder, és que és el jefe", ironitza un alt dirigent consultat. L'expresident, sis anys després d'aterrar a Brussel·les, té la primera finestra d'oportunitat real per incidir en política estatal i retratar l'excepcionalitat viscuda.
De fet, la seva ascendència és més gran ara que quan va deixar la presidència del partit, el juny de l'any passat. Aquesta setmana, de fet, s'ha creat un nou secretariat permanent -sense ell, perquè no forma part de la direcció- que actuarà com a cúpula restringida, però tothom assumeix que les grans decisions no es prendran sense consultar-lo. "Al final, els partits que funcionen són els verticals", assenyalava aquests dies amb un somriure un dirigent de Junts. En l'etapa de Convergència, per exemple, les decisions sempre es prenien a la permanent, i en última instància amb el segell de Jordi Pujol o Artur Mas. "Els problemes van venir el dia que se'ns va acudir fer primàries", resumeix sempre un dirigent amb passat convergent.
La competició amb ERC
Qüestions internes al marge, que en aquest cas estan tenint un pes molt menor que en altres debats rellevants, existeix una altra derivada que sempre apareix quan l'independentisme afronta negociacions transcendentals: la pugna entre ERC i Junts. O, el que és el mateix, entre Oriol Junqueras i Puigdemont. Una de les prioritats de l'expresident és que es constati que el seu partit sí que sap negociar, a diferència dels republicans. "Cobrar per avançat" és la consigna que es conjuga a Junts, i així es va fer notar en la negociació que va portar Francina Armengol, del PSOE, a la presidència del Congrés gràcies a demanar l'oficialitat del català a Europa.Que la coordinació entre els exsocis és escassa ho demostra el fet -més enllà de les crítiques de sectors de Junts expressades dins l'executiva- que en les converses per la mesa de la cambra baixa espanyola no es va celebrar cap reunió entre els equips dels dos partits. "No és el mateix diàleg i negociació", remarca sempre Puigdemont, i així ho voldrà detallar aquest dimarts des de Brussel·les. La capital europea torna a situar-se al mapa de l'independentisme per l'eix que s'ha obert amb Madrid, amb Catalunya com a destinatària de totes les conseqüències que es derivin de la nova etapa al Congrés. Perquè les condicions que posi l'expresident també estan pensades per si, en cas de repetició electoral, cal tornar a confrontar estratègies amb ERC.