Demà, 6 d’octubre, l’Ateneu Barcelonès, entitat emblemàtica del catalanisme cívic, acollirà un acte d’homenatge al president Lluís Companys, qui el Sis d’Octubre de 1934 va proclamar “l’Estat català dins de la República Federal Espanyola”. Es tracta d’una iniciativa del responsable de la secció d’Història de l’entitat, Joan Solé Camardons, i estarà conduït per l’historiador Arnau González Villata.

L’actor Jordi Boixaderas farà una lectura dramatitzada de l’interrogatori a Companys davant del Tribunal de Garanties Constitucionals el 1935. Les circumstàncies han volgut que aquest homenatge precedeixi només uns dies a la compareixença del president Artur Mas davant el TSJC per haver posat les urnes el 9 de novembre passat.
 
Arnau González Vilalta creu que “el cas Companys assenyala com ha evolucionat el conflicte entre Catalunya i l’Estat. De fet, el Sis d’Octubre, Companys fa un acte d’afirmació federalista. Aleshores, els independentistes, com Josep Dencàs, són pocs. Companys actua com a reacció a l’entrada al govern de Madrid de la CEDA, que era una dreta que no acceptava la República. I ofereix Barcelona com a capital de la República”. L’historiador recorda que quan Companys va sortir de la presó després del triomf del Front Popular el febrer de 1936 “era un mite de les esquerres espanyoles, admirat per Azaña, els socialistes i la UGT. El seu tren des de la presó del Puerto de Santa María fins a Catalunya era saludat per la gent al crit de ‘Viva Cataluña!’”.
 
Ara, tot és diferent. Per González Vilalta, “finalment, el nacionalisme català és conseqüent i, com qualsevol altre nacionalisme, reclama un estat propi”. Però hi ha coses que, en un context sortosament diferent, no canvien. I el president de Catalunya haurà de respondre en pocs dies davant d’un tribunal per suposats delictes contra la legalitat espanyola.