Tu sí, tu no. El bo i el dolent, el que en sap i el que no en té ni idea. El llest i el tonto. En aquesta vida la cosa va de classificar. I si es tracta d'intel·ligència sempre s'ha utilitzat el mateix mètode. L'examen i la nota. Quants cops ens hauran preguntat a casa quina nota hem tret, ens han fet xantatge a canvi de treure notables o ens hem sentit que el company aquell és el més llest de la classe perquè treu les millors notes. I entre nota i nota els que s'han perdut pel camí. Aquells que no eren d'excel·lent però potser haguessin estat excel·lents professionals.

Aquests dies, tots els mitjans entrevistaran els estudiants més llestos de Catalunya. Els que han tret la millor nota a la Selectivitat, o el que és el mateix, o no, a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Un terme de no fa tants anys que dissimula el fet de seleccionar quan en definitiva fa el mateix. Triar, elegir, els millors. I mentre ens perdem  amb l'anècdota de l'adverbi focal a l'examen de castellà o si els alumnes ja es poden examinar sense mascareta, deixem de banda la missió de la universitat, seguir aprenent. Perquè no ha de ser un parèntesi, sinó un continuarà.

Per molts, la selectivitat és un autèntic tràngol. Almenys jo no en tinc gaire bon record. Intentar repassar en quinze dies el que has après en dos anys no és una tasca fàcil. Examinar-te en un lloc on no és el teu i amb un sistema diferent no és confortable. I que et posin preguntes que mai t'han respost abans és un despropòsit. Avaluar el que ja t'han avaluat durant anys, també. Perquè aquí, els que han estat excel·lents ho seguiran sent, i els que no, no tindran l'oportunitat d'accedir a la carrera que ells volien i mai sabrem què haguessin pogut ser.

Fa temps que a Primària es parla de competències, el sistema d'avaluació ha canviat. Als alumnes se'ls qualifica per les seves habilitats. No podem ser bons en tot, però podem ser els millors en algunes coses. I així és. Tampoc cal saber d'història de la filosofia i grec per ser un bon periodista. Això pensava mentre m'examinava de la Selectivitat. Està clar que tots els que volen fer una carrera han de tenir uns mínims, també de cultura general i ortografia. Però d'aquí a ser eminències en tot hi ha tot un ventall de possibilitats.

No sé quin hauria de ser el nou sistema. N'hi ha alguns, com l'americà, on l'elitisme i la competència són molt més ferotges. Però sí que és necessari un replantejament a fons de com ha de ser l'accés a la universitat catalana. Mentre a Primària s'avança cap un model més modern i competencial, el pas al sistema universitari és igual que fa 30 anys. Això no vol dir que tothom hagi de poder accedir a fer una carrera, però sí que ho facin els més competents. Amb exàmens o sense, amb notes o sense, l'avaluació ha d'anar cap al que els estudiants vulguin ser. Perquè el talent i l'ofici es veuen en la professió. Siguin més o menys intel·ligents. Mentre se segueixin buscant els millors en tot, seguirem trobant bons en res.