25
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
9:16h
Fa un any, Pere Aragonès va comparèixer al debat de política general amb l'acord de claredat sota el braç. Esperava que el seu plantejament -proposta catalana per desencallar el conficte a través d'un referèndum acordat- servís per desfer el nus en què estava -i està- immers l'independentisme. El debat no va acabar precisament com esperava: quan Junts va plantejar una qüestió de confiança al president es van posar les bases per la ruptura del Govern, materialitzada només una setmana després. En el debat d'enguany, Aragonès hi arriba en solitari, enfocant la recta final del seu mandat -les eleccions seran, com a molt tard, el febrer del 2025- i molt pendent de què passa amb la investidura al Congrés dels Diputats.
El calendari ha volgut que el debat de política general coincideixi amb l'intent, condemnat al fracàs degut a la manca de suports, d'Alberto Núñez Feijóo de ser president del govern espanyol. De fet, Aragonès pujarà al faristol del Parlament només dues hores abans que ho faci l'aspirant del PP. Un cop es constati que Feijóo no se'n surt arrencarà la negociació de debò amb Pedro Sánchez, cap de files del PSOE, que de moment ja s'ha submergit en el marc de l'amnistia però no està disposat a fer concessions sobre l'autodeterminació. Aragonès, segons fonts de Palau, insistirà en el referèndum com a via per resoldre el nucli del conflicte, i reclamarà valentia al màxim dirigent socialista per tal que afronti a fons aquesta qüestió, tenint en compte que dona per feta -així ho explicitarà- l'amnistia com a mesura per la propera legislatura.
Hi ha una tercera carpeta, la del benestar de la ciutadania, que tindrà protagonisme en el debat: el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal són parts clau de la negociació de la investidura. El president farà menció específica a aquestes dues qüestions, perquè suposen -sobretot el drenatge fiscal, que s'eleva a quasi 22.000 milions d'euros anuals segons les últimes dades disponibles, facilitades la setmana passada per la conselleria d'Economia- un greuge inqüestionable, segons detallen al Palau de la Generalitat. Tant Rodalies com finançament són aspectes sensibles que, en els últims anys, no han reeixit amb l'Estat.
"És el que més ens està costant", assenyalava aquests dies un alt dirigent governamental consultat per Nació. L'amnistia es dona per descomptada des de les files d'ERC -tant Aragonès com Oriol Junqueras sostenen públicament que està pactada des de mitjans d'agost-, del referèndum s'intentarà parlar-ne al llarg de la legislatura -el president aspira a portar l'acord de claredat a la Moncloa a principis de l'any que ve en el marc de la taula de diàleg-, però les qüestions del dia a dia continuen bloquejades. A Palau insisteixen que, d'aquesta investidura, se n'ha de tornar amb més recursos per a Catalunya. "També s'ha de veure que millorem la vida de la gent, amnistia al marge", resumeixen les fonts governamentals consultades.
Una de les derivades del debat, a banda, és l'apel·lació que preveu fer Aragonès a la unitat d'acció de l'independentisme per aprofitar l'escenari obert a Madrid. Junts també està immersa en la negociació amb el PSOE -senyal d'això és que, després de l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a Europa, Carles Puigdemont va reconèixer l'esforç del ministre José Manuel Albares- en un context d'hermetisme. A diferència d'ERC, Junts està dient el mínim possible sobre les negociacions, ho fia tot al paper de Puigdemont i repeteix el mantra de "cobrar per avançat" com a mètode per obtenir fruits. De coordinació entre els exsocis de Govern no se'n detecta, com ja va passar amb la mesa del Congrés dels Diputats.
Aquesta vegada, per tant, l'independentisme mirarà més cap enfora -la investidura de Sánchez, descomptat com es dona el fracàs de Feijóo- que cap endins, com l'any passat, quan tot va estar monopolitzat per l'anunci d'una qüestió de confiança per part d'Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ja en el temps de descompte. Aquella maniobra la coneixia molt poca gent -Puigdemont, Jordi Turull, Laura Borràs i l'exvicepresident Jordi Puigneró-, i va enervar Aragonès, que l'endemà va acabar destituint Puigneró, ara a la Diputació de Barcelona. La militància de Junts va decidir trencar el Govern i el president va refer les peces del gabinet.
Un gabinet que es troba en una situació de minoria insòlita en l'àmbit parlamentari, amb només 33 diputats dels 135 i dificultats serioses per tirar endavant els projectes nuclears. L'oposició, si s'ho proposa, pot fer descarrilar iniciatives governamentals, i pot convertir la jornada de votacions del debat -divendres- en un laberint per a l'executiu. Del tràmit d'aquesta setmana també en sortiran pistes sobre si Aragonès podrà tenir pressupostos de la Generalitat per al 2024. De moment, s'ha demanat a l'Estat saber els ingressos previstos en el model de finançament i relaxar l'objectiu de dèficit. Els comptes de l'any passat es van acordar amb el PSC i els comuns, però el Govern pretén tornar a parlar primer amb Junts aquesta tardor. El val escolar ampliat a secundària serà una de les mesures estrelles que anunciarà el president.
Totes aquestes qüestions, però, també dependran en bona part del que acabi passant a Madrid. No tant pel que passi amb Feijóo, sinó per com correrà el calendari de la investidura de Sánchez, que tindrà fins al 27 de novembre per arribar a un acord amb les formacions independentistes. Si no hi ha noves eleccions, Aragonès tornarà a tenir el líder del PSOE a la Moncloa com a interlocutor en la fase final del mandat: si esgota la legislatura, aquest serà el seu penúltim debat de política general. I la seva reelecció tindrà a veure, també, amb quin sigui el desenllaç d'una investidura a Madrid que, al seu temps, té una derivada més catalana que mai.
El calendari ha volgut que el debat de política general coincideixi amb l'intent, condemnat al fracàs degut a la manca de suports, d'Alberto Núñez Feijóo de ser president del govern espanyol. De fet, Aragonès pujarà al faristol del Parlament només dues hores abans que ho faci l'aspirant del PP. Un cop es constati que Feijóo no se'n surt arrencarà la negociació de debò amb Pedro Sánchez, cap de files del PSOE, que de moment ja s'ha submergit en el marc de l'amnistia però no està disposat a fer concessions sobre l'autodeterminació. Aragonès, segons fonts de Palau, insistirà en el referèndum com a via per resoldre el nucli del conflicte, i reclamarà valentia al màxim dirigent socialista per tal que afronti a fons aquesta qüestió, tenint en compte que dona per feta -així ho explicitarà- l'amnistia com a mesura per la propera legislatura.
Hi ha una tercera carpeta, la del benestar de la ciutadania, que tindrà protagonisme en el debat: el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal són parts clau de la negociació de la investidura. El president farà menció específica a aquestes dues qüestions, perquè suposen -sobretot el drenatge fiscal, que s'eleva a quasi 22.000 milions d'euros anuals segons les últimes dades disponibles, facilitades la setmana passada per la conselleria d'Economia- un greuge inqüestionable, segons detallen al Palau de la Generalitat. Tant Rodalies com finançament són aspectes sensibles que, en els últims anys, no han reeixit amb l'Estat.
"És el que més ens està costant", assenyalava aquests dies un alt dirigent governamental consultat per Nació. L'amnistia es dona per descomptada des de les files d'ERC -tant Aragonès com Oriol Junqueras sostenen públicament que està pactada des de mitjans d'agost-, del referèndum s'intentarà parlar-ne al llarg de la legislatura -el president aspira a portar l'acord de claredat a la Moncloa a principis de l'any que ve en el marc de la taula de diàleg-, però les qüestions del dia a dia continuen bloquejades. A Palau insisteixen que, d'aquesta investidura, se n'ha de tornar amb més recursos per a Catalunya. "També s'ha de veure que millorem la vida de la gent, amnistia al marge", resumeixen les fonts governamentals consultades.
Una de les derivades del debat, a banda, és l'apel·lació que preveu fer Aragonès a la unitat d'acció de l'independentisme per aprofitar l'escenari obert a Madrid. Junts també està immersa en la negociació amb el PSOE -senyal d'això és que, després de l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a Europa, Carles Puigdemont va reconèixer l'esforç del ministre José Manuel Albares- en un context d'hermetisme. A diferència d'ERC, Junts està dient el mínim possible sobre les negociacions, ho fia tot al paper de Puigdemont i repeteix el mantra de "cobrar per avançat" com a mètode per obtenir fruits. De coordinació entre els exsocis de Govern no se'n detecta, com ja va passar amb la mesa del Congrés dels Diputats.
Aquesta vegada, per tant, l'independentisme mirarà més cap enfora -la investidura de Sánchez, descomptat com es dona el fracàs de Feijóo- que cap endins, com l'any passat, quan tot va estar monopolitzat per l'anunci d'una qüestió de confiança per part d'Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ja en el temps de descompte. Aquella maniobra la coneixia molt poca gent -Puigdemont, Jordi Turull, Laura Borràs i l'exvicepresident Jordi Puigneró-, i va enervar Aragonès, que l'endemà va acabar destituint Puigneró, ara a la Diputació de Barcelona. La militància de Junts va decidir trencar el Govern i el president va refer les peces del gabinet.
Un gabinet que es troba en una situació de minoria insòlita en l'àmbit parlamentari, amb només 33 diputats dels 135 i dificultats serioses per tirar endavant els projectes nuclears. L'oposició, si s'ho proposa, pot fer descarrilar iniciatives governamentals, i pot convertir la jornada de votacions del debat -divendres- en un laberint per a l'executiu. Del tràmit d'aquesta setmana també en sortiran pistes sobre si Aragonès podrà tenir pressupostos de la Generalitat per al 2024. De moment, s'ha demanat a l'Estat saber els ingressos previstos en el model de finançament i relaxar l'objectiu de dèficit. Els comptes de l'any passat es van acordar amb el PSC i els comuns, però el Govern pretén tornar a parlar primer amb Junts aquesta tardor. El val escolar ampliat a secundària serà una de les mesures estrelles que anunciarà el president.
Totes aquestes qüestions, però, també dependran en bona part del que acabi passant a Madrid. No tant pel que passi amb Feijóo, sinó per com correrà el calendari de la investidura de Sánchez, que tindrà fins al 27 de novembre per arribar a un acord amb les formacions independentistes. Si no hi ha noves eleccions, Aragonès tornarà a tenir el líder del PSOE a la Moncloa com a interlocutor en la fase final del mandat: si esgota la legislatura, aquest serà el seu penúltim debat de política general. I la seva reelecció tindrà a veure, també, amb quin sigui el desenllaç d'una investidura a Madrid que, al seu temps, té una derivada més catalana que mai.