El paisatge sorgit de les eleccions del 27-S està oferint quadres escènics insospitats. Xavier García Albiol ha donat detalls aquest dimecres del document enviat a totes les forces polítiques i que, sota el títol d’"Acord per l’estabilitat i el progrés", pretén oferir el PP com un possible aliat en el context sorgit de les urnes el 27-S. García Albiol ha assegurat que cal avançar en l’estabilitat política i la recuperació econòmica. És per això que ha instat Convergència Democràtica a evitar convertir-se en "presoner" de la CUP. Però ha afirmat, alhora, que les possibilitats que el PP doni suport a Junts pel Sí són inexistents. En paraules de García Albiol, les mateixes que “en aquests moments jo sortís d’aquí volant”. 

Els missatges durant la roda de premsa han ratllat la contradicció perquè, tot seguit, el líder popular ha defensat un nou model de finançament per a Catalunya, ja que considera que l’actual és “injust”. Una "revisió" del finançament a la qual el PP donaria suport sempre que, com ha dit en altres moments durant la campanya electoral, la Generalitat es comprometés amb la "lleialtat institucional". 

El candidat del PP ha propugnat una reforma fiscal que redueixi els trams de la quota autonòmica de l’IRPF, la supressió de l’impost de successions i una reforma de l’Administració catalana que impliqui una simplificació i reducció de les càrregues administratives. En altres paraules, ha ofert una mà estesa a tots aquells que "vulguin rebaixar impostos, millorar la sanitat o protegir l'escola concertada". I és que, des de la seva perspectiva, seria "terrorífic" que la investidura del president i el futur Govern estigués condicionat per la política de la CUP. 

El Partit Popular se sap ara mateix fora del cartipàs, però comença a modular el seu discurs respecte Catalunya esperant que un nou escenari, després de les eleccions espanyoles, li pugui oferir possibilitats d’entrar en el bloc central de la política catalana. Potser això explica que García Albiol hagi sortit al pas de la proposta de Ciutadans de qüestionar el cupo basc i navarrès, dient que Euskadi i Navarra no han de pagar els problemes que registra el finançament de Catalunya.