Les coses, a vegades, les compliquem més del que caldria. Puigdemont i el seus incondicionals tenen una estratègia que es redueix a continuar l’enfrontament amb l’Estat per terra, mar i aire. Res de tornar a la "normalitat". Són conscients que a més "normalitat", menys Puigdemont. I a més Puigdemont, menys “normalitat”.

Els que no són incondicionals de Puigdemont, però que l’acompanyen en aquest viatge, demanen "normalitat", és a dir, un president lliure de càrregues judicials i formar ja govern. Però no s’atreveixen a anar més enllà de les paraules. Els preocupa la reacció dels votants sobiranistes en les properes eleccions municipals i també que puguin ser titllats de traïdors.

Com que en tot aquest procés que vivim des de fa uns quants anys no s’ha dit la veritat, sinó que s’ha estimulat la sobreexcitació emocional, a veure qui és l’heroi ara que compareix davant l’opinió pública i explica que cal consensuar una altra estratègia per arribar a la República. Alguns ho han intentat, Joan Tardà per exemple, i encara li deuen fer mal les orelles dels insults que va rebre.

Es fan molts actes de suport als presos –i més se n’haurien de fer–, però sembla que no s’entengui el que demanen: que es formi govern al més aviat possible. Ningú, encara, s’ha atrevit a dir-los traïdors. Però bé, ja en parlarem si les coses van mal dades.

Diuen que aquesta setmana o l’altra a tot estirar és possible que se sàpiga si finalment hi haurà un candidat que pugui ser investit president. El candidat, pel que es veu, només el pot designar Puigdemont. Si això és així, és a dir, si no es va directament a noves eleccions –no crec que es puguin descartar–, i Puigdemont designa un candidat fort, amb personalitat, gens subaltern i amb la voluntat i la determinació de ser el 131è president de la Generalitat i no el 130bis, em trauré el barret. I si el 131è president, si fa al cas, opta per formar un govern transversal, això ja seria un festival.

Com ja s’ha dit moltes i moltes vegades, cal recuperar l’autogovern i les institucions que el conformen. Per fer això no s’ha de renunciar a res, és a dir, no s’ha de deixar de ser republicà i/o independentista. L’únic que cal és adonar-se i acceptar que el que s’ha fet no ha estat encertat. Ara, la màxima prioritat dels que amb més o menys intensitat hi hem col·laborat hauria de ser aconseguir "suavitzar" la situació processal dels presos i dels exiliats i, sobretot, evitar que més electes puguin anar a la presó.

Fa sis mesos que tenim el 155. Si teniu temps i voleu, us recomano que aneu a aquest web. Hi trobareu un inventari de danys. On han fet més neteja és als Mossos. Segons Enric Millo, "la intervenció més extensa, de més envergadura i més profunditat".

Però hi ha més danys i aquests són entre nosaltres. S’ha trencat un consens, una entesa. Líders com Oriol Junqueras i altres ho han vist i per això reclamen ara "ampliar la base" i no tenir pressa. Ho sabrem aviat.