Aires de reforma constitucional. Això és el que s'ha respirat aquest dimecres al migdia a la sala d'actes de Foment del Treball. Emmarcats per la senyera a una banda i per la bandera espanyola a l'altra, el president de la institució, Joaquim Gay de Montellà, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay i el catedràtic de Dret Administratiu Joaquin Tornos han reclamat diàleg i moviments al govern de l'Estat. Ho han fet el mateix dia que el president espanyol, Mariano Rajoy, feia gala de no haver cedit en el pacte fiscal ni en la negociació d'una consulta. La poca sincronia entre els missatges mostra fins a quin punt l'escenari actual és difícil de gestionar per les altes instàncies.

En una entrevista a la Cadena Ser, Rajoy recordava hores abans com el president de la Generalitat, Artur Mas, li havia plantejat primer un pacte fiscal i, al cap de dos anys, la negociació d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Recordava aquestes demandes i com s'hi va oposar. Era l'exemple de Rajoy, immers en una campanya electoral sense precedents, per justificar que no pensa cedir als plantejaments dels sobiranistes catalans. Les seves paraules contrasten com la nit i el dia amb el retrat de la qüestió que es feia en un lloc tan poc sospitós de secessionisme com la patronal Foment del Treball.

Pacte fiscal, i també institucional

El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, ha estat l'últim d'intervenir en un acte conduït pel periodista Josep Cuní i que servia per presentar el llibre en què el catedràtic Joaquin Tornos compara el procés català amb l'escocès. De Escocia a Cataluña. Referéndum y Reforma constitucional descriu com l'Scotish National Party va conduir, mitjançant el pacte amb el govern britànic, la demanda d'un referèndum consumat ara fa poc més d'un any. I, en el capítol de conclusions, es fan propostes que fa un temps haurien estat difícils de sentir a la patronal, com ara una reforma de la Constitució.

Després d'escoltar amb atenció les paraules de Tornos, i també d'un antic membre del Tribunal Constitucional, el president de la institució ha lamentat el poc cas que el govern del Partit Popular ha fet de les seves demandes per reconduir la reivindicació independentista. "No hem tingut gaire èxit", lamentava Gay de Montellà tot recordant el pacte fiscal que va defensar quan Rajoy ja li havia donat la negativa i des de Catalunya s'elevava el to de la demanda. Un pacte fiscal que, després, Gay de Montellà assegura que va augmentar fins a un "pacte institucional", observant que el blindatge del finançament anava quedant enrere en l'evolució trepidant del procés.

Presència convergent, del Govern i també d'Unió

Atents a una convocatòria que pot marcar el rumb que prengui Foment i l'alt empresariat, que com tots els sectors ha d'anar analitzant uns moviments que se succeeixen molt ràpidament i que, alhora, tenen molta càrrega, hi havia l'exconseller del govern de CiU Antoni Fernández Teixidó; el president d'Abertis i del Consell Assessor d'Economia, Salvador Alemany; el responsable d'elaborar la nova hisenda catalana, Joan Iglesias; i el també exconseller i membre d'UDC Ignasi Farreras. Òbviament, també hi havia representants estrictament del món empresarial, com el president de Gas Natural, Salvador Gabarró.

La gran majoria de presents a la sala, com un bon gruix de la societat catalana, difícilment haurien imaginat fa pocs anys que des de Foment es denunciaria "l'immobilisme" del Partit Popular. Ho feia el catedràtic i estudiós sovint consultat per la institució, Joaquin Tornos. Després de la seva introducció, és tot un exvicepresident del TC qui ha reclamat diàleg i negociació al govern espanyol. Eugeni Gay ha guardat l'equidistància entre la demanda catalana i la posició estatal, i només l'ha trencada, al final, quan ha afirmat que és Espanya qui té "el problema". "No podem seguir com estem de cap manera; el problema no el té Catalunya, el té Espanya", ha sentenciat.

La "irresponsabilitat" de no trobar l'acord

Que el moment actual és difícil de gestionar, ho han admès totes les persones que han intervingut. "D'una banda i de l'altra s'ha fet molt difícil arribar a acords", ha assenyalat l'exvicepresident del Constitucional proposat pel Partit Socialista. Seguint aquest fil argumental, Eugeni Gay ha advertit que "si no es dialoga, si no s'intenta arribar a pactes", es cometrà una "greu irresponsabilitat". La qüestió, queda confirmat, sembla que no es pot resoldre amb la metodologia "rajoniana" d'esperar fins que el pes del temps ensenyi quin és el camí a seguir, sense intervencions en majúscules.

El marc mental en què transcorria l'acte estava dibuixat pel llibre de Joaquin Tornos. En aquest sentit, partia d'una premissa, i és que la diferència entre la legalitat britànica i l'espanyola, i també la construcció d'ambdós estats, recomana una recepta diferent en ambdós casos. És per això que el catedràtic de Dret Administratiu es mostra partidari d'una reforma constitucional. Sigui com sigui, el que té clar Tornos és que cal una "resposta política" per part de l'Estat, i no l'actitud que s'ha adoptat fins ara.

La reforma constitucional que planteja Joaquin Tornos és "en profunditat", per tal de reconèixer "la història d'Espanya i les seves nacions internes". O, el que és el mateix, un Estat que seria una "nació de nacions". Els conceptes que posa sobre la taula, en aquest sentit, van molt més enllà del que han verbalitzat fins ara els dos partits que es presenten al 20-D amb idees de canvi constitucional, PSOE i Ciutadans.

Joaquin Tornos proposa un "model assimètric" de l'estat de les autonomies, un finançament per a Catalunya que es basi en el principi d'ordinalitat i que posi límit a la solidaritat. És conscient que si fa uns mesos aquest camí era "difícil", ara encara és "més complicat". "En lloc d'obrir portes, les anem tancant", ha lamentat. I el lament ha arribat després que Mariano Rajoy, pensant més en el 20-D que en cap altra cosa, fes dues voltes de clau al forrellat.