Feijóo fia la seva investidura a un transfuguisme gairebé impossible

El candidat dels populars, amb l'embranzida que li ha donat la mobilització contra l'amnistia, assajarà aquesta setmana el seu rol a l'oposició o bé l'inici d'una nova hipotètica campanya electoral

Alberto Núñez Feijóo, aquest dilluns, preparant el debat d'investidura.
Alberto Núñez Feijóo, aquest dilluns, preparant el debat d'investidura. | PP
25 de setembre del 2023
Actualitzat el 26 de setembre a les 11:01h
La nit del 23-J,Alberto Núñez Feijóo va viure una cruenta soledat. Havia guanyat les eleccions generals, però davant de la seu del partit, al carrer Génova, només se sentia un crit: "Ayuso, Ayuso!". La felicitat va ser agredolça i efímera per Feijóo, perquè el marcador evidenciava que els números no sortien, i que la seva suma amb Vox, UPN i Coalició Canària, de 172 escons, era insuficient per arribar a la presidència. Dos mesos després -la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, va acceptar donar-li temps per a les seves negociacions- Feijóo continua tenint els mateixos suports, 172: insuficients per a ser investit. I davant d'aquesta realitat, els populars, que ja tenen assumit que serà gairebé impossible no estimbar-se aquesta setmana, fan unes últimes crides al transfuguisme per guanyar els quatre vots que necessiten.

La setmana passada, hi va haver trucada inclosa a Emiliano García-Page, baró socialista i president de Castella-La Manxa. Page, que no és diputat al Congrés, li va respondre per "educació". Aquest transfuguisme, però, forma més part d'un somni del PP que de la realitat. El PSOE d'avui poc se sembla al PSOE de l'època de Mariano Rajoy, que va arribar al poder gràcies a una abstenció dels socialistes. La decisió de llavors, a la qual s'oposava Sánchez, va implicar que l'actual president de la Moncloa plegués i deixés tots els seus càrrecs. Sánchez, però, va revifar de les cendres, va accedir a la presidència del govern espanyol primer en solitari, i després amb una coalició amb Unides Podem.

El PSOE d'avui, i sobretot els diputats que seuen a la cambra baixa socialista, tanquen files amb ell. I les crides de vells fantasmes comFelipe González o Alfonso Guerra contra l'amnistia, poc preocupen a Ferraz. És per aquest context que tot indica que Feijóo no superarà la investidura, i assajarà en les seves intervencions d'aquesta setmana o bé el seu rol d'oposició pels quatre anys que venen, o bé el seu primer acte de campanya davant d'una hipotètica repetició electoral.

El líder dels populars fa dies que està tancat amb el seu equip preparant el discurs. Només va trencar aquest estudi diumenge, per assistir a l'acte del seu partit convocat contra l'amnistia. Un acte que va reunir 40.000 persones i que va servir, a través de la crispació i la catalanofòbia, perquè el PP demostrés unitat interna i sobretot fortalesa, una força que no es correspon a la realitat parlamentària. Sigui com sigui, a la sessió que comença aquest dimarts al Congrés, Feijóo tornarà a sentir-se sol en l'aritmètica, però acompanyat perquè els seus barons territorials li faran costat.


Sánchez i Díaz: factor sorpresa

Des del PP no han volgut donar gaires detalls sobre com seran les intervencions de Feijóo. Des del 23-J i fins avui, el fil discursiu dels populars, lluny de plantejar un model de país, ha estat criticar per activa i passiva els pactes de Sánchez amb l'independentisme i el sobiranisme catalans i espanyols. Això mateix ha criticat en la jornada d'aquest dilluns Isabel Rodríguez, portaveu en funcions del govern espanyol: "De l'única cosa que hauria de parlar és del seu projecte de país, o de ser capaç de presentar una majoria suficient. Tenim ganes d'escoltar aquesta investidura". Els socialistes, que critiquen amb contundència les crides al transfuguisme del PP, no han volgut aclarir si Sánchez intervindrà o si serà el portaveu Patxi López. Tampoc des de Sumar han volgut anunciar qui seran els oradors, si la vicepresidenta en funcions, Yolanda Díaz, o bé altres portaveus. Volen donar la sorpresa.


Feijóo, un discurs propositiu

Sigui com sigui, des de Génova asseguren que el discurs de Feijóo serà "propositiu", que inclourà propostes econòmiques, socials i institucionals, i que posarà l'accent en la "igualtat" dels espanyols. Aquesta última qüestió va ser un dels leitmotivs de la manifestació de diumenge: apel·lar a la igualtat dels espanyols per dir que Catalunya no mereix més atencions que la resta de comunitats espanyoles en qualsevol negociació. També es reivindicarà que és "fidel amb els seus principis", al contrari de la "indignitat" que representa Sánchez, que consideren que no va explicar abans de les eleccions als seus electors que s'obriria a explorar una amnistia. 

També aquest dilluns, la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, ha assegurat que la intervenció de Feijóo serà "conseqüent" amb el programa electoral. "Feijóo serà el primer candidat a la investidura que poden obtenir els vots per a ser president, renuncia a aconseguir-los", ha dit en roda de premsa. El cert és, però, que en cap moment els partits independentistes i sobiranistes catalans i bascos s'han obert a negociar amb ell ni a votar-lo, i que, per tant, en cap cas tenia, com ha subratllat Gamarra, la capacitat per obtenir els vots. Sobretot, perquè l'acostament del PP a Vox li ha tancat totes les portes amb l'espai de centre-dreta que tradicionalment havia fet de crossa dels populars.


Com funcionarà el debat?

La sessió al Congrés, la primera després que ara ja sí que s'hagi reformat el reglament per permetre el plurilingüisme a la cambra, començarà dimarts a les 12:00h amb el discurs de Feijóo, que no tindrà límit de temps, tot i que des del seu entorn calculen que s'allargarà una hora i mitja. El més probable és que quan acabi el seu torn, la presidenta del Congrés, encarregada d'ordenar el debat, interrompi la sessió durant un temps. L'aturada per dinar.

A la tarda serà el torn dels grups, de major a menor, començant pel PSOE. Quan els socialistes, que tindran 30 minuts, acabin, Feijóo podrà respondre amb temps, de nou, il·limitat, i de nou el PSOE podrà replicar durant un màxim de 10 minuts. Exactament igual serà per la resta de grups que intervinguin, en l'ordre de menor a major: PSOE, Vox, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG, CC i UPN. El debat el tancarà Gamarra i Feijóo. 

Acabat el debat, dimecres, es durà a terme la primera votació, pública i per crida. En aquesta primera votació el candidat necessita la majoria absoluta, de 176 diputats. En cas de no tenir els vots, Armengol convocarà una nova votació 48 hores després, el divendres. En aquest segon debat, Feijóo disposarà de 10 minuts per demanar de nou el suport de la cambra i cada grup tindrà 5 minuts per la rèplica. La votació tornarà a ser pública i per crida, i llavors caldrà una majoria simple -més vots a favor que en contra- per a ser investit, una situació que a hores d'ara tampoc té garantida. 

Si la investidura, com és més que probable, no tira endavant, el rellotge electoral s'activarà. Des de la primera votació -26 de setembre- només poden passar dos mesos per investir un altre candidat, és a dir, el 26 de novembre. Si llavors tampoc hi ha un candidat alternatiu que obtingui majoria, es convocarien automàticament eleccions per a 54 dies després, és a dir, el 14 de gener


ERC diu que "corren documents" de l'amnistia i Sánchez guarda silenci

Aquesta setmana tots els ulls estaran posats en el debat d'investidura de Feijóo, però mentrestant els partits independentistes -que aquesta setmana estaran també centrats en el debat de política general, al Parlament- tenen les negociacions obertes amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. Aquest dilluns la portaveu d'ERC Raquel Sans ha assegurat que ja "corren documents" entre els partits del bloc progressista sobre l'amnistia, que ha insistit que ja la donen per descomptada i que es troba en una fase de "debat tècnic".

Des de les files de Sánchez, però, prefereixen optar per l'ambigüitat. Des de l'endemà de les eleccions el PSOE no ha tancat en cap moment la porta a l'amnistia, però en tot moment ha deixat clar que només acceptaran qüestions que encaixin en el "marc constitucional". L'amnistia hi té cabuda. Ara bé, no serà fins després de la investidura de Feijóo que Sánchez explicarà la seva posició, a què està obert, i amb quines regles del joc es mourà. Mentre Feijóo, probablement, torni a naufragar, Sánchez situarà les bases per tornar a triomfar.