Eulogio Paz (Associació 11-M): «Els qui no hem patit un atemptat d'ETA som víctimes de tercera»

Eulogio Paz Fernández va perdre un fill en els atemptats de l'11-M. Daniel Paz Manjón era un jove que va tenir la mala sort de viatjar en un dels trens que van explotar aquell dia del 2004, ara fa 20 anys, víctima d'una cèl·lula gihadista. Aquell atac terrorista va provocar la mort de 191 persones i prop de 2.000 ferits. L'intent del govern espanyol de José María Aznar de mantenir l'autoria d'ETA sense proves concloents quan quedaven només tres dies per a les eleccions va generar una onada de protestes. I, al capdavall, la derrota del PP. 

Nascut a Fernán Caballero (Ciudad Real, 1952), Paz és el president de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme. Exparella de Pilar Manjón, que va ser durant anys el rostre de les víctimes de l'11-M, radiografia què va significar aquell gravíssim acte i com les teories de la conspiració animades des de la dreta política i mediàtica els van causar un patiment afegit.

Presideix l'Associació 11-M d'Afectats del Terrorisme. Vint anys després, les víctimes encara necessiten una entitat com la que presideix?

Sí, perquè hi ha víctimes que necessiten assistència mèdica, psicològica, jurídica i social. Hi ha víctimes que van patir ferides però d'altres han vist agreujar algunes seqüeles. N'hi ha que continuen traumatitzades, que no volen pujar al tren des d'aleshores. Tenim set psicòlogues que col·laboren amb nosaltres. Quan s'acosten els aniversaris, tornen les recaigudes. Hi ha gent que necessita ajuda perquè ha perdut la feina. I, vint anys després, hem de continuar treballant amb la memòria. És a dir, la construcció d'un relat del que va passar abans, durant i després de l'11-M, i que aquest relat no quedi esquitxat per les històries de la conspiració, que tots sabem el mal que van fer en el seu moment.  

Pels qui, com vostè, van perdre éssers estimats, totes les teories conspiratives que van proliferar sobre els atemptats van ser com un càstig afegit?

Efectivament, va ser una doble victimització. Al dolor produït per perdre un ésser estimat o resultar ferit hi has d'afegir el dolor que et produeixen suposades notícies que qüestionen els fets. O que ens acusessin del fet que el PP perdés les eleccions per culpa nostra. El PP no ha sabut encara revertir allò i per això encara molts perviuen en la teoria de la conspiració.  

"Les teories de la conspiració van afegir més dolor a les víctimes, van ser una doble victimització"

Van viure en carn pròpia el que després ha estat un fenomen estès, com les fake news.   
És que jo crec que l'11-M marca un abans i un després en la història d'Espanya. Les fake news a Espanya comencen aquell dia Va ser un devessall de teories i mentides que volien prevaler sobre la realitat dels fets objectius. L'11-M fractura la societat espanyola en dos, entre els partidaris de la teoria de la conspiració i els qui des del primer moment vam veure que havia estat un atemptat gihadista, fet avalat per la sentència judicial de l'Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem. També responia a un intent de deslegitimació del govern que va resultar elegit en aquell moment. Com si José Luis Rodríguez Zapatero hagués entrat al Congrés dalt d'un tren de rodalies, igual que el general Pavía va fer-ho amb un cavall al segle XIX.    

Deia abans que cal fixar el relat objectiu d'aquells fets, la veritat històrica. No està plenament acceptada?

Jo crec que sí, ja no la veritat històrica, sinó la veritat jurídica. Són els fets provats. El judici va deixar clar que l'autoria va ser d'una cèl·lula gihadista. Ni hi havia ETA ni Zapatero al darrera, ni França ni el Marroc. 

Queden capítols encara obscurs de l'atemptat?

No, crec que tot va quedar reflectit en el judici, amb les declaracions dels testimonis, de policies i guàrdies civils, de víctimes. No van quedar capítols obscurs. Miri, el gener del 2003, més d'un any abans de l'11-M, la fundació FAES creada per José María Aznar, que la continua presidint, va advertir que hi hauria una intensificació de l'amenaça terrorista si es produïa la guerra contra l'Iraq. Una amenaça que seria dirigida preferentment contra els països que participessin en la guerra. Com pot ser que després el PP s'embarqués en les teories de la conspiració? El mateix Bin Laden va amenaçar Espanya per la seva intervenció en la guerra del'Iraq. I després, Al-Qaida va reivindicar els atemptats. Són tantes les dades que és incomprensible que alguns s'apuntessin a les teories de la conspiració.

Ho fan per no perdre les eleccions?

Ho fan perquè no suporten que governin alguns que no siguin ells. Però també hi ha una vinculació dels mitjans de comunicació més o menys afins al PP. Recordem el paper del diari El Mundo de Pedro J. Ramírez i de la COPE amb Federico Jiménez Losantos, de manera que el que diu el PP ho repliquen aquests mitjans i a l'inrevés. Aquí hi va haver no només un vessant polític d'intentar conservar el poder sinó també una batalla econòmica per guanyar diners. 

"En les teories de la conspiració hi havia interessos polítics, però també econòmics: El Mundo s'obsedeix a desbancar l'ABC com el diari més potent de la dreta i vol fer calaix amb aquest tema"

A què es refereix?

El Mundo s'obsedeix a desbancar l'ABC com el diari més potent de la dreta. I ho aconsegueix. A José Antonio Zarzalejos, que era el director de l'ABC, se'l carreguen. A El Mundo li interessa fer calaix amb aquest assumpte i es passa setmanes parlant de la furgoneta Kangoo que es troba, o de la motxilla de Vallecas, que si el Titadine, etcètera. El Mundo es dedica durant deu anys a aquestes teories de la conspiració. Però han passat els anys i avui Pedro J. Ramírez està amb El Español i qui era el seu braç dret, García Abadillo, també va caure i ara és a El Independiente.   

El paper dels serveis d'intel·ligència també va generar controvèrsia per la seva incapacitat per prevenir l'atemptat. 

Evidentment que hi va haver errors policials, però hem de pensar que les forces de seguretat de l'Estat estaven del tot abocades a la lluita contra ETA. Històricament, a més, Espanya ha mantingut bones relacions amb el món àrab. L'Aràbia Saudita va construir a cost zero la mesquita de l'M-30. Les monarquies espanyola i saudita tenen molts lligams. I el terrorisme gihadista no es coneixia prou. Després de l'atemptat de l'11-S comencen els moviments policials i la tasca d'informació per desarticular les cèl·lules gihadistes, però no arribaran a temps per desarticular la trama abocada a perpetrar l'11-M.    

En una política espanyola en què ETA continua estant esmentada tot i haver-se dissolt ja fa anys, les víctimes de terrorisme que no han patit un atemptat d'ETA es consideren víctimes de segona?

Sí. De segona i de tercera. La Pilar Manjón ho ha dit algunes vegades: que tant de bo haguéssim estat víctimes d'ETA de veritat, perquè se'ns hagués tractat millor. Les víctimes del gihadisme eren treballadors que anaven als trens, estudiants, i semblava que les víctimes d'ETA eren més importants. Des del punt de vista d'ajudes a la nostra associació, per exemple, no se'ns ha tractat igual a les altres. I no ja en l'àmbit econòmic, sinó també de reconeixement, de visibilitat. La Comunitat de Madrid va trigar molt a donar ajudes directes a l'entitat. Vam haver d'escoltar moltes barbaritats, com que havíem posat molts morts damunt la taula per derrotar Aznar.   

Permeti'm una mirada més personal. Vostès van perdre un fill en els atemptats. Sembla que això no se supera.

Crec que la paraula superar no existeix aquí. És un fet que tens a la vida amb el qual carregues i has de viure-hi. Vint anys donen per molt. També per moments feliços. No volem que se'ns consideri unes víctimes tristes i eternes, sense capacitat per viure i riure.  

"Vint anys donen per molt, també per moments feliços. No volem que se'ns consideri unes víctimes tristes i eternes, sense capacitat per viure i riure"

Perdre un fill en aquestes condicions afegeix més dolor a una pèrdua així?

Són situacions a la vida que dolen igual. Precisament el Daniel tenia un gran amic que va morir uns dies abans d'un accident de trànsit. Era el seu millor amic, sempre sortien a passejar. Va morir quan tornava d'entrenar a futbol. Al Daniel li va generar un gran dolor, i a mi també. Però és veritat que són situacions diferents a un atemptat en què t'assassinen. 

Vostè ha escrit sobre el seu fill. 

Vaig escriure el 2006 un llibre, 11-M. Palabras para Daniel, que tenia dues parts. En una recollia tot el que els seus amics van escriure a l'estació sobre ell. Jo ho vaig reunir tot perquè sabia que desapareixeria i ho vaig plasmar en un llibre. Incloïa també les cartes al director que vaig escriure arran dels fets, moltes enviades a El País que no em van publicar. I he escrit molt en el meu blog. Ara, sent president de l'associació, ja no tinc temps. 

Què creu que li ha donat més optimisme o esperança en tots aquests anys?

Tot el que he fet ha estat perquè es respectés la memòria de Daniel, i després des de la presidència de l'associació faig una tasca de cara a la resta de víctimes. Però inicialment el que no volia és que trepitgessin la memòria del nostre fill amb mentides.

Tenen un altre fill. 

Sí, l'Iván. Va perdre en el seu moment un any d'estudis, però va seguir endavant i està bé. Tenim un net de 5 anys a qui li vam posar el nom de Daniel. 

Encara que en aquestes situacions un sempre es troba sol, el que és indiscutible és que socialment vostès sempre s'han sentit acompanyats. 

És veritat que hem notat l'afecte de la gent, però també és veritat que se'ns van dir barbaritats. Després dels atemptats, en els primers dies va haver-hi moltes mostres de solidaritat, com si tothom anés en aquells trens, però quan alguns van veure que la teoria de l'ETA no funcionava, aviat es van baixar d'aquells trens. I fins i tot els apedreguen. 

Els darrers temps s'està produint una certa banalització del terrorisme. Vostè, que ha patit el terrorisme de manera directa, què en pensa de l'acusació de l'Audiència Nacional a Tsunami Democràtic per terrorisme?

Amb la paraula terrorisme es banalitza molt. Nosaltres sabem el que és i la societat espanyola també. El terrorisme està vinculat a la política, a l'intent d'alterar una societat democràtica a través de la violència. Per això no estic d'acord amb expressions com el terrorisme masclista. No existeix el terrorisme masclista. Es pot tractar de crims execrables, però el terrorisme té un component polític. També es parla de terrorisme ecològic i tampoc hi estic d'acord. Sobre els fets a Catalunya, no soc jutge i no puc entrar-hi. És evident que són fets que no tenen res a veure amb l'11-M, amb Hipercor o amb els atemptats de les Rambles. Són coses que no es poden equiparar i crec que hi ha unes diferències essencials. No es poden fer aquests paral·lelismes. Com tampoc hi té a veure una manifestació laboral, encara que s'hi puguin produir incidents.